Calaix d'interior: Un parricidi a Artesa

Aquesta setmana actualitzem el bloc amb una nova entrega de "Calaix d'interior", el nostre particular calaix de sastre on comentem tot tipus d'afers històrics vinculats amb els pobles del nostre interior. Hui parlem d'un crim que va tindre lloc a Artesa en la dècada dels '80 del segle XIX.

Primera fotografia que conservem d'Artesa (1893), nou anys després del crim

Era l'any 1884. Encara en faltaven tres per a que es féra la renovació més important que coneixem abans de la Guerra Civil de l'Església de Santa Anna d'Artesa. Ja s'acabava el mes de febrer, Sant Antoni estava més que passat. I el dia 27 del segon mes de l'any, la tranquil·litat del poble es va trencar bruscament. Deixem que siga el diari Las Provincias, amb la informació del seu corresponsal a Nules, qui ens conte els fets tal com ocorregueren:

<<Al poblet d'Artesa, annexe a la vila d'Onda, s'ha comés un horrible i tremend crim, un doble parricidi. 
El nostre corresponsal a Nules, profundament impressionat, ens reporta succintament el fet ocorregut el dia 27 del passat febrer.
Les notícies que ens comunica són escasses, però verídiques. En l'anomenat poble hi vivia una família formada per pare, mare i dos fills. El primer es deia Manuel Adelantado. Un dels fills s'anomena Salvador i l'altra Concepció. Els dos, pel que sembla, van matar els seus mateixos i desgraciats pares, tancant-se després en l'habitació, en la qual van romandre tot el dia 27 juntament amb els dos cadàvers. 
Per tot açò va ser avisat el jutjat de Nules, que es va presentar de seguida a Onda, per a iniciar el sumari. Però aquest atroç crim ha de cridar extraordinàriament l'atenció per una circumstància molt especial que tenen els dos criminals: aquests estan sumits completament en un estat de demència, i eren considerats al pobre com dos idiotes. 
El fet ho fa patent. El jutge del districte, el senyor Bosch, va interrogar el germà sobre la seua edat i li va contestar que de 200 a 500 anys. Després li preguntà a ell i a la seua germana sobre la raó per la qual havien comés aquest tremend crim, i donaren una resposta no pertinent.
Però encara hi quedava per fer una prova més a la seua terrible idiòcia. Se'ls va portar davant dels cadàvers ensangonats dels seus pares: tots van creure que veient a la parella de desgraciats se'ls remourien els cors, però van manifestar una completa indiferència, sense adonar-se del que havien fet ni del que significava aquell imponent espectacle.
El fet ha produït una gran sensació entre els veïns d'Onda>>.

Ignorem quina va ser la sort dels dos germans.
No ens hem pogut fer amb cap font més que relatara els fets però la seua coneixença va arribar fins i tot fora del País Valencià. El 4 de març se'n feia ressò el diari La dinastía de Barcelona. Queden doncs com una breu però intensa pàgina en la història del poble d'Artesa.

Portada del diari "La Dinastía", del 4 de març de 1884

*ARTESA: Població sense ajuntament integrada dins del terme municipal d'Onda. Situada molt a prop del llit del riu Sec (Sonella) i als peus del Montí (613 m.s.n.m.), comptava el 2013 amb 207 habitants. La seua Església Parroquial està dedicada a Santa Anna i va ser edificada entre els segles XVII i XVIII. A banda d'ella, cal destacar el Llavador (segle XIX) i les ruïnes del Calvari (segle XVIII-XIX).

Llavador d'Artesa, conegut popularment com "El Bassó". 


Església Parroquial de Santa Anna

REFERÈNCIES:
ANÒNIM (Primeries de març de 1884). Horrible y tremendo crimen en Artesa. Las Provincias.
ANÒNIM (1884, 4 de març). La Dinastía, p.23.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada