Artesa - Santa Bàrbera - Artesa
Ja es nota que, a poc a poc, va acostant-se la data de gravació dels nous programes. Demà dissabte, si l'oratge ens ho permet, gravarem el primer d'ells. Així doncs, volem estar ben entrenats i ahir dijous ens vam apropar a l'Ermita de Santa Bàrbera, prenent com a punt d'eixida, com solem fer, la població d'Artesa.
Des del frontó s'adreçàrem cap al Riu Sec, el qual encara porta aigua des del passat novembre. El creuàrem per unes pedres disposades per a aquest fi i seguint un camí desfet per les pluges torrencials del 20 de novembre i a través del qual, fins fa uns quinze anys es podia passar perfectament amb un cotxe, aplegàrem a una finca de tarongers. A mà dreta, passant pel costat d'una cadena, agafàrem el camí de l'ermita, dirigint-nos cap amunt i a uns 50 metres desviant-nos a la dreta. Recte, tot recte, seguint eixe camí arribàrem als peus de l'ermita. Pujàrem un momentet i després seguírem el nostre camí direcció Onda descendint per la pista de terra que puja a un repetidor de televisió. A l'arribar a un camí asfaltat, tombàrem una altra vegada a l'esquerra, fent cas omís dels senyals, i seguint tota l'estona eixa via d'asfalt i després un xicotet tram de terra, férem cap a l'indret on havíem agafat el camí de l'ermita. Des d'allà recorreguérem el camí de manera inversa fins a Artesa.
Aquest és un xicotet passeig que es pot realitzar en uns tres quarts d'hora. S'ha de tindre cura en alguns trams del camí ja que es troben en mal estat des del novembre passat.
Des del frontó s'adreçàrem cap al Riu Sec, el qual encara porta aigua des del passat novembre. El creuàrem per unes pedres disposades per a aquest fi i seguint un camí desfet per les pluges torrencials del 20 de novembre i a través del qual, fins fa uns quinze anys es podia passar perfectament amb un cotxe, aplegàrem a una finca de tarongers. A mà dreta, passant pel costat d'una cadena, agafàrem el camí de l'ermita, dirigint-nos cap amunt i a uns 50 metres desviant-nos a la dreta. Recte, tot recte, seguint eixe camí arribàrem als peus de l'ermita. Pujàrem un momentet i després seguírem el nostre camí direcció Onda descendint per la pista de terra que puja a un repetidor de televisió. A l'arribar a un camí asfaltat, tombàrem una altra vegada a l'esquerra, fent cas omís dels senyals, i seguint tota l'estona eixa via d'asfalt i després un xicotet tram de terra, férem cap a l'indret on havíem agafat el camí de l'ermita. Des d'allà recorreguérem el camí de manera inversa fins a Artesa.
Aquest és un xicotet passeig que es pot realitzar en uns tres quarts d'hora. S'ha de tindre cura en alguns trams del camí ja que es troben en mal estat des del novembre passat.
El Riu Sec o Sonella al seu pas per Artesa
Camí destrossat per la gota freda del 20 de novembre
Camí que ascendeix a Santa Bàrbera
L'enrunada Ermita de Santa Bàrbera (construïda cap al Segle XVI) vista des de la seua part inferior
Vista d'Onda
Camí d'asfalt que porta fins a Artesa. A uns metres del lloc fotografiat s'agafa
un camí que porta fins a les Coves Gelades
Vista llunyana d'Artesa
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada