Espadilla - Font del Melic - Corral de l'Alto - Alt de la cova Negra - Corral Blanco - Corral del Sastre - Font del Sastre - Font de la Piqueta - Espadilla
Aquesta setmana us presentem una excursió per la comarca de l'Alt Millars, per terres que, en la seua major part, ja caminàrem fa uns quants anys. Amb inici i final al poble d'Espadilla, visitem alguns paratges del seu terme municipal com el Melic, el corral Blanco o la font de la Piqueta. Així mateix, també ens endinsem breument pel terme d'Aiòder, on coronem l'alt de la cova Negra (830 msnm), punt més elevat del dia.
Mirada cap al sud-oest des de l'alt de la cova Negra,
amb el senyal geodèsic que el corona en primer terme
La ruta comença junt a la pista poliesportiva d'Espadilla. Des d'allà eixim en direcció nord-est, cap a la dreta, tot guanyant altura per la part alta del poble. En aplegar al carrer de la Piqueta, tirem a l'esquerra, cap al sud-oest i envoltem el jardí botànic d'Espadilla, dissenyat l'any 2004 per a recuperar una zona degradada. El carrer fa un revolt tancat, que nosaltres seguim per a arribar als darrers habitatges de la localitat.
Vista del poble d'Espadilla a l'inici de la ruta
Carrer a la part alta d'Espadilla
Carrer, en abandonar ja el poble
i endinsar-se pel terme
Una vegada els deixem enrere, tirem recte per una pista de terra que avança cap a l'oest / nord-oest. Aquesta via es correspon, més o menys i de manera parcial, amb el camí d'Espadilla a Fuentes de Ayódar.
Caminem per la partida de Las Viñas. A l'esquerra no tenim massa bones vistes. Tot i això sí que veiem en aquesta banda la boca de la cova de Miguel el Churrico, uns metres enlairada per dalt de nosaltres. A la dreta, fruïm d'una àmplia visió de la vall del riu de Millars, del poble de Toga i de les altures septentrionals de la comarca que culminen a la Penyagolosa.
Camí d'Espadilla a Fuentes de Ayódar
Paisatge de la vall del Millars, amb el poble de Toga al fons
Una altra vista més detallada de Toga
Cavitat de reduïdes dimensions a la vora del
camí d'Espadilla a Fuentes de Ayódar
Després d'uns vint minuts de camí i d'ascendir uns quants metres d'altura, amb ziga-zaga inclòs, passem per les ruïnes de la caseta del Mestro. Aleshores la pujada se suavitza i apleguem a un encreuament. Nosaltres continuem per la via de la dreta, que és la que es continua corresponent amb el camí d'Espadilla a Fuentes de Ayódar.
Caseta del Mestro
Desviament cap a la dreta
Aleshores, comencem un descens progressiu cap al barranc Macil, per la partida del Pozuelo. A l'altra banda de vall ens queden les altures de Truchelles. Creuem aquest curs d'aigua sec després de passar-ne per un altre que li és tributari i pel costat d'un bassot.
Camí d'Espadilla a Fuentes de Ayódar
Les muntanyes de Truchelles enfront del camí,
en girar aquest momentàniament cap a l'oest
El camí d'Espadilla a Fuentes de Ayódar
en anar a creuar el barranc Macil, que
hi para a la dreta de la fotografia
A partir d'aquest punt, iniciem una ascensió constant fins a guanyar un collet a uns 610 msnm. Allà hi ha un encreuament, on abandonem el camí d'Espadilla a Fuentes de Ayódar. Aquesta via se'n va cap a l'esquerra. Nosaltres, tanmateix, hem de continuar recte, per a perdre altura i anar a buscar el llit del barranc del Melic, afluent del barranc de Truchelles, o de Torrichelles.
Aquest topònim indica que hi degué d'haver algun tipus de fortificació amb torres, i d'ací el nom. De fet, s'han documentat algunes restes arqueològiques al cim d'una de les muntanyes de la banda de ponent d'aquesta partida, en terres de transició amb les partides del Veintiuno i l'Ereta, sobre la línia dels termes d'Espadilla i de Toga.
Igualment és digne de mencionar el topònim 'Melic'. D'entrada, no està del tot clar si cal escriure 'Melic', paraula aguda, o 'Mèlig' / 'Mélig', paraula plana. Els mapes i els reculls de noms de lloc d'aquest paratge són prou heterogenis en aquest sentit. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), en particular, opta per la forma 'Mélig'.
Pareix, però, que la tria de l'AVL no siga la més correcta, per diverses raons. La primera és una cobla popular d'Espadilla, que hem arreplegat d'un llibre de Vicente Alejandro Guillamón, on es canta:
"Cuatro cosas tiene Espadilla,
que no las tiene Madrid:
Peña Saganta y el Turio,
La Piqueta y el Melic".
A la llum d'açò, i per a fer la rima, cal que la paraula 'melic' siga aguda i acabada amb el so fonètic /k/.
A banda, tot reforçant la nostra opció d'escriure 'Melic' i no 'Mèlig' / 'Mélig', existeix un document publicat pel Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura l'any 1972 on apareix un morisc de nom Joaquín Melic, veí d'Argelita. Podria ser que el 'Melic' d'Espadilla provinguera del cognom d'algun terratinent o propietari de la contrada segles enrere.
Si estem d'acord en dir-li 'Melic' i no 'Mèlig' / 'Mélig' a la partida, a la font, al barranc i al corral, encara podem especular sobre un origen divers d'aquest nom de lloc. A un article de Natividad Nebot Calpe, publicat a una edició de la revista Archivo de Filología Aragonesa de l'any 1980, és definida la paraula 'melic', usada al castellà aragonés de la comarca de l'Alt Millars, com a "pitón de la botija (...) porque se halla en el centro de su parte abombada". Així, podria ser que en aquesta partida hi haguera alguna muntanya que recordara la forma d'aquest "pitón de la botija". No ho sabem.
Aquest topònim indica que hi degué d'haver algun tipus de fortificació amb torres, i d'ací el nom. De fet, s'han documentat algunes restes arqueològiques al cim d'una de les muntanyes de la banda de ponent d'aquesta partida, en terres de transició amb les partides del Veintiuno i l'Ereta, sobre la línia dels termes d'Espadilla i de Toga.
Igualment és digne de mencionar el topònim 'Melic'. D'entrada, no està del tot clar si cal escriure 'Melic', paraula aguda, o 'Mèlig' / 'Mélig', paraula plana. Els mapes i els reculls de noms de lloc d'aquest paratge són prou heterogenis en aquest sentit. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), en particular, opta per la forma 'Mélig'.
Pareix, però, que la tria de l'AVL no siga la més correcta, per diverses raons. La primera és una cobla popular d'Espadilla, que hem arreplegat d'un llibre de Vicente Alejandro Guillamón, on es canta:
"Cuatro cosas tiene Espadilla,
que no las tiene Madrid:
Peña Saganta y el Turio,
La Piqueta y el Melic".
A la llum d'açò, i per a fer la rima, cal que la paraula 'melic' siga aguda i acabada amb el so fonètic /k/.
A banda, tot reforçant la nostra opció d'escriure 'Melic' i no 'Mèlig' / 'Mélig', existeix un document publicat pel Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura l'any 1972 on apareix un morisc de nom Joaquín Melic, veí d'Argelita. Podria ser que el 'Melic' d'Espadilla provinguera del cognom d'algun terratinent o propietari de la contrada segles enrere.
Si estem d'acord en dir-li 'Melic' i no 'Mèlig' / 'Mélig' a la partida, a la font, al barranc i al corral, encara podem especular sobre un origen divers d'aquest nom de lloc. A un article de Natividad Nebot Calpe, publicat a una edició de la revista Archivo de Filología Aragonesa de l'any 1980, és definida la paraula 'melic', usada al castellà aragonés de la comarca de l'Alt Millars, com a "pitón de la botija (...) porque se halla en el centro de su parte abombada". Així, podria ser que en aquesta partida hi haguera alguna muntanya que recordara la forma d'aquest "pitón de la botija". No ho sabem.
El camí d'Espadilla a Fuentes de Ayódar
en havent travessat el barranc Macil
i començat a guanyar altura
Final de l'ascensió amb el camí d'Espadilla a Fuentes de Ayódar
Desviament, recte, per a anar a buscar
el llit del barranc del Melic
Tornem al senderisme. La baixada cap al fons de la vall s'accentua, fins que fem cap a un bassot ubicat junt al barranc del Melic. Ací pareix que el camí s'acaba. Tanmateix, continuem cap a l'esquerra per un camp perdut, en paral·lel al barranc del Melic. Pocs metres després de tombar cap al nord, a ponent nostre veiem un pas per a creuar el curs d'aigua. Tirem per allà i, de seguida, guanyem altura per sobre del barranc del Melic, al recer dels contraforts de la lloma de la Solanica.
El camí en baixar cap al barranc del Melic
Punt pel qual travessem el barranc del Melic
Ara anem cap al sud-oest. Després d'uns cinc minuts, el camí s'embosca, just abans d'arribar a la font del Melic, d'on raja una aigua molt fresca. Hi bevem.
La font del Melic
Una altra perspectiva d'aquesta font
En aquest punt retrobem el camí d'Espadilla a Fuentes de Ayódar, a la dreta i pujant. L'agafem, en direcció nord. Comencem ràpidament a guanyar altura. En trencar el camí cap al sud-oest, la pujada se suavitza i avancem per una lloma més còmoda.
Reincorporació al camí
d'Espadilla a Fuentes de Ayódar
El camí en havent guanyat un terreny més planer
Vista llunyana del Penyagolosa, al nord
En acabant, el camí d'Espadilla a Fuentes de Ayódar ens torna a fer perdre altura, per tal de creuar el curs alt del barranc de Truchelles. Després de travessar-lo, i en havent gaudit de la vista de la vall que dibuixa, reprenem l'ascensió fins a fer cap, a uns 770 msnm, al corral de l'Alto. A la seua vora hi ha el que pareix una era, privilegiat mirador a ponent de les terres de l'Alt Millars situat a poca distància de la lloma dels Trapos.
El corral de l'Alto
Una altra perspectiva de la construcció
El corral de l'Alto
El Penyagolosa des del corral de l'Alto
Paisatge a l'oest des del corral de l'Alto
En aquest punt, abandonem definitivament el camí d'Espadilla a Fuentes de Ayódar. Tirem cap al sud/sud-est, pels peus de l'alt del Melic. La senda és planera i fàcil, amb poc de desnivell.
Al cap d'uns deu minuts, el camí gira cap a l'est. Aleshores arribem a una cruïlla, just sobre la línia dels termes d'Espadilla i Aiòder. Ens desviem momentàniament i, en dos minuts, fem cim a l'alt de la cova Negra, en terme d'Aiòder, coronat per un senyal geodèsic. Per això, en aquests pobles castellanoparlants, se'l coneix més sovint amb el nom del Vértice. A 830 msnm, és el punt més elevat de l'excursió de hui. En havent-lo visitat i fruït de les meravelloses vistes del nord de la serra d'Espadà i del poble d'Aiòder, desfem les nostres passes fins al darrer encreuament.
Camí en direcció sud
Mirada enrere cap a l'oest des de la senda
Al cap d'uns deu minuts, el camí gira cap a l'est. Aleshores arribem a una cruïlla, just sobre la línia dels termes d'Espadilla i Aiòder. Ens desviem momentàniament i, en dos minuts, fem cim a l'alt de la cova Negra, en terme d'Aiòder, coronat per un senyal geodèsic. Per això, en aquests pobles castellanoparlants, se'l coneix més sovint amb el nom del Vértice. A 830 msnm, és el punt més elevat de l'excursió de hui. En havent-lo visitat i fruït de les meravelloses vistes del nord de la serra d'Espadà i del poble d'Aiòder, desfem les nostres passes fins al darrer encreuament.
Panoràmica cap a l'oest des del cim
La serra d'Espadà vista des de l'alt de la cova Negra
La Penyagolosa, al nord del Vértice
El poble d'Aiòder vist des de l'alt de la cova Negra
Ens reincorporem al terme municipal d'Espadilla, i continuem la ruta cap a l'est, en direcció a la penya de la Mula, els espadats de la qual contemplem enfront. També veiem en aquesta zona algunes restes de fortificacions i trinxeres de la Guerra Civil espanyola. Així mateix, observem de lluny el corral del Melic o la boca de la cova Negra.
Camí
Restes de la Guerra Civil entre el Vértice i la
penya de la Mula, encara dins del terme d'Aiòder
El corral del Melic
A ponent nostre, la boca de la cova Negra
Des de septentrió, la Penyagolosa
ens observa constantment
Seguim el nostre caminar cap a orient sense perdre gairebé altura. Més enllà, albirem el cim pla de la penya Saganta, la qual dominem des de la nostra posició. De sobte, el camí tomba cap al nord i és aleshores quan comença la baixada cap a, la lloma del Bas, l'Ereta, on hi ha diverses coves i avencs, i el corral Blanco. Al peu de la lloma del Bas, el camí gira novament cap a l'est. Ens encaixonem en una vall estreta, al fons de la qual para el barranc de la Piqueta.
En pocs minuts, eixim una cruïlla. Nosaltres continuem pel camí de l'esquerra que, breument, va al nord per girar després a l'est. Eixim al corral Blanco després d'un centenar de metres. Ací trobem les ruïnes d'aquest antic corral, així com una font i una cova que reben el mateix nom.
Al deixar enrere el corral Blanco, retrobem una pista que acaba allà mateix. La prenem i no tardem en arribar a terres de conreu i a un altre corral, el del Sastre, millor conservat.
Camí cap a l'est al peu de la
lloma del Bas, que queda a l'esquerra
Desviament a l'esquerra
Diverses perspectives del corral Blanco
Al deixar enrere el corral Blanco, retrobem una pista que acaba allà mateix. La prenem i no tardem en arribar a terres de conreu i a un altre corral, el del Sastre, millor conservat.
Corral del Sastre
En passar-lo, la pista ens redreça cap a l'oest. Després la via gira cap a l'est i, finalment, ens incorporem a una altra pista principal. Al cap d'un parell de minuts, a mà dreta, veiem la font del Sastre. Es tracta d'un aljub amb un bonic mirador.
Font del Sastre
La Penyagolosa vista des de la font del Sastre.
A la dreta es veu el poble de Toga.
En acabant, continuem l'excursió cap a l'est, camí dels Higuerales. En girar cap al sud, fem cap a un altre encreuament. Nosaltres seguim recte, cap a migdia, per un camí travesser que va a buscar la font de la Piqueta. Apleguem a ella en cosa de deu minuts, tot just després d'haver-nos desviat a l'esquerra per un caminet poc marcat que perd altura en ziga-zaga.
Cruïlla on hem d'anar cap a migjorn
Font de la Piqueta
La deixem enrere, creuem el barranc de la Piqueta i agafem el camí de l'Hoya, que ens enlaira per dalt del llit d'aquest torrent d'aigua. Enfront nostre, al cim d'una de les penyes espadades que protegeixen el nord de la penya Saganta, gaudim d'una bona vista del castell d'Espadilla. Aquesta fortalesa enrunada és d'origen islàmic i des d'ella es controla el pas per la vall del Millars, entre Toga i Ribesalbes.
Camí de l'Hoya
Un altre tram del camí de l'Hoya.
Al fons, albirem les primeres cases d'Espadilla
Al remat, el camí de l'Hoya comença a baixar cap al llit del barranc de la Piqueta. Caminem uns metres per dins del mateix barranc. Després, comencem a pujar per l'altra banda de torrent. Als cinc minuts d'això, fem cap a Espadilla. Allà, junt a la pista poliesportiva, fiquem el punt i final a la ruta.
Barranc de la Piqueta
Per a acabar, ací us deixem l'enllaç de l'excursió a Wikiloc, amb el desig que la gaudiu!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada