Xilxes - Via Augusta - La Fonteta - Font Redona - La Muntanyeta - La Llosa - El Castellàs - Xilxes

Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de la Plana Baixa, amb inici i final a la localitat de Xilxes. En ella visitem els jaciments de la Muntanyeta i del Castellàs, i, a més a més, caminem per un tram de la via Augusta.

Una mirada cap al sud-est des del Castellàs

L'excursió comença a la cruïlla entre l'avinguda de la Constitució i el carrer del Pare Roc Melcior de Xilxes. Des d'allà eixim en direcció oest per la primera d'aquestes vies, que es correspon amb la carretera CV-2280. Tanmateix, en havent passat la rotonda del monument al Llaurador, trenquem lleugerament cap a l'esquerra per a incorporar-nos a un camí que es correspon amb la Via Augusta. Aquest itinerari, que unia l'actual ciutat de Narbona, a l'altra banda dels Pirineus, amb Cadis, deu la seua denominació a l'emperador romà August, que va fer obres de reparació i modernització en ella poc abans del començament de la nostra era. Tanmateix, el camí existia des de molt abans i l'historiador sicilià Timeu ja se n'havia fet ressò d'ell uns 350 anys abans.

Rotonda del monument al Llaurador, a la CV-2280

La via Augusta, amb la muntanya del Castellàs de fons

Després d'un centenar escàs de metres, trenquem cap al sud pel camí de Xilxes a la Llosa, paral·lel a les vies del tren, per on continua aquesta calçada romana. A mà esquerra tenim conreus, a la dreta queda el ferrocarril, la carretera N-340 i el jaciment del Castellàs, on hi pujarem en acabant. Enfront, ja veiem el poble de la Llosa i, més enllà, el castell d'Almenara.

Tram de la Via Augusta que es correspon amb
el camí de Xilxes a la Llosa

Cap a la mar, conreus

Arribem a un punt en el qual el camí de Xilxes a la Llosa es veu tallat per la infraestructura ferroviària. També, poc abans d'aquest punt, el traçat original de la Via Augusta giraria cap a la dreta per a agafar el camí dels Pouets. Com aquest gir hui dia és impossible de fer per la presència de tanques que protegeixen les vies, nosaltres tirem en direcció contrària, cap a l'esquerra, a orient, pel camí de la Ratlla entre les terres xilxeres i lloseres. Aquesta via també serveix de divisòria entre les partides del Collado i de l'Assutzena.

Últims metres del camí de Xilxes a la Llosa, una
vegada la Via Augusta ja l'ha abandonat i poc
abans de ser tallat per la infraestructura ferroviària

Camí de la Ratlla

El desenvolupament de les comarques costaneres del País Valencià també ha estat el responsable que el camí de la Ratlla estiga tallat per l'autopista AP-7, que ens obliga a tombar cap a la dreta, en direcció sud, per la via de servei que la voreja.

Via de servei de l'autopista AP-7, 
amb el castell d'Almenara de foms

Vista de la Llosa i del castell 
d'Almenara des de la via de servei

L'autopista AP-7, a tocar de nosaltres

A la primera oportunitat que tenim, girem a la dreta per a incorporar-nos al camí del Molí. Amb ell, creuem per un pas subterrani les vies del tren i eixim a la Fonteta, just per on passa novament la Via Augusta.

Camí del Molí

En fer-hi cap a ell, el camí del Molí tira cap a l'esquerra

Pas inferior de la via del ferrocarril

La Fonteta

Travessem amb ella el paratge de la font del Carcau per a anar a buscar, cap a la dreta, la font Redona. En havent-la ultrapassat, agafem el camí de l'Abeuradora, cap a l'esquerra. No obstant això, alguns metres més endavant l'abandonem i tirem cap a l'esquerra, tot envoltant l'estadi de futbol del poble de la Llosa.

Cap a la font Redona

Font Redona

Estadi d'esports de la Llosa

Ara per senda, ara camp a través, coronem la Muntanyeta de la Llosa, o del Calvari, on ha estat documentat un assentament romà que fou reutilitzat en època medieval. L'investigador Ramón Járrega Domínguez, al seu El poblamiento de la Plana en la época romana (2010), dóna compte de les prospeccions fetes allà per Doñate i per Alcina, i més recentment per Bazzana i Arasa, que permeteren identificar fragments de tègules romanes i ceràmica de l'edat mitjana, així com també l'existència d'una necròpoli d'aquesta última època.

Cap al cim de la Muntanyeta

Darrers metres de pujada. Al fons, el dipòsit que
corona aquest tossal del terme de la Llosa

Des de la part superior d'aquest tossalet, des d'on gaudim d'unes bones vistes de la Mediterrània, tirem pel carrer del Calvari, primer, i del mestre Francisco Molina, després, fins a eixir a l'avinguda del País Valencià, que es correspon amb la carretera N-340. La travessem i agafem, en paral·lel a ella i cap a la dreta, el camí de les Clotxes.

La Mediterrània des de la Muntanyeta

La Llosa

Carrer del mestre Francisco Molina

Camí de les Clotxes

Després d'uns metres vora la N-340, trenquem amb aquesta via cap a l'esquerra i comencem a guanyar altura.

Camí de les Clotxes

En cosa de cinc minuts, arranca a mà dreta un camí ben marcat. Ens incorporem a ell, tot deixant el de les Clotxes. Encara ascendim un poc més. Finalment, aquesta via acaba a una finca de tarongers.

Camí cap a la dreta

Tram final d'aquest camí, poc abans
de morir en una finca de tarongers

Aleshores, tirem a l'esquerra per una sendera que continua pujant cap a una bassa de reg. En fer-hi cap, pugem un ribasset i continuem l'excursió per damunt d'una tuberia que ens condueix al cim de la muntanya del Castellàs, que també ha estat anomenada muntanyeta del tio Andreuet, i on retrobem el terme de Xilxes.

Senda

Bassa

Panoràmica des de la pujada cap al cim

En aquest tossal també ha estat documentat un assentament, reaprofitat en diverses etapes des de l'edat del Bronze fins a l'època islàmica medieval. Sobre ell també en parla Járrega Domínguez (2010), tot i que l'anomena amb el topònim del Castellar, acabat en -r. Les primeres referències d'aquest indret les donaren l'any 1965 Arturo Almar Melchor, Joaquín López Alcalde y José Mª Espinosa Isach al seu Chilches: Pueblo de España. José María García Fuertes i Isabel Moraño Poblador, a Estudio etnológico-artístico del término municipal de Xilxes (2006), determinaren que, amb els ibers, l'indret assolí la seua esplendor. En acabant, romans i musulmans també l'habitaren, però d'una manera més modesta.

El Castellàs

Mirada cap a la Pedrera des del Castellàs

Cim del Castellàs

El Castellàs

En havent fet un tomb pel paratge, i no veient millor camí per on tornar, baixem fins a una gran finca de tarongers que ocupa la part meridional de la muntanya, i tot travessant-la, enllacem amb la pista que puja al dipòsit d'aigua potable de Xilxes. Cap a la dreta, baixem fins a la carretera N-340.

Finca de tarongers al vessant meridional del Castellàs

Una altra perspectiva d'aquesta finca

Camí del dipòsit d'aigua de Xilxes

Carretera N-340

Amb molta precaució, la creuem i eixim per l'eixida que duu a Xilxes, fent cap al poble en un parell de minuts. Allà fiquem punt i final a l'excursió.

Motor

Panoràmica de Xilxes, amb la via a la vora

Per últim, ací teniu l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc. Gaudiu-la!

Comentaris