Atzeneta del Maestrat - Ermita de la Mare de Déu de Loreto - Font de la Torre - Mas de Millan - Mas de la Font de l'Arbre - Mas de Remigi - Mas de Marín - Ermita de sant Miquel de les Torrocelles - Casa de Xafa - Mas del Corretger - Castell d'Atzeneta - Ermita de sant Joan i de sant Sebastià - Atzeneta del Maestrat
Aquesta setmana us presentem una ruta senderista pels termes d'Atzeneta del Maestrat i de Llucena, a la comarca de l'Alcalatén. Tot i això, ens estrenem hui per terres de l'Alt Maestrat ja que els atzenetins per història i per tradició se senten més units al Maestrat que no pas al veí Alcalatén.
Vista des del castell d'Atzeneta, privilegiada talaia.
La ruta s'inicia als peus d'una estàtua del Cor de Jesús, a l'encreuament de l'avinguda de Castelló i del carrer de l'Alt Maestrat de la localitat d'Atzeneta. Des d'allà prenem el carrer de la Mare de Déu de Loreto fins a fer cap a la seua plaça, on se situen l'Ermita d'aquesta advocació mariana i el seu Peiró.
Peiró de Loreto
El peiró de Loreto l'any 1912, amb la creu desapareguda el 1936.
Fotografia de Carlos Sarthou Carreres.
Continuem recte per la seguida que portàvem a través del carrer de la Font de la Torre. En eixir del poble, aquesta via es transforma en el camí del Castell. No tardem en fer cap a la dita font de la Torre, sense aigua en l'actualitat.
Camí del Castell
Font de la Torre
Ací el camí es bifurca. Nosaltres hem d'agafar el de la dreta, que puja i és, precisament, per on continua el camí del Castell. Ara travessem la partida de la Jovera i, sense adonar-nos-en, deixem momentàniament el recorregut antic del camí del Castell per a seguir de manera més còmoda per la pista.
Camí del Castell
Paisatge entre la Jovera i els Freginals
A l'encreuament següent, tombem a l'esquerra i ens reincorporem al camí del Castell, ara asfaltat. No tardem en aplegar al mas de Millan. Just després de passar-lo, el camí del Castell fa que abandonem l'asfalt i ens fica per una senda de terra, entre bancals principalment d'oliveres. Perdem altura a poc a poc mentre veiem, al fons, el castell d'Atzeneta i l'ermita dels sants Joan i Sebastià.
Mas de Millan
Conreus
Oliveres
Vista llunyana del castell d'Atzeneta i de la seua ermita
Creuem el barranc del Gorg i, de seguida, se'ns presenta una nova bifurcació. Ací girem a mà dreta i ens incorporem a la pista de les Llomes en direcció a la Teuleria. Passem pel mas de la Font de l'Arbre i comencem a remuntar cap a les Llomes d'Atzeneta i, per tant, a guanyar altura.
Barranc del Gorg
Pista de les Llomes
Mas de la Teuleria
La Riba-roja des de la pista de les Llomes
El paisatge de sotabosc i de moles ens envolta i les vistes comencen a ser agraïdes, tot dominant les planures que envolten el nucli d'Atzeneta. Finalment, al nostre davant, apareix el mas de Remigi, o de Remissio, com li diuen per ací. Es va salvar pels pèls del pavorós incendi forestal que delmà aquestes terres l'any 2007.
Paisatge
El mas de Remigi
Habitatge del mas de Remigi
El travessem i continuem el nostre camí per un sender molt agradable i tranquil. Més endavant, quan ja veiem Sant Miquel de les Torrocelles de lluny, eixim a un encreuament doble. Primer hem de continuar recte, per a tombar de seguida a la dreta.
En poc més de deu minuts, després de passar pel mas de Marín, arribem al recinte fortificat de les Torrocelles i ermita de sant Miquel, ja en terme de Llucena. L'origen d'aquest conjunt és remunta a l'època musulmana i, després de la conquesta cristiana, fou donat per Jaume I el 1233 al llinatge dels Urrea, senyors de l'Alcalatén. La seua importància estratègica era destacada en l'època, doncs llindava amb els territoris del llinatge rival dels Anglesola a la tinença de Culla.
Decidim aturar-nos per a esmorzar uns minuts. També s'aturen ací els Pelegrins de les Useres, durant el seu romiatge anual al santuari de sant Joan de Penyagolosa. A banda, els lluceners fan una festa ací cada mes de maig.
En acabant, busquem una senda que baixa des de l'ermita fins al mateix llit del barranc de les Torrocelles i que ens ofereix unes vistes privilegiades de l'Ombria i de la Lloma dels Pericos.
Camí des del mas de Remigi cap a Sant Miquel de les Torrocelles
Paisatge amb les roques de la Pallissera al fons a l'esquerra
Vista llunyana de l'ermita fortificada de sant Miquel de les Torrocelles
En poc més de deu minuts, després de passar pel mas de Marín, arribem al recinte fortificat de les Torrocelles i ermita de sant Miquel, ja en terme de Llucena. L'origen d'aquest conjunt és remunta a l'època musulmana i, després de la conquesta cristiana, fou donat per Jaume I el 1233 al llinatge dels Urrea, senyors de l'Alcalatén. La seua importància estratègica era destacada en l'època, doncs llindava amb els territoris del llinatge rival dels Anglesola a la tinença de Culla.
Decidim aturar-nos per a esmorzar uns minuts. També s'aturen ací els Pelegrins de les Useres, durant el seu romiatge anual al santuari de sant Joan de Penyagolosa. A banda, els lluceners fan una festa ací cada mes de maig.
Mas de Marín
Porta del recinte fortificat de les Torrocelles
Porxat del pati interior
Porta del recinte fortificat de les Torrocelles
Entrada a l'ermita de sant Miquel de les Torrocelles
En acabant, busquem una senda que baixa des de l'ermita fins al mateix llit del barranc de les Torrocelles i que ens ofereix unes vistes privilegiades de l'Ombria i de la Lloma dels Pericos.
El barranc de les Torrocelles des de la senda que baixa des de Sant Miquel
Senda
Mas de Nelo
Creuem el Barranc i ens incorporem, cap a l'esquerra, a una pista prou abandonada i desdibuixada. Després d'uns minuts de camí, creuem novament el Barranc i ens trobem amb un altre encreuament. Ací anem a la dreta per a caminar per una pista paral·lela al barranc de les Torrocelles, dit també barranc de sant Miquel.
Barranc de les Torrocelles
Camí
Senyal indicatiu amb la marca de El camí
No tardem en fer cap a la casa de Xafa i al mas del Corretger. També passem a tocar de la cova Obscura, un dels refugis més importants de rats penats de tot el País Valencià. A l'altra banda de Barranc, mentrestant, podem admirar les inexpugnables roques de la Pallissera.
Façana de la casa de Xafa
Detall d'una de les portes de la casa de Xafa
Mas del Corretger
Sense deixar aquest camí, poc després de passar pel maset de Beltran, apleguem al castell d'Atzeneta, també conegut amb el nom del Castellar, i a l'ermita de sant Joan i de sant Sebastià, dedicada en origen als sants Fabià i Sebastià i a la Mare de Déu de l'Esperança. Des del seu turó podem guaitar unes vistes meravelloses i privilegiades sobre les planures del Vinté, de les Oliveres de la Mora o de les Sorts.
Agafem, la pista del Castell, que ressegueix el barranc homònim, el qual es transforma en la rambla d'Atzeneta quan s'ajunta amb el barranc del Gorg, fins a la carretera CV-165 (Atzeneta-Costur).
Tombem a l'esquerra cap al poble i en arribar a l'encreuament entre l'avinguda de Castelló i la de sant Isidre, donem per acabada la ruta.
Castell d'Atzeneta
Una altra perspectiva de l'ermita del castell d'Atzeneta
Agafem, la pista del Castell, que ressegueix el barranc homònim, el qual es transforma en la rambla d'Atzeneta quan s'ajunta amb el barranc del Gorg, fins a la carretera CV-165 (Atzeneta-Costur).
Pista del Castell
Barranc del Senyor
Camp de conreu
Barranc del Castell
Caseta abandonada junt a la carretera
Ací us deixem l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc. Gaudiu-la!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada