Torregrossa - Tossal de les Arcades - Vencilló - El pou Bo

Aquesta setmana us proposem una excursió entre les comarques del Pla d'Urgell i del Segrià. Amb eixida i arribada al poble de Torregrossa, en ella visitem el tossal de les Arcades i la caseria de Vencilló.

Panoràmica des del tossal de les Arcades, al terme de Torregrossa

La ruta comença al carrer de la ronda Nord de Torregrossa, des d'on eixim cap a septentrió i enllacem, a l'esquerra, amb el camí de Bell-lloc. Caminem per la partida que se'n diu del Sagristà. Al cap d'uns dos o tres minuts de camí, passem pel cementeri de la localitat. Enfront queda l'era del Ferrer.

Camí de Torregrossa a Bell-lloc d'Urgell

Mirada enrere cap al poble de Torregrossa

L'era del Ferrer

Cementeri de Torregrossa

Després de guanyar un poc d'altura, comencem a baixar cap a una fondalada. És aleshores quan, per la dreta, se'ns fica en paral·lel el canal auxiliar d'Urgell, que proporciona aigua als conreus d'aquesta contrada.

Camí de Torregrossa a Bell-lloc d'Urgell

Un altre tram d'aquesta via, amb el canal auxiliar d'Urgell ja en paral·lel a nosaltres

Una rosella banyada per la pluja al peu del camí

En acabant, ens separem una miqueta del canal i fem cap a un encreuament en forma de ve baixa. Nosaltres hem de continuar l'excursió cap a l'esquerra, que és per on segueix el camí de Torregrossa a Bell-lloc.

Camí de Torregrossa a Bell-lloc d'Urgell

De seguida, fem cap a un pontet que ens ajuda a travessar el canal auxiliar d'Urgell. Davant de nosaltres apareix aleshores el tossal de les Arcades. Es tracta d'una muntanyeta de només 218 metres d'altura sobre el nivell de la mar i que pràcticament no presenta cap desnivell en relació a la resta del terreny que l'envolta. La pugem i observem com el seu cim pareix que haja estat aplanat recentment.

Canal auxiliar d'Urgell

Cim del tossal de les Arcades

Baixem del tossal de les Arcades i ens reincorporem al camí de Torregrossa a Bell-lloc, que ara fa que ens endinsem en la partida de Los Tossalets. El camí és còmode. Al cap d'uns quinze minuts d'haver deixat el tossal de les Arcades, per l'esquerra, reapareix el canal auxiliar d'Urgell.

Camí de Torregrossa a Bell-lloc d'Urgell

El camí, vist a ras de terra

Senyal de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell

Tanmateix, ens acompanya durant poca estona perquè, quan el canal gira cap a l'esquerra, nosaltres tirem al recte tot continuant el camí de Torregrossa a Bell-lloc. És en aquest punt quan abandonem el terme de Torregrossa i també el Pla d'Urgell. Entrem en terres de Vencilló, que és una caseria agregada al municipi dels Alamús i que, administrativament, forma part de la comarca del Segrià.

Camí de Torregrossa a Bell-lloc d'Urgell

El camí s'ha fet més estret en passar per la partida de la Terra Forta, que és per on anem en aquest moment. Quan ja veiem el poble de Bell-lloc a una certa distància davant de nosaltres, amb el camí de Torregrossa trenquem cap a l'esquerra.

Camí de Torregrossa a Bell-lloc d'Urgell

De seguida, aquesta via torna a girar cap a la dreta per a enfilar-se definitivament cap a Bell-lloc. Nosaltres, però, tirem recte en direcció sud-oest, cap a un pantanet ubicat a la vora del canal auxiliar d'Urgell. En ultrapassar-lo, travessem aquest curs artificial d'aigua i girem immediatament cap a l'esquerra.

Pantà

Canal auxiliar d'Urgell

Després el camí comença a guanyar altura a poc a poc amb algun ziga-zaga.

Camí

Paisatge cap al nord

Al remat, apleguem a Vencilló, un nucli format per un parell d'habitatges i una ermita. Aquesta caseria apareix per primera vegada a mitjan segle XII en la donació que en va fer d'ella el comte Ramon Berenguer IV als templers, i l'any 1161 li fou atorgada carta pobla per Hug de Barceló. És documentada en aquella època amb el topònim de "turris d'Avinçalom". Açò va fer pensar a Josep Lladonosa, a Història de Lleida (1972), que l'indret havia estat propietat d'un moro lleidatà anomenat Avin Azalon, que també tenia terres a la partida de Fontanet de l'horta de la capital del Segrià. L'any 1378 comptava amb 18 focs eclesiàstics, segons consta al fogatjament general de Catalunya fet aleshores. No consta, però, al fogatge de l'any 1497, cosa que podria indicar que Vencilló havia quedat despoblat. Al fil d'açò, Gaspar Feliu, a La llarga nit feudal: Mil anys de pugna entre senyors i pagesos (2010), recull un document del 1787 en el qual s'indica que aquesta caseria havia estat deshabitada en el passat i que tornava a tindre veïns a finals de la centúria del mil set-cents.

De fet, les cases de Vencilló que s'han conservat pareixen datar del segle XVIII. Així es que a la llinda de la porta d'una d'elles hi ha gravada la data de 1779. D'aquesta mateixa època ha de ser també l'ermita, dedicada a la Mare de Déu de Vencilló. Açò a pesar que l'any 1168 ja es parla d'una església de santa Maria de Vencilló, que no ha arribat al nostre temps. El temple actual, d'una sola nau, és coronat per un campanar d'espadanya.

Arribem a Vencilló

Moles a la vora de Vencilló

Vencilló

Vista general de la caseria

Deixem enrere Vencilló i ens incorporem al camí nou de Bell-lloc a Torregrossa, o camí de Bell-lloc a Juneda, cap a l'esquerra. Amb ell, i després de mitja hora de camí entre camps de conreu, granges i paisatges infinits, fem cap al pou Bo de Torregrossa, que, amb 19 metres de fondària, va ser obrat entre els segles IV i VI després de Crist.