Tarroja de Segarra - Ermita de Santesmasses - Bellveí - Sant Guim de la Plana - El Llor - Castellmeià - Malgrat de Segarra - Castellnou d'Oluges - La Prenyanosa - Tarroja de Segarra

Aquesta setmana us proposem una excursió circular de poc més de vint-i-dos quilòmetres per la comarca de la Segarra, amb inici i final al poble de Tarroja. Visitem durant el recorregut les localitats de Bellveí, el Llor, Castellmeià, Malgrat, Castellnou d'Oluges i la Prenyanosa, i, a banda, passem a prop de la de Sant Guim de la Plana i pugem a l'ermita de Santesmasses.

Vista del castell de Castellmeià des del camí del Llor a la Prenyanosa

L'excursió comença a la plaça de la Bàscula de Tarroja de Segarra, poble que ja trepitjàrem fa alguns anys amb motiu d'una altra excursió. Ens incorporem al carrer del Raval, amb el qual ascendim fins a eixir a la carretera de Calaf a Agramunt, o L-324.

Carrer del Raval, a Tarroja de Segarra

Carretera L-324, de Calaf a Agramunt

Agafem aquesta via cap a l'esquerra, en direcció oest, però per poc de temps. A la primera oportunitat que tenim, girem cap a la dreta i continuem pel camí de Tarroja a Torrefeta. Amb ell abandonem el poble, vers el nord.

Camí de Tarroja de Segarra a Torrefeta

Poc més endavant, passem per la casa del Batllevell, i per les granges del Verders i del Torres, que són a la partida dels Vinyets. 

Casa del Batllevell

Granja del Verders

La granja del Torres des del camí de Tarroja de Segarra a Torrefeta

Vista de l'ermita de Santesmasses des del camí de Tarroja de Segarra a Torrefeta

En acabant, travessem la carretera C-75, o L-311, que duu ací el mateix itinerari que havia d'haver seguit el ferrocarril de Cervera a Ponts, segons el projecte confeccionat en 1885. Aquesta línia ferroviària mai va arribar a ser ficada en funcionament. 

El camí de Tarroja de Segarra a Torrefeta en travessar la carretera. Ací canviem, a banda, de terme municipal i ens endinsem al de Torrefeta i Florejacs.

A l'altra banda de la carretera, continua el camí de Tarroja a Torrefeta, per on nosaltres també hi hem d'anar. 

Pallissa del Gaspora

Vista de l'ermita de Santesmasses

Ara, per la partida de Santesmasses, guanyem una llometa. A l'esquerra ens queda l'ermita del mateix nom. Ens desviem pel camí del Llor a Sedó per a visitar el temple. Des d'ací, gaudim d'una bona vista d'aquesta banda de la Segarra.

Camí del Llor a Sedó


Vistes des de l'ermita de Santesmasses

L'ermita de Santesmasses, adscrita al poble de Sedó, és un temple documentat des del segle XV, a pesar que alguns elements arquitectònics assenyalen que ja existiria vers els segle XIII o XIV. A banda, la imatge de la Mare de Déu de Santesmasses és romànica. L'edifici actual és fruit d'una reforma del segle XVIII. L'interior és presidit per un altar d'inspiració neoclàssica del qual n'és la protagonista, precisament, la Verge de Santesmasses. Segons expliquen els goigs, la devoció per aquesta advocació mariana començà en el temps de la conquesta cristiana de Catalunya: "Gran miracle i portentós / a tres, en un pou assetjats, / per l'exércit rigorós / del Rei Moro i sos soldats, / reclamant-se a vostre amparo / prest lograren el favor (...) Eix gran prodigi que féreu / per tres de Cedó guardar / és que obràreu aparèixer / un exèrcit cristià; / tot el qual vist per els moros / fugiren aquest amb temor ..." (sic).




Quatre imatges de l'exterior d'aquest temple

Després de visitar l'ermita de Santesmasses, amb el camí de Sedó al Llor, mamprenem cap a aquesta segona localitat per la partida de la Guardiola. 

Camí de Sedó al Llor

Un altre punt d'aquest camí, per la partida de la Guardiola

La cabana de Sedó, vora el camí del Llor

Novament hem de travessar la carretera L-311. Ho fem pels plans de Bellveí, que fan honor al seu topònim. Amb tot, la visita al Llor la deixem per a més endavant, ja que ara trenquem cap a l'esquerra amb el camí de Tarroja a Bellveí.

Camí de Sedó al Llor

Plans de Bellveí

Camí de Tarroja de Segarra a Bellveí

Perdem un poc d'altura per un fondo de la partida de les Serres. Tornem a pujar i ja veiem Bellveí. 

Vista de Bellveí des del camí de Tarroja de Segarra

Camí de Tarroja de Segarra a Bellveí

Novament observem Bellveí, ja més a prop de nosaltres

Encara baixarem una altra vegada a fi de travessar el torrent de l'Oró vora la granja de l'Argelic. 

Vista de l'era del Ramon de Baix

Al remat, entrem al poble pel raval de Tarroja. El nucli urbà de Bellveí va articular-se al voltant del castell del poble, situat al centre del conjunt. A migjorn, per on arribem nosaltres, queda un raval extramurs, que com hem dit és el de Tarroja. Al nord, per on abandonarem Bellveí, para l'altre, que és el raval de Guissona. L'església, dedicada a sant Jaume, és al raval de Tarroja, empegada l'antiga muralla i data del segle XVI-XVII. L'altar major consisteix en un pedestal que suporta la imatge del titular del temple.

Creu de terme de Bellveí

Entrant al poble pel raval de Tarroja

Portada de l'església de sant Jaume

Porta d'accés al nucli vell de Bellveí situada vora l'església

Castell de Bellveí

Una altra porta d'accés al recinte històric del poble

Eixim de Bellveí pel raval de Guissona, amb el camí que mena cap a Sant Guim de la Plana.

Camí de Bellveí a Sant Guim de la Plana

Aquest tram de l'excursió, un dels més solitaris de l'itinerari, no té cap classe de pèrdua. Avancem cap al nord-est, i després cap a l'est, per una clotada solcada pel torrent de Terrauba. 

Camí de Bellveí a Sant Guim de la Plana

Era del Freixes

Vora camí, la cabana del Llarg

Llinda de la porta de la cabana del Llarg, amb la data de 1790

El camí de Bellveí a Sant Guim de la Plana en passar per la clotada del Freixes

Al cap de mitja hora des de Bellveí, i poc després d'haver passat per una font, fem cap al camí de Sant Guim de la Plana al Llor. Mentrestant, a mà esquerra, observem el poble de Sant Guim de la Plana.

Font

Vista llunyana del poble de Sant Guim de la Plana

Camí de Sant Guim de la Plana al Llor

En lloc d'anar vers ell, el deixem a l'esquena i enfilem rumb cap al Llor. El pas, amb asfalt i usat com a carretera, és planer i ens ofereix una vista bona cap al sud, amb el Llor en primer terme. A la dreta para la partida d'Arquells. A l'esquerra, la dels plans del Far.

El Llor, de lluny, des del camí de Sant Guim de la Plana

Vista del Llor, un poc més a prop

Cobert del Casanova

Granja del Gasparó

Deu minuts més tard arribem al Llor, poble en el qual hi destaca la seua església, dedicada a sant Julià. És un temple documentat des del segle XII i que, d'entrada, era d'estil romànic. Al llarg dels segles va experimentar diverses reformes. El campanar data de 1885 i la porta d'accés fou reconstruïda en 1953. L'altar major és senzill i no té cap imatge. Als laterals van ser construïdes dues capelles. A banda i banda de la nau, que és de planta rectangular, han estat col·locades algunes representacions religioses. 

Entrada al Llor



Tres imatges de l'exterior de l'església de sant Julià del Llor

Una de les entrades a la vila closa del Llor

Amb tot, travessem el poble de nord a sud i eixim del Llor a través de la carretera L-312. 

Carrer de sant Ramon, al Llor

Eixida del Llor amb la carretera L-312

Després de passar per cal Bater, la via ens fa creuar novament la carretera L-324. A l'altra banda, agafem el camí del Llor a la Prenyanosa.

Cal Bater

Vista de Castellmeià des de la carretera L-312

    Carretera L-324

Camí del Llor a la Prenyanosa

Pugem un poc, passem per ca l'Heuret i arribem a Castellmeià, magnífica fortalesa isolada que només té per companyia l'església de santa Maria, un poc separada cap a l'est. L'edifici actual del castell de Castellmeià és del segle XVI, fruit de la reforma d'una construcció precedent, segurament de la centúria del 1300. Açò no obstant, és documentat des del segle XI. Quant a l'església de santa Maria, dita també de la Mare de Déu de la Llet, es tracta d'un temple de reduïdes dimensions, nau única de planta rectangular i capçalera amb absis orientat vers llevant. La façana és rematada per una espadanya.  

Ca l'Heuret, vora Castellmeià

Castellmeià

Castell de Castellmeià


Vistes de la façana i de la porta del castell de Castellmeià

Església de santa Maria de Castellmeià

Façana del temple, situat al peu del camí del Llor a la Prenyanosa

Després de visitar aquest indret, continuem cap al sud-est pel camí del Llor a la Prenyanosa. A l'esquerra, dalt d'un turonet, observem Sant Miquel de Tudela. La nostra intenció era ascendir-hi fins allà. Per això, abandonem el camí del Llor a la Prenyanosa i agafem un pas que baixa al clot de sant Miquel i enllaça amb el camí de sant Miquel.

Camí del Llor a la Prenyanosa

Desviament cap a l'esquerra, amb la imatge de Sant Miquel de Tudela de fons

Caseta

Una vegada dins de la clotada, continuem penosament pel fang fins a fer cap al camí esmentat.


Camí de Sant Miquel

Tanmateix, al trobar-lo, observem com allà mateix finalitza el pas públic i un senyal ens adverteix que, d'ara endavant, entraríem sense permís en una parcel·la privada. A fi de comprovar la veracitat de l'avís, consultem in situ el mapa del cadastre i, en efecte, el pas públic acabava en eixe punt, i la resta és ja de titularitat particular. Sense saber localitzar un camí públic per a pujar-hi, renunciem a la visita a l'ermita de sant Miquel de Tudela i continuem pel camí de sant Miquel, vers l'obaga del mateix nom, fins a guanyar, en ascensió, els Plans. 


Dos punts del camí de sant Miquel

Els Plans, que fan honor al seu nom

Entre tirs de caçadors, per dalt del fondo de la Cometa, eixim al camí Ral. La Prenyanosa i Castellnou d'Oluges queden a la dreta, mentre que Malgrat de Segarra, a l'esquerra. 

Vista de la Prenyanosa des del camí de Sant Miquel

Camí Ral

Vista de cal Mitjà des del camí Ral

Vista de Malgrat de Segarra des del camí Ral

Fiquem rumb a Malgrat, atrets pel seu castell. Aquesta fortalesa se situa en el punt més elevat de la localitat i començà a ser construïda en el segle XI. Al segle XVII era usat com a mas i, a primeries de la centúria passada, el conjunt era en ruïnes. Fa una trentena d'anys començà la seua restauració. D'altra banda, l'església de Malgrat és dedicada a santa Maria. Tot i que documentada des del segle XII, a la façana s'hi llegeix la data de l'any 1778.

Malgrat de Segarra des de la carretera que hi mena cap al poble

El camí de l'Església, amb cal Majà a l'esquerra

El carrer Major de Malgrat des de la plaça de l'Església. A l'esquerra, novament cal Majà i cal Moliner. A la dreta, cal Comalada, que arriba per l'altra banda fins a la plaça Major.

Església de santa Maria de Malgrat

Detall de la façana

Vista posterior del temple

Després de visitar Malgrat, deixem el poble amb el camí dels plans de sant Ramon i, per la vora de la masia del Salat, creuem el camí Ral a l'altura del pilonet de sant Roc.

Camí dels plans de sant Ramon

Vista llunyana de Castellnou d'Oluges

El camí dels plans de sant Ramon en passar per la masia del Salat

El pilonet de sant Roc, en el punt on el camí dels plans de sant Ramon troba el camí Ral

En menys de cinc minuts, arribem a Castellnou d'Oluges. El primer que trobem és l'església de sant Pere, del segle XVI i bastida en estil gòtic. L'interior és modern. Conserva, però, dos sarcòfags medievals. L'altar major és presidit per una imatge del titular.

Poc abans d'arribar a Castellnou d'Oluges

Porta d'entrada a l'església de sant Pere

Església de sant Pere de Castellnou d'Oluges

Carrer d'aquesta localitat

Agafem ara la carretera que hi va a Castellnou d'Oluges des de la L-311 i la seguim fins a la partida de la Quadra. 


Carretera de Castellnou d'Oluges

Allà, cap a la dreta, naix el solitari camí de les Salines. Amb ell travessem el clot de la Coma i, a l'altra banda, ascendim fins al pla del Popí.

Camí de les Salines

Aquesta mateixa via, al pla del Popí

Finalment, el camí de les Salines ens duu fins al camí vell de Cervera a la Prenyanosa i, en un parell de minuts, apleguem a la localitat. La creuem d'una banda a l'altra sense veure ni escoltar ningú. 

Camí vell de Cervera a la Prenyanosa

Poc abans d'arribar a la Prenyanosa amb aquesta via

Carrer Major de la Prenyanosa

Portes obertes

Llinda amb la data de 1790

Un extrem del carrer Major de la Prenyanosa

Cases al carrer del Forn de la Prenyanosa

Eixida del poble pel carrer del Forn

Continuem ara la ruta cap al nord-oest amb el camí de la Prenyanosa a Tarroja.

Camí de la Prenyanosa a Tarroja de Segarra

Aquesta mateixa via, ja sense asfalt

A la dreta del camí, l'era del Condal, ja al terme de Tarroja de Segarra

L'abandonem molt després, en aplegar a la carretera L-311z, a fi d'evitar passar de nou per un indret que ja trepitjàrem en una altra excursió. 

Carretera L-311z

Amb aquesta carretera travessem el riu Sió i entrem per cal Mingo a Tarroja, on fiquem el punt i final a la ruta.

El riu Sió des de la carretera L-311z

Entrada a Tarroja de Segarra

Cal Mingo, vora els Horts de Tarroja

Per últim, ací us deixem amb l'enllaç de l'excursió a Wikiloc. Gaudiu-la!

Comentaris