Tarroja de Segarra - Ermita de Santesmasses - Bellveí - Sant Guim de la Plana - El Llor - Castellmeià - Malgrat de Segarra - Castellnou d'Oluges - La Prenyanosa - Tarroja de Segarra
Aquesta setmana us proposem una excursió circular de poc més de vint-i-dos quilòmetres per la comarca de la Segarra, amb inici i final al poble de Tarroja. Visitem durant el recorregut les localitats de Bellveí, el Llor, Castellmeià, Malgrat, Castellnou d'Oluges i la Prenyanosa, i, a banda, passem a prop de la de Sant Guim de la Plana i pugem a l'ermita de Santesmasses.
L'excursió comença a la plaça de la Bàscula de Tarroja de Segarra, poble que ja trepitjàrem fa alguns anys amb motiu d'una altra excursió. Ens incorporem al carrer del Raval, amb el qual ascendim fins a eixir a la carretera de Calaf a Agramunt, o L-324.
Agafem aquesta via cap a l'esquerra, en direcció oest, però per poc de temps. A la primera oportunitat que tenim, girem cap a la dreta i continuem pel camí de Tarroja a Torrefeta. Amb ell abandonem el poble, vers el nord.
Poc més endavant, passem per la casa del Batllevell, i per les granges del Verders i del Torres, que són a la partida dels Vinyets.
En acabant, travessem la carretera C-75, o L-311, que duu ací el mateix itinerari que havia d'haver seguit el ferrocarril de Cervera a Ponts, segons el projecte confeccionat en 1885. Aquesta línia ferroviària mai va arribar a ser ficada en funcionament.
A l'altra banda de la carretera, continua el camí de Tarroja a Torrefeta, per on nosaltres també hi hem d'anar.
Ara, per la partida de Santesmasses, guanyem una llometa. A l'esquerra ens queda l'ermita del mateix nom. Ens desviem pel camí del Llor a Sedó per a visitar el temple. Des d'ací, gaudim d'una bona vista d'aquesta banda de la Segarra.
L'ermita de Santesmasses, adscrita al poble de Sedó, és un temple documentat des del segle XV, a pesar que alguns elements arquitectònics assenyalen que ja existiria vers els segle XIII o XIV. A banda, la imatge de la Mare de Déu de Santesmasses és romànica. L'edifici actual és fruit d'una reforma del segle XVIII. L'interior és presidit per un altar d'inspiració neoclàssica del qual n'és la protagonista, precisament, la Verge de Santesmasses. Segons expliquen els goigs, la devoció per aquesta advocació mariana començà en el temps de la conquesta cristiana de Catalunya: "Gran miracle i portentós / a tres, en un pou assetjats, / per l'exércit rigorós / del Rei Moro i sos soldats, / reclamant-se a vostre amparo / prest lograren el favor (...) Eix gran prodigi que féreu / per tres de Cedó guardar / és que obràreu aparèixer / un exèrcit cristià; / tot el qual vist per els moros / fugiren aquest amb temor ..." (sic).
Després de visitar l'ermita de Santesmasses, amb el camí de Sedó al Llor, mamprenem cap a aquesta segona localitat per la partida de la Guardiola.
Novament hem de travessar la carretera L-311. Ho fem pels plans de Bellveí, que fan honor al seu topònim. Amb tot, la visita al Llor la deixem per a més endavant, ja que ara trenquem cap a l'esquerra amb el camí de Tarroja a Bellveí.
Perdem un poc d'altura per un fondo de la partida de les Serres. Tornem a pujar i ja veiem Bellveí.
Encara baixarem una altra vegada a fi de travessar el torrent de l'Oró vora la granja de l'Argelic.
Al remat, entrem al poble pel raval de Tarroja. El nucli urbà de Bellveí va articular-se al voltant del castell del poble, situat al centre del conjunt. A migjorn, per on arribem nosaltres, queda un raval extramurs, que com hem dit és el de Tarroja. Al nord, per on abandonarem Bellveí, para l'altre, que és el raval de Guissona. L'església, dedicada a sant Jaume, és al raval de Tarroja, empegada l'antiga muralla i data del segle XVI-XVII. L'altar major consisteix en un pedestal que suporta la imatge del titular del temple.
Eixim de Bellveí pel raval de Guissona, amb el camí que mena cap a Sant Guim de la Plana.
Aquest tram de l'excursió, un dels més solitaris de l'itinerari, no té cap classe de pèrdua. Avancem cap al nord-est, i després cap a l'est, per una clotada solcada pel torrent de Terrauba.
Al cap de mitja hora des de Bellveí, i poc després d'haver passat per una font, fem cap al camí de Sant Guim de la Plana al Llor. Mentrestant, a mà esquerra, observem el poble de Sant Guim de la Plana.
En lloc d'anar vers ell, el deixem a l'esquena i enfilem rumb cap al Llor. El pas, amb asfalt i usat com a carretera, és planer i ens ofereix una vista bona cap al sud, amb el Llor en primer terme. A la dreta para la partida d'Arquells. A l'esquerra, la dels plans del Far.
Deu minuts més tard arribem al Llor, poble en el qual hi destaca la seua església, dedicada a sant Julià. És un temple documentat des del segle XII i que, d'entrada, era d'estil romànic. Al llarg dels segles va experimentar diverses reformes. El campanar data de 1885 i la porta d'accés fou reconstruïda en 1953. L'altar major és senzill i no té cap imatge. Als laterals van ser construïdes dues capelles. A banda i banda de la nau, que és de planta rectangular, han estat col·locades algunes representacions religioses.
Després de passar per cal Bater, la via ens fa creuar novament la carretera L-324. A l'altra banda, agafem el camí del Llor a la Prenyanosa.
Pugem un poc, passem per ca l'Heuret i arribem a Castellmeià, magnífica fortalesa isolada que només té per companyia l'església de santa Maria, un poc separada cap a l'est. L'edifici actual del castell de Castellmeià és del segle XVI, fruit de la reforma d'una construcció precedent, segurament de la centúria del 1300. Açò no obstant, és documentat des del segle XI. Quant a l'església de santa Maria, dita també de la Mare de Déu de la Llet, es tracta d'un temple de reduïdes dimensions, nau única de planta rectangular i capçalera amb absis orientat vers llevant. La façana és rematada per una espadanya.
Després de visitar aquest indret, continuem cap al sud-est pel camí del Llor a la Prenyanosa. A l'esquerra, dalt d'un turonet, observem Sant Miquel de Tudela. La nostra intenció era ascendir-hi fins allà. Per això, abandonem el camí del Llor a la Prenyanosa i agafem un pas que baixa al clot de sant Miquel i enllaça amb el camí de sant Miquel.
Una vegada dins de la clotada, continuem penosament pel fang fins a fer cap al camí esmentat.
Tanmateix, al trobar-lo, observem com allà mateix finalitza el pas públic i un senyal ens adverteix que, d'ara endavant, entraríem sense permís en una parcel·la privada. A fi de comprovar la veracitat de l'avís, consultem in situ el mapa del cadastre i, en efecte, el pas públic acabava en eixe punt, i la resta és ja de titularitat particular. Sense saber localitzar un camí públic per a pujar-hi, renunciem a la visita a l'ermita de sant Miquel de Tudela i continuem pel camí de sant Miquel, vers l'obaga del mateix nom, fins a guanyar, en ascensió, els Plans.
Entre tirs de caçadors, per dalt del fondo de la Cometa, eixim al camí Ral. La Prenyanosa i Castellnou d'Oluges queden a la dreta, mentre que Malgrat de Segarra, a l'esquerra.
Fiquem rumb a Malgrat, atrets pel seu castell. Aquesta fortalesa se situa en el punt més elevat de la localitat i començà a ser construïda en el segle XI. Al segle XVII era usat com a mas i, a primeries de la centúria passada, el conjunt era en ruïnes. Fa una trentena d'anys començà la seua restauració. D'altra banda, l'església de Malgrat és dedicada a santa Maria. Tot i que documentada des del segle XII, a la façana s'hi llegeix la data de l'any 1778.
Després de visitar Malgrat, deixem el poble amb el camí dels plans de sant Ramon i, per la vora de la masia del Salat, creuem el camí Ral a l'altura del pilonet de sant Roc.
En menys de cinc minuts, arribem a Castellnou d'Oluges. El primer que trobem és l'església de sant Pere, del segle XVI i bastida en estil gòtic. L'interior és modern. Conserva, però, dos sarcòfags medievals. L'altar major és presidit per una imatge del titular.
Agafem ara la carretera que hi va a Castellnou d'Oluges des de la L-311 i la seguim fins a la partida de la Quadra.
Allà, cap a la dreta, naix el solitari camí de les Salines. Amb ell travessem el clot de la Coma i, a l'altra banda, ascendim fins al pla del Popí.
Finalment, el camí de les Salines ens duu fins al camí vell de Cervera a la Prenyanosa i, en un parell de minuts, apleguem a la localitat. La creuem d'una banda a l'altra sense veure ni escoltar ningú.
Continuem ara la ruta cap al nord-oest amb el camí de la Prenyanosa a Tarroja.
L'abandonem molt després, en aplegar a la carretera L-311z, a fi d'evitar passar de nou per un indret que ja trepitjàrem en una altra excursió.
Amb aquesta carretera travessem el riu Sió i entrem per cal Mingo a Tarroja, on fiquem el punt i final a la ruta.
Per últim, ací us deixem amb l'enllaç de l'excursió a Wikiloc. Gaudiu-la!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada