Olius - Molí del Pont - El Cerc - Ermita de sant Pere - Bosc de Sociats - Cal Sastre - Molí del Pont - Olius

Aquesta setmana us proposem una excursió circular per la comarca del Solsonès, amb inici i final a Olius. Durant el recorregut, caminem en paral·lel al riu Cardener, passem pel Cerc i per l'ermita de sant Pere del Cerc, i travessem el bosc de Sociats així com nombroses terres dedicades a la ramaderia. Al remat, dotze quilòmetres que no exigeixen una gran preparació física però on cal estar atents perquè, en alguns punts, el camí és perdedor. 

Camí pel bosc de Sociats

L'excursió comença a Olius, al peu de l'església de sant Esteve. El poble està format per quatre cases comptades i desperdigolades al voltant del temple. A la vora d'aquest hi és la Rectoria, l'Escola i la Torreta. També hi queda el molí dels Cups, un poc cap al riu Cardener. Més lluny queda la Cotxeria, per on hi passem després. Així mateix, el cementeri també està un poc separat del nucli principal, i el mateix ocorre amb la Muntada, junt al camí que mena cap a Solsona.

El nom de la localitat seria el plural de la paraula 'oliu' que, en català antic, era l'equivalent de l'actual 'olivera'. Per tant, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, el topònim significaria "oliveres". Tanmateix, aquesta opinió no és compartida per tothom malgrat que la denominació actual ja apareix documentada amb la mateixa forma al segle X.

Esgléisa de sant Esteve d'Olius

A Olius hi destaca, precisament, l'església de sant Esteve. Es tracta d'un temple documentat des de l'any 985. Tot i això, l'edifici actual és posterior. Va ser construït durant el segle XI i consagrat el 1079. Es divideix en dos espais. El principal, l'església, és d'una sola nau rectangular amb el sostre de volta de canó. El presbiteri queda elevat per damunt de la posició dels fidels i s'hi accedeix per dues escales situades als laterals. Compta amb quatre o cinc bancs més per als feligresos. L'altar, situat a l'absis, és tan senzill com una taula per a celebrar l'eucaristia. No té cap retaule i imatge. Només hi ha el sagrari. 

Una altra vista del temple, amb la porta d'entrada original. A la dreta han aparegut restes del temps dels ibers.

La Rectoria, del segle XVIII

Interior del temple

La nau des del presbiteri

Altar

Tomba junt a l'entrada actual del temple

Al segon espai, que és la cripta, s'accedeix per unes escales situades al peu del presbiteri construïdes al segle XVI. Aquesta, dedicada al sant Sepulcre i a santa Maria, queda lleugerament per baix del nivell de la nau principal, just a sota de la capçalera. La cripta està formada per tres naus de reduïdes dimensions i la presideix un Crist a la creu sobre la taula del sacrifici eucarístic. 

Dues imatges de la cripta

Pel que fa a l'entrada al temple, en l'actualitat es fa per una porta lateral oberta junt a la Rectoria. Aquest no és l'accés original, que estava situat al peu de la nau de l'església i és perfectament visible  encara hui dia. I és que ha estat col·locat un gran vidre al lloc on hi era la porta.  

En definitiva, a Olius trobem un temple d'unes dimensions desproporcionades per a la població que hi viu allà i en la contrada. Açò ho pot explicar el fet que la Torreta, una de les cases del poble, fou en el seu dia una de les residències del bisbe de Solsona. Abans havia estat castell i palau dels comtes d'Urgell. 

A banda de l'església, a Olius hi destaca també el cementeri. És una obra modernista influïda per l'obra d'Antoni Gaudí. Fou construït l'any 1916 per l'arquitecte barceloní Bernardí Martorell i Puig. 

Cementeri d'Olius

Després de voltar per Olius, ens fiquem en marxa pel camí de Reig, en direcció cap al sud-est. El cognom Reig és el dels propietaris de l'empresa Electra Cardener. Nascuda en la dècada del 1980, té el seu origen en la fàbrica d'electricitat oberta a les acaballes del segle XIX a Olius, aprofitant les instal·lacions del molí dels Cups i l'aigua del riu Cardener. Aquesta via es correspon amb la carretera que uneix Olius amb la C-26, o de Solsona a Berga.

Camí de Reig, o carretera d'Olius

Mirada enrere cap a l'església de sant Esteve

Des d'Olius guanyem un poc d'altura fins a arribar a la Cotxeria. En deixar-la enrere, la pujada acaba i el camí és pla. No tardem massa, però, en començar una lleugera baixada.

La Cotxeria

Camí de Reig, o carretera d'Olius

És aleshores quan, a mà esquerra, veiem que arranca la pista d'accés a la Cotxeria per la banda de baix. La seguim, tot i que de seguida la deixem. I és que, a la nostra dreta, naix un corriol que mena cap al sud-est. És el camí de la Farga i per allà hem de continuar.

Camí de la Farga

Panoràmica d'Olius des del camí de la Farga

Aquesta via envolta per la partida de la Plana per la banda de Baix i avança en paral·lel al riu Cardener, que ens queda a l'esquerra. De fet, a poc a poc perdem altura per a travessar aquest curs d'aigua. No ho farem a peu pla, però, ni tampoc pel pont de la Farga. Nosaltres el passem amb el pont de la carretera C-26. És per això que, al remat, tornem a ascendir per a assolir el nivell d'aquesta via.

Camí de la Farga

Carretera C-26

El riu Cardener des del pont de la carretera C-26

Des de la carretera gaudim d'una bona vista del riu Cardener, i també del molí del Pont i de cal Sastre, que queda just darrere. El molí del Pont apareix documentat a les acaballes del segle XI amb el nom de molí de Rodamilans. Ara ha estat reconvertit a establiment de restauració.

Molí del Pont

Ara bé, el nostre periple per la via que uneix Solsona amb Berga dura poc. I és que només passar el pont, que s'anomena del Molí, a l'esquerra arranca una pista que es correspon, més o menys, amb el camí de Sociats. L'agafem però, immediatament després, l'abandonem. A l'esquerra i pujant naix una via menys marcada, que és el camí de l'Alguer. L'agafem i comencem a guanyar altura. Primer ho fem cap al nord-est. Després, però, girem cap a l'est. Tot i no parèixer massa trepitjat, el camí de l'Alguer està ben marcat i és difícil perdre's.

Desviament cap a la dreta, pel camí de l'Alguer

Camí de l'Alguer

El camí de l'Alguer tomba, amb la pista, cap al sud. Uns metres més endavant, però, ens hem de separar del traçat modern i trencar cap a l'esquerra. A partir d'ací, el camí vell està perdut i no és senzill de resseguir. A la dreta ens queda un camp conreat i, a l'esquerra, un bosquet. Passem el camp i, a eixa mateixa banda, veiem un corriolet cap a la dreta que s'endinsa en una zona de bosc. Per ací continua el camí de l'Alguer. Després se separa en dos ramals. No sabem quin dels dos es correspon amb l'original. En veure que el de la dreta estava tallat per un fil d'aram, pensem que per delimitar una zona de pastura, anem pel de l'esquerra. Tanmateix, a aquest també el tanca un fil d'aram. Passem per baix d'ell i el camí de l'Alguer continua a l'altra banda.

Punt on el camí de l'Alguer se separa de la pista principal i gira cap a l'esquerra

El camí de l'Alguer, pràcticament esborrat

Un poc més endavant, comencem a perdre altura fins que el camí de l'Alguer enllaça amb la pista moderna que mena des de la C-26 cap al Cerc i l'Alguer. Novament pugem i, en cosa de cinc minuts, veiem l'Alguer a la dreta. Es tracta d'una masia formada per una casa, que podria datar del segle XIV, i algunes edificacions annexes.

Camí de l'Alguer

Aquesta mateixa via en fer cap a la pista

L'Alguer des del camí

Més a prop, però, tenim el Cerc, casalot de grans proporcions que ens queda just a l'esquerra del camí. Apareix documentat des del segle XI i, menys de cent metres de la seua localització, mossèn Joan Serra i Vilaró va descobrir l'any 1927 un sepulcre que contenia alguns ossos i aixovar. Els ossos, segons apunta Castany i Llussà, a Els megàlits neolítics del Solsonià (2008), estan il·localitzables mentre que els objectes són conservats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Dues perspectives del Cerc, des del camí de l'Alguer

Entre el Cerc i l'Alguer està l'ermita de sant Pere, que en diuen del Cerc tot i que forma part de la masia de l'Alguer. És un temple romànic de reduïdes dimensions i anterior al 1079, data de consagració de l'església d'Olius. Comptava amb un absis que fou eliminat. Tancada al culte des del 1936, l'ermita ha estat emprada com a magatzem agropecuari. A pesar d'açò, en l'interior encara és conservada una pedra vertical amb traces d'haver estat treballada i que podria haver format part de la taula de l'altar o de qualsevol altre element de culte desaparegut.

Ermita de sant Pere del Cerc

Tan bon punt deixem enrere l'ermita, trobem una cruïlla. El camí de la dreta mena cap a la masia de l'Alguer. Un altre tira recte cap al nord-est. És per aquest segon, identificat amb el genèric d'itinerari huité del terme d'Olius a les planimetries de la dècada del 1920, per on continua l'excursió.

Camí

Poc més endavant, el camí trenca bruscament cap al sud-est. Aleshores guanyem un poc d'altura i eixim a un pla situat just per dalt d'una bassa de la masia de l'Alguer. Novament cap al nord-est, mamprenem una ascensió lleugera per la serreta que separa els vessants de la rasa de Sociats, a ponent, i del torrent de l'Alguer, a l'est.

Camí

El camí és ample i, al remat, uns cinc minuts després de passar per la bassa de la masia de l'Alguer, guanyem un pla a 675 metres d'altura sobre el nivell de la mar. Des d'ací tenim una bona vista cap a la banda de Besora. Comencem a baixar cap al nord-oest en direcció al bosc de Sociats, mentre escoltem esquellots del ramat que pastura per la contrada. D'animals no en veurem cap, però. Almenys de vius.

De baixada cap al bosc de Sociats

Al cap d'uns deu minuts arribem a un encreuament. Hem de continuar recte, cap al nord-oest, pel bosc de Sociats. Per la carena de Ventolra, ara guanyem altura mentre girem cap a l'est a poc a poc. Entre aquesta cruïlla i la següent, caminem pel camí de Busa, senzill, ample, sense dificultat. Ara bé, en passar el segon encreuament, trenquem cap a l'esquerra, en direcció nord-oest i iniciem una lleu i llarga baixada per a buscar la rasa de Sociats amb una camí prou més solitari i que pareix poc trepitjat.

El camí mentre guanya altura per la carena de Ventolra

Desviament cap a l'esquerra

Travessem la banda de baix del bosc de Sociats i eixim a un pla descobert. En aquest punt hem de trencar cap a l'esquerra per un camí que va en paral·lel a un afluent de la rasa de Sociats.

El camí continua al fons d'aquest pla, on ens reorientem cap al sud-oest

Perdem altura en direcció sud-oest per un paratge solitari. Escoltem esquellots i veiem, i hem de botar un parell de fil d'arams dels que delimiten pastures.

Tres punts del camí

A mesura que perdem altura, el camí es fa més i més marcat. Al remat, poc abans de fer cap a la rasa de Sociats, i després d'haver vist de lluny cal Sociats, trenca la via cap a l'esquerra. Ací fa un colze per tal de travessar un altre barranquet tributari de la rasa de Sociats. De seguida tornem a caminar cap al sud-oest. Ara bé, a la dreta ens ix de seguida un camí que baixa directe a la rasa de Sociats. Allà mateix trobem el cadàver d'un exemplar boví de dimensions considerables. Fa fred i encara no ha començat la putrefacció, tot i que el rigor mortis és evident.

Camí

Vista llunyana de cal Sociats

Desviament cap a la dreta a fi de creuar la rasa de Sociats. A la vora del camí veiem un animal mort.

Baixem ràpidament cap a la rasa, la travessem i ens incorporem, a l'altra banda, cap a la dreta, a un camí que puja cap a la masia. Tanmateix, no arribem fins a ella perquè quan enllacem amb el camí de Sociats, en cosa de cinc minuts, trenquem cap a l'esquerra.

El camí, ja en paral·lel a la rasa de Sociats

Rasa de Sociats

Camí de Sociats

Ara avancem cap al sud-oest per una pista ampla i còmoda. A poc a poc perdem altura. Sense desviar-nos del camí de Sociats, quan ja veiem de nou el molí del Pont, tombem cap a l'oest. Ara bé, prompte fem cap a una cruïlla. Ací canviem cap al sud-est, i continuem la baixada.

Camí de Sociats

Passem pel cal Sastre i, una altra vegada, pel molí del Pont.

Cal Sastre

Tornem a creuar el riu Cardener amb el pont de la carretera C-26. Ara, però, no agafem el camí de la Farga fins a Olius. Optem per continuar per la carretera de Berga a Solsona, pujant, fins a arribar al desviament de la carretera d'Olius. Està a un quilòmetre aproximadament.

Carretera C-26

Desviament cap a la carretera d'Olius

Amb la carretera d'Olius, tornem al punt d'inici de l'excursió en cosa de deu minuts. Allà hi fiquem el punt i final. Per últim, ací us deixem amb l'enllaç de la ruta a Wikiloc. Gaudiu-la!