La Sentiu de Sió - Castell de Bensa - Masia de Quim - Masia del Portet - Flix - Ermita de la Mare de Déu de Guardiola

Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de la Noguera, amb inici i final a la localitat de la Sentiu de Sió. En ella, visitem les restes del castell de Bensa. També passem per Flix i pugem a l'ermita de la Mare de Déu de Guardiola.

El poble de la Sentiu de Sió vist des del castell de Bensa

L'excursió comença al carrer de Joan Solsona, tot just davant de l'edifici de l'Ajuntament. Des d'allà eixim en direcció nord, cap a la carretera LV-3025/C-352. La creuem i, a l'altra banda, girem cap a la dreta pel camí de l'Hostal, o de la serra de la Bassa, o de Cubells, o de les Quatre Creus.

Casa de la Vila de la Sentiu de Sió

Pilonet de sant Antoni de Pàdua

Camí de l'Hostal

En direcció nord-est, avancem per aquesta via fins que arribem a la partida de l'Eral, un parell de minuts després. Just quan trobem un agrupament reduït de edificacions, algunes en peu i d'altres en ruïnes, trenquem cap a la dreta. Per ací continua el camí de la Sentiu a Cubells, i també el de la serra de la Bassa i el de les Quatre Creus.

Pel camí de l'Hostal, cap al nord-est

Camí de la Sentiu de Sió a Cubells

A poc a poc, anem agafant la direcció est. A mà dreta tenim les terres planes de la partida d'Espinovells, travessades pel riu Sió. A mà esquerra, en canvi, para la serra de la Bassa, formada per un seguit de tossalets que culminen a la banda meridional de la carena en una altura màxima de 291 msnm. Nosaltres caminem, mentrestant, a uns 250 msnm.

Camí de la Sentiu de Sió a Cubells

A ras de terra, el marge del camí

Un altre tram d'aquesta via, abans de fer cap a Bensa

Envoltem la serra de la Bassa per la façana de migjorn. En acabant, el camí de la Sentiu a Cubells canvia novament de direcció. Ara, cap al nord-est i guanyant un poc d'altura, ens adrecem cap a la partida de Bensa. Cap a l'esquerra, ens queden els masos de Bensa, que són Bensa de Dalt, Bensa de Baix i la torre de Bensa. Nosaltres, però, com que són propietat privada, no ens aproximem per a veure'ls.

Torre de Bensa

Ans al contrari, ja que trenquem cap a la dreta, que és cap a on continua el camí de Cubells. La nostra següent parada és el castell de Bensa. Les restes d'aquesta fortalesa se situen al cim d'un tossal que queda just davant de nosaltres. Tanmateix no és factible ascendir-hi per aquesta cara de la muntanya. Fem un primer intent de pujada per la façana nord-oest però desistim de continuar-hi al detectar cocons o trulls tapats per la vegetació que ens podrien fer caure.

Desviament per a fer el primer intent

de pujada al castell de Bensa

Més endavant, poc abans de no poder avançar més

És per això que, retornats al camí de Cubells, ho intentem des d'un poc més endavant. Pel marge d'un camp conreat, pugem al peu del tossal del castell de Bensa. Des d'ací el camí està prou clar, llevat d'algun punt on cal anar amb compte de no perdre's. Caminarem sempre cap al sud-oest. Passem per uns quants cocons o trulls ben visibles i, al remat, eixim a la carena.

Desviament pel marge d'un camp

Sendera pel tossal

Trulls

El castell de Bensa queda ara a mà dreta. Recorrem la cinquantena de metres que ens separen d'ell. Només queden unes poques ruïnes d'aquesta fortalesa. Uns metres més avall, observem la que ha estat anomenada pels locals com l'església rònica. D'acord amb les excavacions arqueològiques avalades per la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Ilerdencs que s'han dut a terme en aquest paratge, Bensa va ser un poblament medieval fundat al segle XII i abandonat al segle XV. En acabant, per tasques d'explotació agrícola, va tornar a ser ocupat entre el segle XVII i el segle XX. Finalment, l'exèrcit republicà es va fer fort en aquest tossal durant la Guerra civil i va construir trinxeres.

Castell de Bensa

Mirada cap al nord des del castell de Bensa

Restes de la coneguda amb el nom de l'església rònica,

temple d'aquest poblament medieval, també en ruïnes

Mirada cap a ponent des del castell de Bensa

Desfem els nostres passos cap al camí de la Sentiu a Cubells, o camí de les Quatre Creus. L'agafem cap a la dreta en direcció est / nord-est. Al cap d'una mitja hora, apleguem a la masia de Quim, a la partida de Lo Cau del Gat. De seguida, passem pel clot del Bisbe i fem cap a la masia Portet.

Camí de la Sentiu de Sió a Cubells

Masia de Quim

Una altra perspectiva d'aquest mas abandonat

Camí de la Sentiu de Sió a Cubells

Detall d'un accés a la masia del Portet

Masia del Portet

Una altra perspectiva d'aquesta masia

Continuem encara uns vint minuts més per aquest camí. Després, en havent creuat la séquia Gran, arribem a un encreuament. Nosaltres hem de fer un gir de 180 graus cap a la dreta. Agafem el camí de Cubells a Flix.

Camí de la Sentiu de Sió a Cubells

La séquia Gran

Camí de Cubells a Flix

Avancem en direcció sud i travessem terreny de vinya, que forma part de l'explotació vitivinícola de Flix. Endemés, ara hem deixat el terme de la Sentiu i caminem per terres de Balaguer ja que Flix és un nucli agregat de la capital de la Noguera.

Piló de termes que separa la Sentiu de Sió

i l'enclavament de Flix, que forma part de Balaguer

Bensa del Valeri

Els Rafalets, de l'àrab raḥl, que vol dir "casa de camp"

Camí de Cubells a Flix

Mitja hora després de començar a veure les primeres vinyes, passem per les instal·lacions ramaderes de Flix. Al cap de cinc minuts, i després d'una curta ascensió, veiem davant de nosaltres aquest nucli, que apareix documentat per primera vegada l'any 1116.

Diverses imatges de les instal·lacions ramaderes i

del nucli vitivinícola principal de la caseria de Flix

L'envoltem en direcció est per a anar a trobar el camí de Flix a Bellcaire d'Urgell. Amb ell, i en direcció sud, comencem a baixar cap a la riba del riu Sió. El travessem i, tot seguit, tornem a guanyar altura. Fem cap a la partida de les Barulles.

Camí de Flix a Bellcaire d'Urgell

Riu Sió

Paisatge cap al nord des de la partida de les Barulles

Uns metres abans d'eixir a la carretera LV-3025/C-352, trenquem cap a la dreta per un camí que mena cap a l'oest. Es tracta del camí de la Marrada.

Camí de la Marrada

Aquesta via comença ben marcada. Tanmateix, i sobretot des de que entra al terme de la Sentiu, es va tapant fins que arribem a camps de conreu. Pareix que el camí ha estat tallat en aquest punt. Per això anem un poc cap a la dreta per a salvar un desnivell i, a l'altra banda, continuem per dins d'un camp abandonat.

Piló de termes entre la Sentiu de Sió i Balaguer

El camí de la Marrada, a ras de terra

El camí de la Marrada, entre marges

Finalment, retrobem el camí de la Marrada que, ara sí, ens deixa a la carretera LV-3025/C-352. Tanmateix, uns cinc-cents metres més endavant, tirem cap a l'esquerra amb el camí de Montgai a la Sentiu.

Camí de la Marrada

La carretera, que trepitgem durant uns metres

Camí de Montgai a la Sentiu de Sió

Comencem a pujar a poc a poc. Arribem al cap de dos minuts a un collet. Ací tirem pel camí de l'Ermita, una pista de terra que, en un tres i no res, ens duu fins a l'ermita de la Mare de Déu de Guardiola.

Camí de l'Ermita

Vista posterior de l'ermita de la Mare de Déu de Guardiola

L'edifici actual va ser construït a la dècada del 1980, després que l'original fóra destruït per la Guerra civil. I és que en aquest punt es van registrar importants xocs entre les forces de la República i els militars colpistes liderats per Franco.

Vista frontal d'aquest temple

Per l'altra banda d'aquest turó, agafem una sendera que ens porta fins al poble de la Sentiu. Passegem pels seus carrers i, en acabant, fiquem el punt i final a l'excursió.