Rubinat - Manantial del Comdal - Llindars - Bosc del pla Mercè - Pavia - Rubinat
Aquesta setmana us proposem una excursió circular per la comarca de la Segarra que comença i acaba al poble de Rubinat. En ella passem també per les localitats de Llindars i de Pavia i, a més a més, visitem part de les ruïnes d'una explotació d'aigües amb propietats medicinals que fou establerta ací en la segona meitat del segle XIX.
Panoràmica des del mirador de Llindars
L'excursió comença a la plaça dels Pagesos del poble de Rubinat, situada a la part baixa del nucli urbà. Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), el topònim de la localitat deriva del llatí rūpīnus, "rocós". En aquest sentit, Rubinat està situat al damunt d'un penyal que hi destaca per damunt de la resta de la contrada. Ara bé, cal considerar que, a l'Edat Mitjana, el poble apareix també amb el nom de Rabinat.
Des de Rubinat arranquem en direcció sud-oest pel camí de Llindars, que perd ràpidament altura. De seguida, en deixar la localitat enrere, a mà esquerra, veiem un epitafi malmès on llegim "aquí varen matar a Ramon Jaume pubill de ca...". En fa d'anys que hi és la làpida allà, i la resta del text ha desaparegut.
Camí de Rubinat a Llindars
Làpida en memòria de la mort violenta d'un tal Jaume en aquest punt del camí que va de Rubinat a Llindars, molt a prop encara de la primera de les localitats
Continuem, perdent altura per tal de creuar la rasa de la Comagrassa. És un lloc important aquest per a l'esport local de Rubinat. I és que, a primeries del segle vint, el camp de futbol del poble estava just després de travessar aquest barranc. Ja no hi queda res d'ell, però, cent anys més tard.
Rasa de Comagrassa
Ara, el camí de Rubinat a Llindars puja, però de seguida torna a baixar, en aquesta ocasió cap al barranc de Rubinat.
Camí de Rubinat a Llindars
A mà dreta del camí ens queden les ruïnes d'un parell d'edificis. És açò el que queda del afamat manantial del Comdal, d'aigües medicinals recomanades per tal de tractar tota classe de malalties de l'aparell digestiu, el restrenyiment i també diverses formes de la dermatosi. Va ser el doctor Pau Llorach i Malet qui, l'any 1876, va descobrir que l'aigua de Rubinat tenia propietats curatives. El geòleg Lluís Maria Vidal i Carreras l'analitzà i, el 1877, es va ficar en marxa la companyia Agua Purgante de Rubinat-Llorach. Un any després començà la comercialització arreu del món d'aquest líquid de característiques úniques. De Rubinat portaven el producte a Cervera, des d'allà eixia vers Barcelona i després feia cap a París, on estava l'oficina que portava la distribució internacional. L'empresa va desaparèixer el 1943, tot i que després encara va continuar la comercialització de les ampolles d'aigua durant alguns anys més.
Ruïnes d'edificis al manantial del Comdal
Anunci publicitari de l'aigua de Rubinat al diari La Vanguardia en la seua edició del primer de febrer de l'any 1881
Anunci publicitari de l'aigua de Rubinat a la revista España en África, edició del 30 d'abril de 1907
Poc més endavant d'aquest indret, en el punt on el camí de Rubinat a Llindars travessa el barranc de Rubinat, hi ha més construccions en ruïnes d'aquesta explotació. Aquestes es coneixen popularment com les Mines.
El camí de Rubinat a Llindars. A la dreta queda el barranc de Rubinat mentre que a l'esquerra apareix més construccions en ruïnes de l'empresa de Agua Purgante de Rubinat-Llorach
Edificis en ruïnes a l'esquerra del camí
Les deixem enrere i encara continuem durant uns metres pel camí de Llindars. A mà esquerra, però, arranca una altra via, és el camí cap a les Aigües Salades, que obriren els propietaris de l'empresa que explotava l'aigua de Rubinat. L'agafem i arribem a la casa dels Francesos, on hi vivien treballadors. Si continuàrem, el camí de les Aigües Salades, ens deixaria a la torre dels Francesos, que també forma part del conjunt.
Casa dels Francesos
Façana de l'edifici, amb la data de 1897
Interior de l'edifici
Nosaltres, però, girem cua i retornem al camí de Rubinat a Llindars. Pugem i pugem mentre, a la dreta, veiem ben lluny la ciutat de Cervera. Al remat, als tres quarts d'hora d'haver passat per la casa dels Francesos, arribem a Llindars.
Camí de Rubinat a Llindars
Mirada enrere amb el poble de Rubinat al fons
Panoràmica cap a la banda de Cervera
Llindars, a mà esquerra, des del camí de Rubinat
Fem cap primer a un mirador situat a l'extrem occidental del nucli urbà.
Vista cap al sud des del mirador de Llindars
Cobert a la banda de darrere de cal Miquel, fora del clos de Llindars
A la dreta, cal Miquel i cal Colom. Al fons, al final del carreró, la façana del castell de Llindars. A la vora, a mà esquerra, li queda cal Sonra. També a l'esquerra, però més a prop de nosaltres, para cal Roc.
Carrer Major de Llindars
Una altra perspectiva del carrer Major, ara mirant cap a cal Colom, al fons
Recorrem aquesta via de punta a punta i eixim a la plaça on hi és l'església, que està dedicada a sant Roc. Es tracta d'un edifici construït entre els segles XVII i XVIII. A la porta hi apareix la data de 1782. D'una sola nau, l'altar major és modern. A diferència de la resta de l'església, que està pintada de blanc, a l'altar queda a la vista la pedra. Al damunt, un panell vertical de fusta amb una peanya sosté una imatge de sant Roc.
Església de sant Roc de Llindars
Just per davant del temple passa el camí que mena cap a Talavera de Segarra, que és per on hem de continuar amb l'excursió. Deixem el nucli urbà enrere i, de seguida, travessem les instal·lacions d'una granja. A mà dreta se'ns queda el cementeri.
Camí de Llindars a Talavera de Segarra
Granja
Nosaltres continuem cap a l'esquerra amb el camí de Llindars a Talavera per tal de travessar el bosc del pla Mercè. En aquest tram, a la dreta de la via, deixem un dipòsit d'aigua.
Camí de Llindars a Talavera de Segarra
El camí, amb el bosc del pla Mercè al davant
Dipòsit a la vora del camí
Al cap d'uns deu minuts, deixem enrere el bosc del pla Mercè i arribem als plans de Llindars, conreats. Ací trobem un encreuament. Cal seguir l'itinerari recte, tal com anàvem, cap al sud-est, amb el camí de Llindars a Talavera. A mà dreta contemplem el poble de la Guàrdia Lada i, un poc més endavant, el mas de Soler, o del Solé.
Vista de la Guàrdia Lada des del camí de Llindars a Talavera de Segarra
Camí de Llindars a Talavera de Segarra
Vista del mas de Soler, o del Solé, en primer terme, i de la Guàrdia Lada, que para al fons de la imatge
Accelerem des d'ara la baixada cap a Talavera. Tanmateix, no hi arribem fins al poble. Poc abans de fer-hi cap, trenquem cap a l'esquerra amb el camí de Talavera a Rubinat, que mena cap al nord-est.
Camí de Talavera de Segarra a Rubinat
Recuperem l'altura perduda i ens elevem per damunt de la carretera LV-2031 que, durant un tram, portem en paral·lel i a mà dreta. I és que, precisament, caminem per la partida de les Costes, i de costera n'hi ha.
Panoràmiques des del camí de Talavera de Segarra a Rubinat
Al remat, fem cap al pla de Pavia. Ací trobem una cruïlla. Nosaltres continuem recte pel camí que va de Talavera a Pavia. Ara bé, també podríem tirar per la via de l'esquerra ja que totes dues fan cap al poble de Pavia, que és l'estació següent del nostre itinerari. D'aquesta manera, en cosa de cinc minuts més, tot perdent un poc d'altura, entrem al nucli urbà d'aquesta localitat agregada al terme de Talavera de Segarra.
El poble és allargat i el travessem de banda a banda pel carrer de la santa Creu, que deu el seu nom a l'advocació a la qual està dedicada l'església. Aquest temple de la santa Creu és romànic, tot i que el seu aspecte actual és fruit de les remodelacions experimentades durant els segles. I és a pesar que la fàbrica original pot ser datada del segle XII, l'edifici contemporani no té ni tan sols la porta en el mateix lloc que ara fa nou-cents anys.
En direcció nord, en paral·lel a la carretera
Entrada a Pavia
El poble és allargat i el travessem de banda a banda pel carrer de la santa Creu, que deu el seu nom a l'advocació a la qual està dedicada l'església. Aquest temple de la santa Creu és romànic, tot i que el seu aspecte actual és fruit de les remodelacions experimentades durant els segles. I és a pesar que la fàbrica original pot ser datada del segle XII, l'edifici contemporani no té ni tan sols la porta en el mateix lloc que ara fa nou-cents anys.
Carrer de la santa Creu, a Pavia
Església de la santa Creu de Pavia
Per darrere de l'església anem a buscar cal Bep de Fora, que és un edifici aïllat als afores de Pavia. Just per davant hi passa el camí de Pavia a Rubinat i per allà hem de continuar nosaltres la ruta. En aquest tram, el camí passa per un fondo i està un poc perdut. No tarda, però, en incorporar-se a una pista molt més marcada que tira cap al sud-oest.
El camí de Pavia a Rubinat, just després de passar per cal Bep de Fora
Camí de Pavia a Rubinat
Amb ella guanyem més i més altura mentre remuntem, novament, les Costes. Finalment, enllacem amb el camí de Talavera a Rubinat. Caminem ara per un pla que a la dreta té les Comagrasses i a l'esquerra, la partida de sant Romà, on hi ha una capella dedicada a aquest sant.
Camí de Pavia a Rubinat
Camí de Talavera de Segarra a Rubinat
En tota l'estona que ens queda d'excursió, ja no abandonarem mai la seguida cap al nord-oest ni tampoc el camí de Talavera a Rubinat. Per un terreny fàcil i còmode, entre conreus i perduts, baixem per tal de creuar la rasa de la Comagrassa.
Conreus a la vora del camí
Camí de Talavera de Segarra a Rubinat
Vista llunyana de Rubinat des del camí de Talavera de Segarra
Rasa de la Comagrassa
Després, mentre ja veiem Rubinat, guanyem altura a poc a poc a fi d'enllaçar amb el camí de Llindars. Una vegada l'agafem, només ens queda recórrer uns pocs metres més abans d'entrar a Rubinat i ficar el punt i final a la ruta.
Rubinat des del camí de Talavera de Segarra
Per a acabar, ací us deixem amb l'enllaç de l'excursió a Wikiloc. Esperem que la fruïu!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada