La Coma - Fonts del Cardener - Port del Comte - Coll de Port - La Coma
Aquesta setmana us proposem una excursió pel terme municipal de la Coma i la Pedra, a la comarca del Solsonès. En ella, visitem el naixement del riu Cardener i el coll de Port, a la frontera amb l'Alt Urgell. A banda, passem per l'estació d'esquí de Port del Comte i per nombroses masies i casalots, i recorrem trams del camí històric de Solsona a la Seu, entre d'altres.
La ruta comença al carrer de l'Església de la Coma. El nucli antic del poble està situat al voltant d'un tossalet que s'aixeca lleugerament per damunt del vessant esquerre del riu Cardener. Aquesta muntanyola, però, hi destaca poc sobre la resta de la contrada perquè l'església, que queda quasi al peu de la carretera C-462 i un poc separada de la resta del casc vell, ja hi és uns metres per dalt. Aquest temple està dedicat als sants Quirze i Julita, fill i mare que suposadament van morir màrtirs a la ciutat de Tars, que hui dia forma part de Turquia, l'any 304. L'edifici és d'origen romànic, d'una sola nau amb capçalera plana i orientada a l'est. L'entrada és a ponent i consisteix en un arc de mig punt que emmarca una porta de ferradura del segle XII. La façana és rematada per un òcul. L'església també té un campanar i, al mur meridional, s'hi troba la rectoria. L'any 2006 va ser reoberta al culte, després d'haver estat tancada arran de l'esfondrament del sostre.
Després de recórrer uns metres pel carrer de l'Església, ens incorporem cap a l'esquerra al passeig del Torrent, que va uns metres per baix de la carretera C-462 i es correspon amb el camí dels Clots. De seguida iniciem una curta baixada a fi de travessar el torrent dels Horts. Abans, però, només agafar el camí, deixem a la dreta una casa isolada. Més endavant, a la mateixa banda, ens en queda una altra. En eixe punt, a l'esquerra, arranca el camí particular de cal Ponç, que mena cap a aquest habitatge isolat.
En acabant de superar el torrent dels Horts, guanyem l'altura perduda i, després de passar per un edifici d'apartaments, eixim a la carretera C-462.
La seguim durant alguns metres fins que, a l'esquerra, veiem una casa aïllada i una altra que no ha estat finalitzada. Aleshores, girem cap a aquesta banda i agafem el camí del Molí.
Aquesta via davalla cap al riu Cardener i va a buscar el molí fariner de Dalt, dit així perquè el de Baix es troba aigües avall, en la part inferior del poble de la Coma. Hi fem cap en un parell de minuts. Aquesta construcció, que ara ha estat convertida en allotjament rural, té de ser una de les tres que cita Pascual Madoz a mitjan segle XIX a un dels volums del seu Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar. Aquest polític liberal nascut a Navarra també hi destaca del municipi de "Pedra y Coma" que el veïnat produeix "trigo, avena, cebada, escaña, legumbres, maiz, poco lino, vellotas, nueces y patatas en abundancia; cria ganado lanar, cabrio, vacuno, de cerda y alguno yeguar; caza de liebres, perdices, jabalies, lobos y cabras monteses, y pesca de esquisitas truchas" i comercialitza "la estraccion de maderas de pino" (sic).
Ara, ens incorporem al camí que recorre la riba del riu Cardener, cap a la dreta, en direcció nord-oest. És un pas ample i còmode amb el qual guanyem un poc d'altura.
Deixem a l'esquerra el pont d'Arcalís i, al remat, fem cap a un altre dels veïnats que integren el poble dispers de la Coma. Aquesta urbanització ha estat bastida a tocar de les fonts del Cardener, d'on naix aquest riu, que és el principal afluent del Llobregat.
Per a anar a visitar aquest paratge, girem cap a l'esquerra i, de seguida, cap a la dreta, mentre ascendim. Aleshores, trobem una portalada on hi diu "Fonts del Cardener". La porta és oberta i apleguem immediatament a l'àrea de lleure de les fonts del Cardener. Un poc més enllà, ja el veiem, queda el naixement del riu. El Cardener, com hem indicat, és l'afluent més important del Llobregat. Recorre uns noranta quilòmetres des d'ací fins a desaiguar en el terme municipal de Castellgalí, a la comarca del Bages.
En acabant, continuem l'excursió cap al sud-oest. Al fons de l'àrea recreativa de les fonts del Cardener naix una sendera que puja ràpid per la vora d'un barranquet que va a desaiguar al naixement del riu Cardener.
Poc més enllà, en ser travessada per un altre camí, es perd. Ens incorporem ara a aquesta segona via, cap a la dreta, i seguim la pujada.
Estem a la banda de dalt de la partida de Riudeforn. Per damunt dels nostres caps queda ca l'Estevet Sagal, i cap allà ens adrecem. Primer anem cap al nord, per un camí relativament ample. La cosa canvia quan trenquem cap a l'esquerra i encetem una ziga-zaga ascendent. Ací la senda és estreta i perdedora, i pareix que només hi transiten els animals que pasturen per la zona. Tot i això, el pas es correspon, més o menys, amb una via del tot esborrada que baixava de ca l'Estevet Sagal a la ribereta de cal Ramon. Amb tot, al cap d'uns deu minuts des de les fonts del Cardener, apleguem a un corral de ca l'Estevet Sagal. A un parell de metres tenim un cavall que esguarda, en silenci, els nostres moviments.
Ens reorientem cap al nord, tot seguint el límit del filat de les pastures de la casa fins que podem abandonar el corriolet que transitem. Aleshores, cap a l'esquerra, agafem el camí de l'Andal. Encetem ara una pujada llarguíssima cap a la serra del port del Comte. Primer, però, deixem a mà esquerra ca l'Estevet Sagal. Aquesta és una masia documentada des del segle XIX i que fou rehabilitada en la dècada del 1950, segons consta al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable del municipi de la Coma i la Pedra (2012), dirigit per la firma barcelonina AAUP Jordi Romero i associats SLP.
En passar-la i de seguida, a la dreta, cal Jepó, que està abandonada, s'amaga darrere de la vegetació. Novament, es tracta d'una masia anterior a l'any 1900 però que va experimentar reformes i addicions durant el segle XX. El seu topònim prové d'un hipocorístic de Josep, com també ho són Pep, Bep i molts altres.
Ascendim pel límit entre els Obagons, que es queden per baix de nosaltres, i les Tremoledes, que paren per dalt. Ens envolta el bosc. A mesura que guanyem altura, la vista millora, sobretot pel que fa a la banda del cingle del Santuari, muralla natural que serveix de fonament a la urbanització i estació d'esquí de Port del Comte. Cabirols per ací, vaques per allà i pardals de tota mena, ens acompanyen en aquest tram de l'excursió.
Al cap de mitja hora d'haver passat per ca l'Esteve Sagal, apleguem a l'encreuament dels camins de tres camins. El de l'esquerra mena cap a ca l'Andal, masia documentada des del segle XVIII i que va experimentar la seua última rehabilitació el 1998. El del mig tira cap a la urbanització de Port del Comte per cal Sant, que és una pagesia mig enrunada que data d'abans de l'any 1900, i per cal Barrusca, que és un altre casal aïllat el topònim del qual és sospitós en tant que només el recull el mapa de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i no apareix a les fonts locals i comarcals. La tercera via, per la seua banda, puja també cap a les cases construïdes al peu de l'estació de Port del Comte però pel límit del cingle del Santuari.
Nosaltres agafem el tercer camí. Enfrontem ara una costera amb un fort desnivell que ens fa ascendir ràpidament per la banda de dalt de les pastures de les masies que havíem esmentat abans, que paren a la partida de la Clota. La pujada no dóna cap treva fins a fer-nos guanyar més de cent metres de desnivell en un tram relativament curt.
Aleshores travessem un barranc que va a morir al riu Cardener quan aquest passa pel molí de Dalt, lloc que ja fa una estona hem visitat. En aquest punt, la pista per on caminem es correspon breument amb el camí de la Coma a Bacies. De seguida, però, el pas vell se'n va cap a la dreta, a primera vista del tot esborrat.
Després d'aquest respir, comencem de nou a pujar amb força, i ara ja no deixem de fer-ho fins a arribar, al cap d'un quart d'hora, a una de les depuradores d'aigua de la urbanització de Port del Comte. Ara, agafem durant uns metres el camí de Pratllong, que està asfaltat i que ens deixa a les primeres cases d'aquest nucli del municipi de la Coma i la Pedra.
La urbanització de Port del Comte està formada per un conjunt d'habitatges unifamiliars dispersos al mig del bosc. Aquest nucli del municipi de la Coma i la Pedra va nàixer al caliu de l'estació d'esquí del mateix nom, inaugurada el dia dels Reixos de l'any 1974 pels capitostos de la dictadura franquista a la demarcació de Lleida i amb la benedicció del vicari general de la diòcesi de Solsona. Entrà en funcionament, però, un poc abans, el novembre de 1973. Les cases foren construïdes a la partida de Pratllong, per on es va fer passar la carretera de coll de Jou a coll de Port. Les pistes, al peu de les quals anem a ascendir, van ser obertes a les partides del Donador i de l'obaga de la Bòfia, essent també afectades els prats de Botons i Llarg. A mesura que ens aproximem al cor de la urbanització, la densitat de cases és major i la vegetació desapareix. La vista des d'ací dalt és molt bona. Per damunt de nosaltres queda la serra del port del Comte, amb el pedró dels Quatre Batlles i la tossa Pelada. Davant està la serra del Verd i, encara més enllà, cap al nord-est, el Cadí.
Port del Comte és gran, i ens costa com vint minuts travessar el nucli pels carrers de la Clota; de la Llebre; del port del Comte, que es correspon amb la carretera de coll de Jou a coll de Port; de Pratllong; de sant Guerau; i de Nanes Verdes. Aquest últim és una via de terra. Al remat, eixim a la carretera de l'Estació, a la qual ens incorporem cap a l'esquerra.
Amb ella, en cosa de deu minuts, arribem a l'estació d'esquí de Port del Comte. Aquest és el punt més elevat de tot el nostre itinerari, a uns 1.715 metres d'altura sobre el nivell de la mar. Observem novament la tossa Pelada i el pedró dels Quatre Batlles, la serra del Verd, el Cadí o els Orriets, entre d'altres.
Ara, enllacem novament amb la carretera de l'Estació, en direcció nord / nord-oest / nord-est, a fi de trobar la carretera de coll de Jou a coll de Port. L'agafem cap a l'esquerra, en direcció al club de golf de Port del Comte.
Poc més endavant observem l'accés a aquesta part de la urbanització de Port del Comte. Doncs bé, és en aquest punt, per dalt del clot de la coma d'Adell, on la carretera de coll de Jou a coll de Port troba el camí de Solsona a la Seu d'Urgell.
Així és que ara avancem per aquestes dues vies cap al nord, mentre perdem altura. La companyia del pas que antigament unia dos de les seus episcopals de Catalunya no dura massa. Just abans que la carretera de coll de Jou a coll de Port trenque cap al sud-est a fi d'envoltar per la banda de dalt la urbanització de la Cabanella, el camí de Solsona a la Seu d'Urgell se'n va recte cap al nord. Un poc més endavant, quan aplegue a la rasa de la coma Furosa, es perdrà, malgrat que més endavant reapareix.
Nosaltres continuem per la carretera de coll de Jou a coll de Port, amb la qual no deixem de descendir. El paisatge cap a la dreta és magnífic. Enfonsades estan tot un seguit de masies que visitarem hores més tard. La serra del Verd continua també de teló de fons. El poble de la Coma el veiem allà lluny, dispers.
Al cap d'una mitja hora des de la urbanització de la Cabanella, i després d'haver guanyat un poc d'altura, la carretera de coll de Jou a coll de Port va a trobar la comarcal 462. En aquest punt, abandonem l'asfalt i ens desviem cap a l'esquerra, tot pujant, amb el camí de la Coma a la Vansa.
Després d'uns metres, el camí es fa senda, i comença a pujar amb decisió per la vora de la rasa de coll de Port. Mentrestant, la carretera C-462 se n'ha anat a fer ziga-zagues per a superar el desnivell d'una manera més pausada. Quan tornem a estar pràcticament a l'altura d'aquesta via, el camí de la Coma a la Vansa travessa la rasa de coll de Port i se'n separa de nou.
Continuem per la rasa fins que el camí de la Coma a la Vansa l'abandona en el punt on, per l'esquerra, ens entra el camí de Solsona a la Seu d'Urgell, en un altre dels trams que s'ha conservat. Tenim la carretera a tocar, però volem continuar pel pas vell. Ara bé, no és fàcil i, al remat, optem per endinsar-nos pel bosc de l'obaga de coll de Port. De manera irremeiable, perdem el camí de la Coma a la Vansa i el de Solsona a la Seu d'Urgell. Estem al mig del bosc i, si no haguera estat pel GPS, encara hi seríem. Per corriols d'animals avancem penosament cap a ponent fins que, a la dreta, a través d'un clar, veiem la pista per on van ambdós camins. Pel costat d'una caseta de fusta abandonada, hi fem cap.
Ens incorporem cap a l'esquerra i, en cosa de dos minuts, travessem la rasa de Carbassers. En acabant de fer-ho, ens reorientem cap al nord-est, ja en direcció a coll de Port. Abans d'arribar-hi a la collada, però, l'itinerari ens reserva una sorpresa: un abellar amb una desena de ruscos a la vora del camí. No ens queda una altra que passar-hi. Ho fem sense pensar-nos-ho massa i, a l'altra banda, ens apareix de seguida el refugi de coll de Port.
Travessem la línia fronterera entre les comarques del Solsonès i de l'Alt Urgell, i entrem al terme municipal de Josa i Tuixent. Passem per dalt de coll de Port a fi d'agafar la carretera de l'estació de Tuixent-La Vansa. Amb ella enllacem amb la comarcal 462 i, en un minut, fem cap a coll de Port, a uns 1.670 metres d'altura sobre el nivell de la mar.
El seu topònim ja ho indica, i és que coll de Port, açò és, "depressió notable del terreny entre dos cims per on passa un camí d'una muntanya a una altra", és el pas natural entre les conques dels riu Cardener, tributari del Llobregat, i Segre, afluent de l'Ebre. A banda, fa de frontera entre les comarques del Solsonès i de l'Alt Urgell. Enclavat entre les serres del port del Comte, a ponent, d'Abellar, a llevant, i de la Sella i del Verd, a migjorn, per aquest paratge passa el camí de Solsona a la Seu d'Urgell, que hem recorregut de manera parcial en dos moments diferents de l'excursió. Com hem assenyalat abans, aquesta ha estat una via destacada de comunicació de la contrada, en unir dues de les seus episcopals que té Catalunya, la de la Diocesis Celsonensis, establerta el 1593, i la de la Dioecesis Urgellensis, documentada per primera vegada l'any 531 amb motiu de la participació del bisbe Just en el II Concili de Toledo. Així mateix, per ací transita el camí que mena des de la Coma a la Vansa, que és per on nosaltres hem ascendit en abandonar la carretera de coll de Jou a coll de Port. En arribar a coll de Port, aquesta via es divideix en dues, i un ramal enfila cap a Tuixent. De més a més, des d'aquesta collada albirem el Cadinell i el Cadí, a banda de la clotada que dibuixa el torrent de coll de Port en direcció al poble de Tuixent.
Després d'aprofitar per a esmorzar i gaudir d'aquestes vistes fantàstiques, ens incorporem a la carretera C-462 i comencem a baixar cap a la Coma, que para a uns deu quilòmetres. Nosaltres optàrem per fer pràcticament tot el camí de tornada per aquesta via, llevat d'algun punt on escurçàrem amb el camí de la Vansa a la Coma, a fi de poder gaudir de millors panoràmiques sobre el poble i les masies que el circumden.
Mirada enrere cap a coll de Port en agafar la carretera C-462
Vista de la Coma des de la carretera
A banda, aquesta carretera per la vora d'un reguitzell de masos i cases isolades. La primera edificació que trobem és la casa del Senglar, a l'esquerra, que abans era un restaurant. Cal Jan és l'últim nom que ha rebut, però la darrera versió del mapa de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya li atribueix el topònim de ca la Maria. En qualsevol cas, no pareix que siga una construcció massa antiga. Per contra, sí que té una certa antiguitat la caseria de Planers, que queda a l'altra banda de la carretera, tot i que no en veiem més que l'accés. Apareix documentada ja al segle XVII.
Després tenim la Foradada, aïllada, que para a prop d'on la carretera C-462 troba la de coll de Port a coll de Jou i el camí de la Vansa a la Coma, punt pel qual ja hem passat anteriorment.
Passada aquesta cruïlla, continuem per la carretera C-462 i, aprofitant que no hi ha cap altre casalot en aquest tram de la comarcal, escurcem alguns metres pel camí de la Vansa a la Coma.
Al cap d'una estona fem cap a cal Pere Marquès, formada per una casa i diversos coberts annexos.
De seguida, passem pel camí d'accés a cal Terrerol, documentada des del segle XVIII, cal Terrerol Nou, i ca l'Arreplegant, amb notícies seues des de fa dues centúries. Pràcticament no es veu cap de les tres des de la carretera. Per contra, a l'altra banda de via, observem cal Totxo. Aquest casalot, que també té l'aspecte d'antic, està mig en ruïnes, tot i que pareix que s'ha intentat una restauració, almenys parcial. De fet, l'usen per a guardar bestiar.
La masia següent és la de cal Joan del Batlle, un poc apartada de la carretera i que ha estat convertida en allotjament rural. Documentada des del segle XVIII, va ser rehabilitada l'any 2007.
En acabant, a no massa distància d'aquest grup de casalots hi para cal Mall, del segle XIX, i la fonteta que hi raja vora la carretera. Més avall, passem per cal Poma i cal Jordi, que formen un nucli únic i són anteriors al 1900.
En acabant, apleguem a cal Cameta i, més avall encara, passem per cal Gansola, cal Cristo, cal Vila, cal Llopart i cal Marc. Finalment, just abans d'entrar a la Coma per la urbanització de les fonts del Cardener, on ja havíem estat hores abans, deixem a la dreta la Granja.
El massís del Cadí vist des del coll de Port
La ruta comença al carrer de l'Església de la Coma. El nucli antic del poble està situat al voltant d'un tossalet que s'aixeca lleugerament per damunt del vessant esquerre del riu Cardener. Aquesta muntanyola, però, hi destaca poc sobre la resta de la contrada perquè l'església, que queda quasi al peu de la carretera C-462 i un poc separada de la resta del casc vell, ja hi és uns metres per dalt. Aquest temple està dedicat als sants Quirze i Julita, fill i mare que suposadament van morir màrtirs a la ciutat de Tars, que hui dia forma part de Turquia, l'any 304. L'edifici és d'origen romànic, d'una sola nau amb capçalera plana i orientada a l'est. L'entrada és a ponent i consisteix en un arc de mig punt que emmarca una porta de ferradura del segle XII. La façana és rematada per un òcul. L'església també té un campanar i, al mur meridional, s'hi troba la rectoria. L'any 2006 va ser reoberta al culte, després d'haver estat tancada arran de l'esfondrament del sostre.
Església de sant Quirze i santa Julita de la Coma
Vista posterior del temple, des del carrer de l'Església
Passeig del Torrent, o camí dels Clots
En acabant de superar el torrent dels Horts, guanyem l'altura perduda i, després de passar per un edifici d'apartaments, eixim a la carretera C-462.
Poc abans d'arribar a la carretera C-462
Carretera C-462
Camí del Molí
Aquesta via davalla cap al riu Cardener i va a buscar el molí fariner de Dalt, dit així perquè el de Baix es troba aigües avall, en la part inferior del poble de la Coma. Hi fem cap en un parell de minuts. Aquesta construcció, que ara ha estat convertida en allotjament rural, té de ser una de les tres que cita Pascual Madoz a mitjan segle XIX a un dels volums del seu Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar. Aquest polític liberal nascut a Navarra també hi destaca del municipi de "Pedra y Coma" que el veïnat produeix "trigo, avena, cebada, escaña, legumbres, maiz, poco lino, vellotas, nueces y patatas en abundancia; cria ganado lanar, cabrio, vacuno, de cerda y alguno yeguar; caza de liebres, perdices, jabalies, lobos y cabras monteses, y pesca de esquisitas truchas" i comercialitza "la estraccion de maderas de pino" (sic).
El molí de Dalt, fariner, a tocar del riu Cardener
Ara, ens incorporem al camí que recorre la riba del riu Cardener, cap a la dreta, en direcció nord-oest. És un pas ample i còmode amb el qual guanyem un poc d'altura.
Camí en paral·lel al riu Cardener
Deixem a l'esquerra el pont d'Arcalís i, al remat, fem cap a un altre dels veïnats que integren el poble dispers de la Coma. Aquesta urbanització ha estat bastida a tocar de les fonts del Cardener, d'on naix aquest riu, que és el principal afluent del Llobregat.
Pont d'Arcalís
Camí
El riu Cardener immediatament després de nàixer a les fonts del Cardener, en el ramblar on es troba amb la ribereta de cal Ramon.
Accés a les fonts del Cardener
Àrea recreativa de les fonts del Cardener
Fonts del Cardener
Camí
Poc més enllà, en ser travessada per un altre camí, es perd. Ens incorporem ara a aquesta segona via, cap a la dreta, i seguim la pujada.
Desviament cap a la dreta
Camí
Mirada enrere cap a la Coma
Poc abans d'arribar al corralet de ca l'Estevet Sagal
Ens reorientem cap al nord, tot seguint el límit del filat de les pastures de la casa fins que podem abandonar el corriolet que transitem. Aleshores, cap a l'esquerra, agafem el camí de l'Andal. Encetem ara una pujada llarguíssima cap a la serra del port del Comte. Primer, però, deixem a mà esquerra ca l'Estevet Sagal. Aquesta és una masia documentada des del segle XIX i que fou rehabilitada en la dècada del 1950, segons consta al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable del municipi de la Coma i la Pedra (2012), dirigit per la firma barcelonina AAUP Jordi Romero i associats SLP.
Camí
Ca l'Estevet Sagal, al peu del camí de ca l'Andal
Cal Jepó
Ascendim pel límit entre els Obagons, que es queden per baix de nosaltres, i les Tremoledes, que paren per dalt. Ens envolta el bosc. A mesura que guanyem altura, la vista millora, sobretot pel que fa a la banda del cingle del Santuari, muralla natural que serveix de fonament a la urbanització i estació d'esquí de Port del Comte. Cabirols per ací, vaques per allà i pardals de tota mena, ens acompanyen en aquest tram de l'excursió.
Camí de ca l 'Andal
Vista parcial del cingle del Santuari
De pujada, envoltats pel bosc
Al cap de mitja hora d'haver passat per ca l'Esteve Sagal, apleguem a l'encreuament dels camins de tres camins. El de l'esquerra mena cap a ca l'Andal, masia documentada des del segle XVIII i que va experimentar la seua última rehabilitació el 1998. El del mig tira cap a la urbanització de Port del Comte per cal Sant, que és una pagesia mig enrunada que data d'abans de l'any 1900, i per cal Barrusca, que és un altre casal aïllat el topònim del qual és sospitós en tant que només el recull el mapa de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i no apareix a les fonts locals i comarcals. La tercera via, per la seua banda, puja també cap a les cases construïdes al peu de l'estació de Port del Comte però pel límit del cingle del Santuari.
Vista de ca l'Andal des del camí
Nosaltres agafem el tercer camí. Enfrontem ara una costera amb un fort desnivell que ens fa ascendir ràpidament per la banda de dalt de les pastures de les masies que havíem esmentat abans, que paren a la partida de la Clota. La pujada no dóna cap treva fins a fer-nos guanyar més de cent metres de desnivell en un tram relativament curt.
Dos trams de la pujada cap al port del Comte
El camí de la Coma a Bacies, una zona de pastures a més de 2.000 metres d'altura sobre el nivell de la mar tancada a migdia pel puig de les Morreres i pel refugi de la Bòfia a septentrió.
Després d'aquest respir, comencem de nou a pujar amb força, i ara ja no deixem de fer-ho fins a arribar, al cap d'un quart d'hora, a una de les depuradores d'aigua de la urbanització de Port del Comte. Ara, agafem durant uns metres el camí de Pratllong, que està asfaltat i que ens deixa a les primeres cases d'aquest nucli del municipi de la Coma i la Pedra.
Camí
Camí de Pratllong
Urbanització de Port del Comte
La urbanització de Port del Comte està formada per un conjunt d'habitatges unifamiliars dispersos al mig del bosc. Aquest nucli del municipi de la Coma i la Pedra va nàixer al caliu de l'estació d'esquí del mateix nom, inaugurada el dia dels Reixos de l'any 1974 pels capitostos de la dictadura franquista a la demarcació de Lleida i amb la benedicció del vicari general de la diòcesi de Solsona. Entrà en funcionament, però, un poc abans, el novembre de 1973. Les cases foren construïdes a la partida de Pratllong, per on es va fer passar la carretera de coll de Jou a coll de Port. Les pistes, al peu de les quals anem a ascendir, van ser obertes a les partides del Donador i de l'obaga de la Bòfia, essent també afectades els prats de Botons i Llarg. A mesura que ens aproximem al cor de la urbanització, la densitat de cases és major i la vegetació desapareix. La vista des d'ací dalt és molt bona. Per damunt de nosaltres queda la serra del port del Comte, amb el pedró dels Quatre Batlles i la tossa Pelada. Davant està la serra del Verd i, encara més enllà, cap al nord-est, el Cadí.
La carretera de coll de Jou a coll de Port en passar per la urbanització de Port del Comte
Pels carrers d'aquest nucli urbà de la Coma i la Pedra
Port del Comte és gran, i ens costa com vint minuts travessar el nucli pels carrers de la Clota; de la Llebre; del port del Comte, que es correspon amb la carretera de coll de Jou a coll de Port; de Pratllong; de sant Guerau; i de Nanes Verdes. Aquest últim és una via de terra. Al remat, eixim a la carretera de l'Estació, a la qual ens incorporem cap a l'esquerra.
Carrer de les Nanes Verdes de Port del Comte
Carretera de l'Estació
Vista de la serra del Verd, fronterera entre les comarques del Solsonès, que és per on nosaltres caminem, el Berguedà i l'Alt Urgell, que trepitjarem breument en acabant al pujar al coll de Port
Mirada cap a la banda del Cadí des de la carretera de l'Estació
Amb ella, en cosa de deu minuts, arribem a l'estació d'esquí de Port del Comte. Aquest és el punt més elevat de tot el nostre itinerari, a uns 1.715 metres d'altura sobre el nivell de la mar. Observem novament la tossa Pelada i el pedró dels Quatre Batlles, la serra del Verd, el Cadí o els Orriets, entre d'altres.
Edifici d'apartaments del Mirador, a tocar de l'estació d'esquí
Accés a l'estació de Port del Comte. Al fons, la serra del mateix nom, que conté cims com el del pedró dels Quatre Batlles o la tossa Pelada, a la frontera amb l'Alt Urgell.
El Cadí des de Port del Comte
El pedró dels Quatre Batlles i la tossa Pelada des de l'estació d'esquí
Carretera de l'Estació
Carretera de coll de Jou a coll de Port
Vista del Cadí des de la carretera de coll de Jou a coll de Port
Poc més endavant observem l'accés a aquesta part de la urbanització de Port del Comte. Doncs bé, és en aquest punt, per dalt del clot de la coma d'Adell, on la carretera de coll de Jou a coll de Port troba el camí de Solsona a la Seu d'Urgell.
La carretera de coll de Jou a coll de Port en el tram que es correspon amb el camí de Solsona a la Seu d'Urgell.
Així és que ara avancem per aquestes dues vies cap al nord, mentre perdem altura. La companyia del pas que antigament unia dos de les seus episcopals de Catalunya no dura massa. Just abans que la carretera de coll de Jou a coll de Port trenque cap al sud-est a fi d'envoltar per la banda de dalt la urbanització de la Cabanella, el camí de Solsona a la Seu d'Urgell se'n va recte cap al nord. Un poc més endavant, quan aplegue a la rasa de la coma Furosa, es perdrà, malgrat que més endavant reapareix.
La carretera en passar per la urbanització construïda a la partida de la Cabanella
Nosaltres continuem per la carretera de coll de Jou a coll de Port, amb la qual no deixem de descendir. El paisatge cap a la dreta és magnífic. Enfonsades estan tot un seguit de masies que visitarem hores més tard. La serra del Verd continua també de teló de fons. El poble de la Coma el veiem allà lluny, dispers.
Entre la serra del Verd i la muntanya de la Coma, per dalt de la qual estem ara nosaltres, se situen un bon grapat de masos. Alguns els visitarem més tard.
En el tram final de la carretera de coll de Jou a coll de Port observem amb claredat l'itinerari que haurem de seguir a continuació per a evitar la via comarcal 462. Al centre de la imatge, el veiem.
Camí de la Coma a la Vansa
Després d'uns metres, el camí es fa senda, i comença a pujar amb decisió per la vora de la rasa de coll de Port. Mentrestant, la carretera C-462 se n'ha anat a fer ziga-zagues per a superar el desnivell d'una manera més pausada. Quan tornem a estar pràcticament a l'altura d'aquesta via, el camí de la Coma a la Vansa travessa la rasa de coll de Port i se'n separa de nou.
Camí de la Coma a la Vansa
Per dalt del camí passa una línia elèctrica
La rasa de coll de Port, a tocar del camí de la Coma a la Vansa. Per dalt de nosaltres veiem la carretera C-462.
Per dins de la rasa de coll de Port amb el camí de la Coma a la Vansa, en allunyar-se de nou de la carretera
Continuem per la rasa fins que el camí de la Coma a la Vansa l'abandona en el punt on, per l'esquerra, ens entra el camí de Solsona a la Seu d'Urgell, en un altre dels trams que s'ha conservat. Tenim la carretera a tocar, però volem continuar pel pas vell. Ara bé, no és fàcil i, al remat, optem per endinsar-nos pel bosc de l'obaga de coll de Port. De manera irremeiable, perdem el camí de la Coma a la Vansa i el de Solsona a la Seu d'Urgell. Estem al mig del bosc i, si no haguera estat pel GPS, encara hi seríem. Per corriols d'animals avancem penosament cap a ponent fins que, a la dreta, a través d'un clar, veiem la pista per on van ambdós camins. Pel costat d'una caseta de fusta abandonada, hi fem cap.
Camí de la Coma a la Vansa i de Solsona a la Seu d'Urgell
Bosc de l'obaga de coll de Port
Al mig del bosc, sense camí
Corriol de bosc
Desviament cap a la dreta per la vora d'una caseta de fusta en veure de lluny el camí correcte
Ens incorporem cap a l'esquerra i, en cosa de dos minuts, travessem la rasa de Carbassers. En acabant de fer-ho, ens reorientem cap al nord-est, ja en direcció a coll de Port. Abans d'arribar-hi a la collada, però, l'itinerari ens reserva una sorpresa: un abellar amb una desena de ruscos a la vora del camí. No ens queda una altra que passar-hi. Ho fem sense pensar-nos-ho massa i, a l'altra banda, ens apareix de seguida el refugi de coll de Port.
Camí de la Coma a la Vansa i de Solsona a la Seu d'Urgell
El camí, en passar per la rasa de Carbassers
Els ruscos, a la vora del camí
Travessem la línia fronterera entre les comarques del Solsonès i de l'Alt Urgell, i entrem al terme municipal de Josa i Tuixent. Passem per dalt de coll de Port a fi d'agafar la carretera de l'estació de Tuixent-La Vansa. Amb ella enllacem amb la comarcal 462 i, en un minut, fem cap a coll de Port, a uns 1.670 metres d'altura sobre el nivell de la mar.
El camí de la Coma a la Vansa i de Solsona a la Seu d'Urgell just després d'entrar a l'Alt Urgell
La carretera C-462 vista des de la cruïlla amb la via que puja a l'estació de Tuixent-La Vansa. Al fons, el coll de Port i el seu refugi.
El refugi de coll de Port amb un isard que commemora els quaranta anys de l'establiment de la reserva nacional de caça del Cadí
Una altra pespectiva d'aquest monument
Panoràmica del Cadí i del Cadinell des de coll de Port. Observem també el recorregut de la carretera que mena cap a Tuixent.
Detall de la banda esquerra del paisatge que es veu des de coll de Port. En primer terme, el vessant del pla de l'Arp que baixa cap a Tuixent. Al fons trauen el cap els cims de vora dos-mil metres d'altura i més que se situen en la zona fronterera entre l'Alt Urgell i Andorra.
Mirada enrere cap a coll de Port en agafar la carretera C-462
La carretera C-462, en direcció al poble de la Coma
Vista de la Coma des de la carretera
Panoràmica cap a la banda de l'estació d'esquí de Port del Comte. A la dreta, la carretera de coll de Jou a coll de Port.
El Senglar, o cal Jan, o ca la Mari
Carretera C-462
La Foradada
Passada aquesta cruïlla, continuem per la carretera C-462 i, aprofitant que no hi ha cap altre casalot en aquest tram de la comarcal, escurcem alguns metres pel camí de la Vansa a la Coma.
Carretera C-462
Camí de la Vansa a la Coma
Xicotetes cavitats formades per conglomerats a tocar de la carretera
Al cap d'una estona fem cap a cal Pere Marquès, formada per una casa i diversos coberts annexos.
Cal Pere Marquès i l'estació d'esquí de Port del Comte
De seguida, passem pel camí d'accés a cal Terrerol, documentada des del segle XVIII, cal Terrerol Nou, i ca l'Arreplegant, amb notícies seues des de fa dues centúries. Pràcticament no es veu cap de les tres des de la carretera. Per contra, a l'altra banda de via, observem cal Totxo. Aquest casalot, que també té l'aspecte d'antic, està mig en ruïnes, tot i que pareix que s'ha intentat una restauració, almenys parcial. De fet, l'usen per a guardar bestiar.
Desviament cap a cal Terrerol, cal Terrerol Nou i ca l'Arreplegant
Vista posterior de cal Totxo
Una altra perspectiva d'aquesta masia
La masia següent és la de cal Joan del Batlle, un poc apartada de la carretera i que ha estat convertida en allotjament rural. Documentada des del segle XVIII, va ser rehabilitada l'any 2007.
Cal Joan del Batlle
En acabant, a no massa distància d'aquest grup de casalots hi para cal Mall, del segle XIX, i la fonteta que hi raja vora la carretera. Més avall, passem per cal Poma i cal Jordi, que formen un nucli únic i són anteriors al 1900.
Font de cal Mall
Vista des de la carretera cap a la Coma
Cal Poma
Cal Jordi i cal Poma
En acabant, apleguem a cal Cameta i, més avall encara, passem per cal Gansola, cal Cristo, cal Vila, cal Llopart i cal Marc. Finalment, just abans d'entrar a la Coma per la urbanització de les fonts del Cardener, on ja havíem estat hores abans, deixem a la dreta la Granja.
Carretera C-462
Vista de cal Cameta Nou i de cal Cameta. Aquesta última construcció és anterior a l'any 1900 i va ser restaurada pels volts del 1976.
Carretera C-462
Cal Gansola, documentada des del segle XX i restaurtada l'any 1975
Cal Cristo, del segle XX
Cal Llopart
La Granja
Entrada a la Coma
Ja junt al nucli vell del poble
Per a acabar, ací us deixem l'enllaç d'aquesta excursió a Wikiloc, amb el desig que la fruïu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada