El vocabulari de la natura: ORRI

Aquesta setmana us presentem una nova entrega del nostre particular vocabulari de la natura. Hui tenim com a protagonista la paraula 'orri'. D'entre tots els seus significats, quasi tots vinculats amb el formatge i la munyida, hem elegit el de "lloc on es munyen les ovelles i es fa el formatge", en paraules tant del Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) com del Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

Un exemple d'orri al terme de Dorres, a la comarca de l'Alta Cerdanya

Ara bé, aquesta caracterització que acabem de recollir es pot matisar, tal com ens revela el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) I és que als pobles pallaresos de la Vall d'Àneu i també al Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça, per 'orri' entenen la "barraca de fusta, bastida a la muntanya, dins la qual es porta la llet munyida i es fa el formatge" (DCVB). En canvi, al poble ribagorçà de Boí i al pallarès d'Ísil es diu que l'orri és la "barraca o tancat dins el qual es munyen les ovelles" (DCVB). Per la seua banda, per als de Sarroca de Bellera, a l'Alta Ribagorça, l'orri és el "paratge, en el prat i a camp ras, on es muny el bestiar a muntanya, destinant la llet a la producció del formatge" (DCVB).

En tot cas, com dèiem, el significat sempre gira al voltant de la llet, de la munyida i del formatge. Etimològicament, el terme deriva del llatí hŏrrĕu, "graner" (DCVB). Amb aquest significat sols perdura hui dia al català de l'Alguer (DCVB).

Orri de la coma del Forat, a Ordino, al Principat d'Andorra

També provenen d'aquesta forma llatina els orris d'altres contrades del país. Així tenim el formatge d'orri, que és el que es fa amb la llet de les ovelles i de les cabres, al Vallespir, a la Cerdanya i al Bages (DCVB). També està el temps de l'orri, és a dir, la temporada de munyir les ovelles, a pobles com Senterada, al Pallars Jussà, o Llessuí, al Pallars Sobirà (DCVB). O igualment podem fer esment de l'orri andorrà, que és el "ramat o escamot d'ovelles que es munyen per a la fabricació de formatge" (DCVB).

L'orri del Cubil, a Encamp, al Principat d'Andorra

Com es pot deduir de la distribució geogràfica de la paraula, el mot 'orri' ha deixat la seua petjada a la toponímia del Pirineu. Així doncs, d'orris en tenim al Pont de Bar, a l'Alt Urgell, on hi és la barraca de l'Orri d'Aristot; la collada de l'Orri, entre els termes de la Vall de Boí i de Vilaller, també a l'Alt Urgell; el barranc de l'Orri, per dalt del poble d'Espui, a la Vall Fosca, comarca del Pallars Jussà; o el Bony de l'Orri, muntanya del terme ribagorçà de la Vall de Boí.

Nogensmenys, també se'n registres d'orris fora d'aquesta contrada. Per exemple, a Sales de Llierca, a la Garrotxa, hi és el bac de l'Orri.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada