Barcelona - Coll del Portell - Muntanya Pelada - Turó d'en Corts - Font del Rector - Font del Ferro Nova - Turó de sant Pere Màrtir - Coll de Finestrelles - Barcelona

Aquesta setmana us proposem una excursió senzilla pel sud de la serra de Collserola, a cavall entre les comarques del Barcelonès i del Baix Llobregat. Aquesta eixida, que fou l'última que férem abans del confinament decretat en març d'enguany per a combatre la pandèmia de coronavirus, comença i acaba al barri de Pedralbes de la capital catalana. Concretament, encetem l'itinerari a l'avinguda de Pearson a fi de pujar a la muntanya Pelada, el turó d'en Corts i el turó de sant Pere Màrtir. Passem també pel coll del Portell i pel de Finestrelles, així com per les fonts del Rector, del Rector Vella i del Ferro Nova, entre d'altres.

Vista de Barcelona des del coll de Finestrelles

Iniciem la ruta a l'avinguda de Pearson del barri barceloní de Pedralbes. Comencem a caminar des de la parada Pearson-Passatge Ametllers, de la línia d'autobús 113 entre cases luxoses, escoles privades i edificis consulars. Eixim cap al nord fins a una rotonda. Allà trenquem cap a l'esquerra i, en acabant, cap a la dreta pel carrer de la font del Lleó. En la cruïlla entre l'avinguda de Pearson i l'avinguda de la Mare de Déu de Lorda hi era la font que dóna nom a aquesta via. Segons explica el portal web fontscollserola.com, ara quedaria dins d'una propietat privada i no se sap del cert si encara existeix o no. 

Avinguda de Pearson

Carrer de la font del Lleó

Amb el carrer de la font del Lleó deixem enrere els últims habitatges de Barcelona i l'asfalt. El carrer de la font del Lleó, que guanya a poc a poc altura, es fa de terra. Després, gira cap al sud-oest i continua ascendint. De seguida, fem cap a la carretera de les Aigües.

Carrer de la font del Lleó

Vista cap al nord-est des d'aquesta via

Tram sense asfaltar del carrer de la font del Lleó

Carretera de les Aigües

El nostre periple per aquesta popular via barcelonina dura ben poc. I és que, just abans de travessar el torrent de la font del Lleó amb la carretera de les Aigües, l'abandonem i ens incorporem a un corriol que mena cap a ponent i puja de manera decidida. Primer avancem per un bosquet. De seguida, però, la senda tira per un roquerar costerut que, en un tres i no res, ens duu a coronar el coll del Portell, per damunt del torrent de la font del Lleó. Durant la pujada havíem escoltat música a tot volum d'aquesta que ja no sé sap ni de quin estil és, entre el reggaeton, l'electrolatino i el trap. Ara ja sabem d'on ix, i també quina és la font de la flaire a herba que ens havia arribat. Un grup de jóvens, no massa nombrós, té muntada una bona festa en ple parc natural de la serra de Collserola. Coses de la ciutat!

Tres imatges del camí de pujada des de la carretera de les Aigües al coll del Portell

Des del coll del Portell tenim una bona vista de Barcelona i també del turó de sant Pere Màrtir, que visitarem més tard. A banda, ací fan frontera el terme de la ciutat comtal i de Sant Just Desvern, ja al Baix Llobregat. 

Panoràmica cap a l'est des del coll del Portell

Mirada cap al sud des d'aquest punt. Hi destaca el turó de sant Pere Màrtir, o puig d'Ossa, a l'esquerra de la imatge.

Agafem ara el camí de sant Pere Màrtir a Vallvidrera, cap a la dreta, en direcció nord. Es correspon aquesta via amb la carrerada de França. Podem anar per la pista o en paral·lel a ella, per la carena. Nosaltres optàrem per aquesta segona opció. 

La pista i el camí, paral·lels

Senyal de terme entre Barcelona i Sant Just Desvern

Camí de Sant Pere Màrtir a Vallvidrera, o carrerada de França

D'aquesta manera, en deu minuts des del coll del Portell, guanyem el cim de la muntanya Pelada, a poc menys de 360 msnm. La vista és poc agraïda des d'aquest tossalet, però.

Vista cap al sud des de la muntanya Pelada

Vista cap a l'est des d'aquest mateix cim

En baixar de la muntanya Pelada, continuem per pista amb el camí de sant Pere Màrtir a Vallvidrera fins a fer cap a un mirador que hi ha ja al peu del turó d'en Corts. En aquest punt abandonem el camí de sant Pere Màrtir a Vallvidrera i ens incorporem a una sendera que arranca cap a l'esquerra.

Camí de sant Pere Màrtir a Vallvidrera, o carrerada de França

Camí cap al turó d'en Corts

Amb ella, per una zona de bosc, comencem a pujar i ràpidament fem cap al cim del turó d'en Corts, o puig Aguilar, a uns 390 msnm. Aquesta muntanya també apareix profusament documentada amb el topònim de turó d'en Cors, sense la 't', cosa que ens sembla una incorrecció.  La vista cap a Barcelona no és massa bona. Les millors panoràmiques des d'aquesta muntanya són en direcció nord i sud. També ací hi para un senyal geodèsic de la Generalitat.

Paisatge cap al sud des del turó d'en Corts

Cap al nord des del turó d'en Corts. Hi destaca la torre de comunicacions de Collserola. A la dreta albirem també l'observatori Fabra.

Senyal geodèsic del turó d'en Corts

Ara cal que continuem per una sendera que baixa cap al sud. En cosa d'un minut trobem una pista que mor allà mateix. Sense abandonar la seguida cap al sud / sud-oest, caminem per un camí que, a mesura que avancem, s'estreta més i més fins a fer-se corriol. A una banda duem el torrent de la font del Rector. A l'altra, el torrent de Gelabert. Per baix de nosaltres, el vessant de l'Infern i la partida de les Fatjones.

Senda de baixada del turó d'en Corts

El camí, en trobar una pista

De baixada cap al vessant de l'Infern

Vista des del camí

Al cap d'uns quinze minuts des del turó d'en Corts, fem cap a una triple cruïlla. Nosaltres hem de seguir l'itinerari pel camí de l'esquerra, que tira cap a la banda del torrent de la font del Rector. Tot i que caminem per terreny de solana, de vegetació n'hi ha prou i més que en trobem després de travessar el barranc i començar a guanyar altura per una zona d'ombria.

Desviament cap a l'esquerra

En direcció al torrent de la font del Rector. A la dreta, veiem de nou el turó de sant Pere Màrtir.

El camí, per l'ombria

Ja no tardem en trobar la font del Rector, que queda un poc per baix del nivell del camí. Per aquesta zona hi ha algunes mines obertes fa més de cent anys.

Font del Rector

A la mateixa altura que la via per on transitem queda, per altra banda, la font del Rector Vella. En deixar-les enrere, continuem pujant cap al sud-oest fins a trobar una pista que es correspon amb el camí de can Baró, pagesia coneguda també amb el nom del Maset.

La font del Rector, dins del torrent mateix

La font del Rector Vella, a tocar del camí

Camí

El turó de sant Pere Màrtir vist des del camí de can Baró

Travessem aquesta via i girem cap al sud-est. La senda ara inicia un descens cap al torrent de la font del Ferro, o de can Baró. Després de travessar-lo, la cosa canvia i encentem una altra pujada pel vessant inferior del club Ciutat Diagonal. 

Camí cap al torrent de la font del Ferro

El camí, just després de travessar aquest barranc

Prompte apleguem a la font del Ferro Nova, situada uns metres més avall de la font del Ferro. Es tracta d'un frontal de formigó de forma allargada que ha estat usat per grafiters com a tela per a pintar d'on ix un tub de ferro a través del qual cau l'aigua dins d'una pica. Davant de la font ha estat instal·lada una plataforma de fusta a fi d'eixamplar el camí en aquest punt i facilitar que siga una zona de descans.

Font del Ferro Nova

Frontal de formigó d'on ix l'aigua

Detall del tub de la font

Després de deixar-la enere, continuem ascendint fins a fer cap a aquestes instal·lacions esportives. Des d'ací gaudim d'una bona vista cap a ponent, i de les ciutats de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat.

Camí

Panoràmica cap a la banda de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat

Amb la carrerada de França, que ja havíem trepitjat abans, passem per la vora del club Ciutat Diagonal i pugem fins a enllaçar amb el camí de Vallvidrera a sant Pere Màrtir.

Dos punts de la carrerada de França, de pujada cap al turó de sant Pere Màrtir

L'agafem cap a la dreta. Aleshores ens creuem amb un parell de policies que fa tota la pinta que busquen als festers que un parell d'hores abans ens havíem trobat al coll del Portell i que ara ja no hi són. Amb tot, ràpidament guanyem els quaranta-cinc metres de desnivell que ens separen del cim del turó de sant Pere Màrtir.

Camí de Vallvidrera a Sant Pere Màrtir

De pujada al turó de sant Pere Màrtir

El primer que veiem són les ruïnes de l'ermita dedicada a aquest sant, al peu de l'enorme torre de comunicacions que corona el conjunt. El temple va estar situat aproximadament en el punt on fan frontera els termes de Barcelona, d'Esplugues de Llobregat i de Sant Just Desvern, i d'ell no en queda pràcticament res. Fou construït en la segona meitat del segle XVII per frares dominics del convent de santa Caterina de la ciutat comtal. L'aixecaren en una finca que els fou donada en herència el 2 de desembre de l'any 1610 per Filipa Pujades i Clariana: "... en son últim testament ha deixat al nostre convent una torre y heretat en la parròquia de Sarrià prop del monestir de Pedralbes..." (sic). Va ser transformat per les tropes napoleòniques l'any 1808, en el context de la Guerra del Francès. Els gals el convertiren en una caserna defensiva ja que, des d'aquesta muntanya, es domina gran part del pas cap a Barcelona des de la banda del riu Llobregat. En tot cas, la imatge de sant Pere Màrtir que hi havia a l'ermita ja havia estat duta a l'església d'Espluges de Llobregat abans de l'any 1792. Segons explica Esteve Carbonell a Esplugues de Llobregat: monografia històrica (1949), la construcció era "humil i senzilla, tenia un campanaret amb una petita clotxa; una nau amb una finestreta per costat, i un altar presidit per la venerada imatge del Sant Màrtir".

Amb anterioritat als fets de la Guerra del Francès, però, el turó, conegut antigament amb el nom de puig d'Ossa, ja havia estat usat pels militars. El primer en fortificar-lo fou el mariscal Philippe de La Mothe-Houdancourt, virrei de Catalunya en representació del rei de França durant la Guerra dels Segadors. Així mateix, també fou un indret important en la Guerra de Successió.

Lloc on estigué l'ermita de sant Pere Màrtir

A l'altra banda de la muntanya, al vessant sud, queden les restes d'una bateria antiaèria de l'època de la Guerra civil espanyola. Va ser construïda pels republicans l'any 1937 per a la defensa de la banda meridional de la ciutat de Barcelona.

Bateria antiaèria de sant Pere Màrtir

Per una altra banda, el turó de sant Pere Màrtir va ser usat a mitjan segle XIX com a nus de telecomunicacions. Es va construir una torre de telègraf òptic que servia d'encreuament entre Montjuïc i la línia que pujava des de València. Endemés, també enllaçava cap a l'oest amb la torre de Martorell, que anava cap a Lleida. En època molt més recent, l'any 1960, Televisió Espanyola va construir l'antena de telecomunicacions que corona la muntanya i que ara per ara és utilitzada com a servei auxiliar.

Antena de telecomunicacions del turó de sant Pere Màrtir

Pel que fa al topònim original de la muntanya, puig d'Ossa, apareix documentat amb la forma Orsera el 1023 i el 1049, Ursa el 1101, Orsa i Orsal el 1117 i Ossa al segle XVII, segons recull el mateix Esteve Carbonell. Josep Balari i Jovany, al seu Orígenes históricos de Cataluña (1899), defensa que deriva del llatí orsaria, que més tard hauria passat a orso, "lloc on es cultiva ordi". Aquesta proposta d'etimologia és discutida i Joan Coromines, a l'Onomasticon Cataloniae, manifesta que el topònim prové del llatí ursa, en referència a la constel·lació de l'estel de tramuntana, perquè la muntanya hauria servit com a punt de referència als navegants en l'aproximació al port de Barcelona. Coromines, al mateix temps, descarta qualsevol relació amb la presència d'óssos a la zona.

Continuant amb l'excursió, des de les ruïnes de l'ermita de sant Pere Màrtir, ix un camí cap a orient que ressegueix perfectament la divisòria dels termes de Barcelona i d'Esplugues de Llobregat. Amb aquesta senda perdem altura ràpidament per l'extrem sud-est de la façana marítima de Collserola. Guaitem el Prat, Esplugues, l'Hospitalet, Barcelona, Sant Just. És una panoràmica impressionant, tot i que de natura en veiem poca. Edificis, contaminació, avions que arriben i se'n van o vaixells, són els elements que predominen en aquest paisatge humanitzat.

Començament del camí

De baixada, amb la muntanya de Montjuïc al davant

Element amb les lletres C T N E? gravades. Segurament siga de la Compañía Telefónica Nacional de España, l'actual Telefònica.

La senda que va per la frontera de Barcelona i d'Esplugues de Llobregat travessa la carretera de les Aigües i continua baixant cap al sud-est fins a fer cap al coll de Finestrelles. Ací hi ha un mirador, novament al peu de la carretera de les Aigües. I és que aquesta via fa ziga-zages mentre que nosaltres baixem al recte, i per això ens la trobem en diverses ocasions. Aquesta ha estat l'última, però.

Coll de Finestrelles

Vistes des del coll de Finestrelles

Continuem descendint fins que, al cap d'uns cinc minuts, enllacem amb el camí de Finestrelles a Pedralbes. L'agafem cap a l'esquerra i, immediatament, comencem a caminar per la banda de darrere dels últims habitatges de Barcelona.

Camí

Camí de Finestrelles a Pedralbes

Un altre tram d'aquesta mateixa via

No tardem massa en veure l'avinguda de Pearson. En fer-hi cap, ara que hi ha més vianants pel carrer, ens adonem que el nostre aspecte contrasta amb el de la resta de persones que caminen per aquesta exclusiva zona de Barcelona. Allà mateix, on l'havíem començada, fiquem el punt i final a la ruta.

El camí de Finestrelles a Pedralbes amb l'avinguda de Pearson ja al fons

Per últim, ací us deixem l'enllaç de l'itinerari a Wikiloc, amb el desig que us agrade.