Linyola - Les Tarroges - Puig de Barretpicat - Els Arcs - Torre de l'Estrella

Aquesta setmana us proposem fer una excursió per la comarca del Pla d'Urgell. Es tracta d'un itinerari circular, senzill i apte per a tothom que comença i acaba a la localitat de Linyola. Des d'allà eixim cap a les Tarroges i, després, ascendim al puig de Barretpicat. En acabant, tirem cap als Arcs i, al remat, tot passant per la torre de l'Estrella, tornem a Linyola. Aquest és el municipi més septentrional de la comarca pladurgellenca i al seu nucli urbà hi destaca l'església de santa Maria, que va ser bastida entre els segles XIV i XV, a pesar que l'edifici actual és fruit de les reformes de les centúries posteriors. L'interior fou renovat després de la Guerra civil espanyola.

Per altra banda, pel que fa al topònim del poble, els acadèmics proposen diverses etimologies. Joan Yeguas, al seu article Sobre l'etimologia de Linyola i Utxafava al Pla de Mascançà (2010), fa un recull d'aquestes opinions. D'aquesta manera, mossèn Antoni Griera hi veu el nom romà Linius. En canvi, Pere Balañà defensa l'origen àrab del topònim i el fa derivar d' al-àyina, "els ramats", o d' al-ula, "lloc destacat enlairat". Al fil d'açò, Linyola queda damunt d'una llometa que domina la planura del voltant. Amb tot, Yeguas subratlla que tots els documents cristians de l'edat Mitjana usen les formes Linerola o similars, i després també Lineola. Així, Joan Coromines afirma que deriva del llatí linaria, "camps de lli", mentre que Mestre hi observa una variant de 'línia', en el sentit de frontera entre els territoris cristià i islàmic. Per últim, Montoliu indica que Linyola deriva del llatí ĭlla *amnola, "el riuet". Per allà hi passa el riu Ondara, que ací també és conegut amb el nom de barranc de la Bovera.

Vista llunyana dels Arcs des del camí de Linyola

La ruta comença a l'encreuament dels carrers de Ponts i Arola i d'Amadeu Vives de Linyola. Per la segona d'aquestes vies eixim en direcció nord-oest fins a arribar al carrer de Maria Aurèlia Capmany, on girem a l'esquerra. Tombem de nou cap a l'esquerra per la ronda de Pau Casals i, aleshores, deixem el nucli urbà enrere.

Estem a les Sitges. Encara hui es poden veure alguns d'aquests clots al terra, tancats amb una reixa per seguretat.

Les Sitges de Linyola

Ara anem a la dreta, cap a la creu de terme de les Oliveres, o creueta dels Olivers, que és a tocar. Aquest senyal, documentat des de l'any 1814, va ser col·locat en el punt on se separen els camins que, des de Linyola, menen cap als Arcs, a la dreta, i cap a Lleida, a l'esquerra. L'estil de la base correspon als segles XVII i XVIII. L'any 1922 ja havia desaparegut el remat original de pedra i havia estat substituït per un altre de ferro. Aquest fou destruït al començament de la Guerra civil espanyola. Per això, l'any 1951, Francisco Sumalla, que ja havia treballat en la creu de terme de Mollerussa, en va fer un de nou amb pedra, aprofitant la base antiga.

Creu de les Oliveres, o creueta dels Olivers

Aquesta mateixa creu l'any 1922. Al fons, Linyola.

Fotògraf: Josep Salvany i Blanch.

L'excursió l'hem de continuar cap a la dreta, pel camí de Linyola als Arcs. Després, en la part final de l'itinerari, passarem de nou per aquest punt, amb el camí de Linyola a Lleida, que és el que se'n va cap a l'esquerra, tal com havíem assenyalat.

Camí de Linyola als Arcs

En el tram inicial del camí dels Arcs s'aixequen a la dreta alguns habitatges de nova construcció, mentre que a l'esquerra tenim camps. Poc més endavant, a banda i banda, deixem algunes granges i coberts.

Granja del Pujades

Cobert del cal Perito

Cobert del Cotet

Després, però, els camps de conreu són els que predominen en el paisatge. Avancem còmodament cap a ponent.

Camí de Linyola als Arcs

Paisatge al sud, cap a la partida de les Sogues

Cobert del Jaume

La primavera als marges

Cobert de l'Antoni de cal Martí

Al cap d'uns vint-i-cinc minuts de camí des de Linyola, entrem al terme de Bellvís. En aquest punt, deixem a mà esquerra la torre del Blanc.

Camí de Linyola als Arcs

Torre del Blanc

Poc més endavant, també a l'esquerra, i damunt d'una llometa, queda la caseria de les Tarroges. El nom, segons Coromines, prové de la contracció de "torres roges" a "tor-roges". Documentada des d'antic, en l'actualitat la conformen un parell de torres i diversos edificis destinats a usos agrícoles.

Tres imatges de la caseria de les Tarroges

Encara continuem un quart d'hora més pel camí de Linyola als Arcs abans d'arribar a la cruïlla amb la carretera dels Arcs a Vallfogona i Balaguer. Ara, cal que ens incorporem a aquesta segona via, cap a la dreta. Allà mateix hi és la granja del Renyer.

Camí de Linyola als Arcs

Vista llunyana dels Arcs

La granja del Renyer, al peu de la carretera dels Arcs a Vallfogona i Balaguer

Amb la carretera de Balaguer, comencem a guanyar altura en direcció nord-oest fins a aplegar a la divisòria de Bellvís i Térmens. En aquest punt, tirem cap a l'esquerra per un camí que passa per la frontera dels dos termes, i també del Pla d'Urgell i de la Noguera.

Camí entre els termes de Bellvís i Térmens

Bassa a la banda de Bellvís

Paisatge a la partida de Barretpicat, a Térmens

Senyal a tocar del camí

Al cap d'un parell de minuts, a l'esquerra, veiem un tossalet que s'eleva sobre el paisatge. És el puig de Barretpicat, que també ha estat documentat amb el topònim de Xirone, que podria ser una escriptura incorrecta de la paraula 'Girona'. Des d'ell es domina gran part de la plana urgellenca.

Vista del puig de Barretpicat

Puig de Barretpicat

Una altra perspectiva d'aquest tossalet

Tornem al camí que divideix els termes de Bellvís i Térmens tot i que, de seguida, enllacem amb el que va de Balaguer a Bellvís. L'agafem cap a l'esquerra.

Camí

Camí de Balaguer a Bellvís

En acabant, uns cinc minuts més tard, passem per la torre Canari. Després, baixem per a creuar el riu Corb. Aquest curs d'aigua naix a prop de Rauric, a la Conca de Barberà, i travessa les comarques de l'Urgell, el Pla d'Urgell, la Noguera i el Segrià. En alguns punts, el seu llit original es perd entre camps de conreu. S'uneix al riu Ondara a prop dels Arcs i desaigua en el riu Segre al terme de Vilanova de la Barca, poc abans de l'aiguabarreig del Segre i del riu Noguera Ribagorçana.

Torre Canari

Camí de Balaguer a Bellvís

Riu Corb

Continuem pel camí de Balaguer a Bellvís fins que fem cap al casal de la Mare de Déu de les Sogues, sobre el tossal de les Sogues, al peu de la carretera de Bellvís als Arcs. Aquest edifici, conegut popularment com la Barca, fou edificat per l'arquitecte Jordi Mir en la dècada del 1980 a tocar del lloc on estigué un santuari dedicat a aquesta advocació mariana. No massa llunya d'allà, en direcció a Bellvís, hi és l'ermita del Miracle, a l'indret on diu la tradició que el 26 d'octubre del 1190 la Verge va salvar a un tal Joan Amoròs i a la seua mula de morir ofegats en un bassal. Nosaltres, però, no hi arribem allà perquè trenquem cap a l'esquerra, en direcció als Arcs.

Casal de la Mare de Déu de les Sogues

Carretera de Bellvís als Arcs

Hi fem cap al poble en poc més de cinc minuts. Els Arcs és un nucli agregat al municipi de Bellvís. Hi destaca l'església, dedicada a sant Antoni Abat, que és d'inspiració neoclàssica. Construïda al segle XVIII, en substitueix una altra d'anterior que ja apareix documentada a l'edat Mitjana. Segons indica Josep Lladonosa, a la seua Història de la Ciutat de Lleida (1980), els primers habitants dels Arcs arribaren al lloc en temps dels romans. Després, cap a l'any 1170, uns vint anys després de la conquesta cristiana de la capital lleidatana, el poble apareix com la "turri d Albaxig que est de termino de Balaguer, et vocatur modo turris dels Archs".

Els Arcs

Església de sant Antoni Abat dels Arcs

Travessem el poble per a trobar la carretera que va cap al Poal. L'agafem i deixem enrere el nucli urbà. Estem a la partida del Negral.

Carretera dels Arcs al Poal

Al cap d'uns deu minuts, tirem cap a l'esquerra pel camí de Lleida a Linyola que ens duu cap a la partida del Rubinat. Ens envolten per totes bandes camps de conreu. Mentre avancem per aquesta via, comencem a veure la torre de l'Estrella, que dóna nom a una de les partides del terme de Linyola.

Camí de Lleida a Linyola

Panoràmica llunyana dels Arcs

Vista de la torre de l'Estrella, ja al terme de Linyola

Cap a ella ens adrecem. Abans, però, hem de creuar novament el riu Corb. De la torre, o masia, de l'Estrella hi destaquen les quatre torres bastides a cadascun dels seus cantons, que li donen un aspecte de fortificació.

Riu Corb

Torre de l'Estrella

En deixar enrere la torre de l'Estrella, continuem amb el camí de Lleida a Linyola per la partida del prat dels Arcs. En acabant, al cap d'uns deu minuts, travessem el barranc de la Bovera que, com ja havíem comentat abans, és el nom que rep ací el riu Ondara.