El vocabulari de la natura: SESTADOR

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari en la natura. Hui la protagonista és la paraula 'sestador' que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), vol dir "lloc on sesta el bestiar", és a dir, on fa la sesta, on fa la migdiada. Per la seua banda, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) remet en l'entrada d'aquest mot al sinònim 'amorriador", que és l'"indret on s’amorria el bestiar", o siga, on dorm al migdia.

Així mateix, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) afina més les definicions, ja que especifica que a Morella, a la comarca dels Ports, per sestador, o assestador, s'entèn "qualsevol arbre o roca que fa ombra i és aprofitat per a sestar-hi". Igualment, a Mallorca, un sestador és "estable o corral cobert" (DCVB). A banda d'aquestes caracteritzacions, mossèn Antoni Griera (1928) se'n fa ressò d'algunes més. En aquest sentit, arreplegà el significat de "lloc on es tanquen les ovelles" als pobles de Llucmajor i d'Artà, a l'illa de Mallorca, i d'"estable baixa construïda a les garrigues o a la vora dels conreus" a la localitat, mallorquina també, de Felanitx. 

Sestador de can Bajoca, a l'illa de Mallorca

Font: Aires de la serra mallorquina

Pel que fa a l'etimologia de la paraula, el DCVB la fa vindre de 'sesta', del llatí sĕxta, que vol dir "sisena", en referència a la sisena hora, que és quan es fa la sesta o migdiada. 

En l'àmbit de la toponímia, al País Valencià ha quedat la muntanyeta de l'Assestador i el barranc del mateix nom al terme de la Vall d'Uixó, a la Plana Baixa. A Catalunya, existeix una partida dita de l'Assestador al terme de Vimbodí i Poblet, a la conca de Barberà, molt a prop del monestir de Poblet. Per últim, al terme del poble mallorquí de Muro hom hi troba la tanca des Sestadors, junt a ca n'Esteve Pic. També hi és el sestador de can Bajoca, a l'àmbit de Mancor de la Vall, a la comarca del Raiguer de Mallorca.

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

GRIERA, Antoni (1928). Feines i costums que desapareixen. Butlletí de Dialectologia Catalana. Barcelona: Institució Patxot.

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. http://terrasit.gva.es/val

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

SERVEI D'INFORMACIÓ TERRITORIAL DE LES ILLES BALEARS. Visualitzador IDEIB. http://ideib.caib.es/visualitzador/visor.jsp.