Passa al contingut principal

Cercar en aquest blog

Camins en la natura

Senderisme, llengua i cultura || Pel País Valencià i Catalunya

Excursions per comarques
El vocabulari de la natura
Articles

Tweets by caminsnatura

BARCELONA - Turó de Roquetes

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Imatges del turó de Roquetes, ubicat al nord de la serra de Collserola, al terme municipal de Barcelona.

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger

Xarxes socials

Twitter
Facebook
Instagram

Llocs d'interès

Publicacions més visitades

Un cap de setmana a la Vall Fosca, el paradís

Fa unes setmanes vam visitar novament la Vall Fosca. La grata experiència viscuda l’estiu de 2014 ens va empènyer a tornar a aquest racó de Catalunya, situat al nord de la comarca del Pallars Jussà. Mapa de la Vall Fosca La nostra primera parada fou a Tremp, capital de la comarca. Allà aprofitàrem per tombar una mica pels seus carrers i, de passada, fer algunes compres a una botiga local, ubicada al carrer de Soldevila. Amb tot ja preparat, continuarem el nostre trajecte en direcció a la Pobla de Segur i Senterada, on ens desviàrem cap a la carretera que travessa la Vall Fosca, de la Pobleta de Bellveí a Sallente. Era dissabte, dotze del migdia, i el Sol il·luminava cada racó on arribava la nostra vista. No hi havien núvols i tot feia presagiar que podríem aprofitar ben bé el que restava de jorn. No tardàrem en arribar a la Plana de Mont-ros. Des d’allí fins a Castell-Estaó tan sols ens quedava pujar uns quatre quilòmetres per una pista estreta i plena de revolts. ...

Continueu llegint

Baixador de Vallvidrera - Can Sauró - Turó de Castellví - Turó de can Pasqual - Can Masdemont - Coll de can Cuiàs - Font de can Llevallol - Pantà de Vallvidrera - Baixador de Vallvidrera

Aquesta setmana us presentem una nova excursió per la serra de Collserola, concretament per Vallvidrera, can Sauró, can Pasqual, can Masdemont i can Llevallol, terrenys tots ells que formaren part del terme municipal de Sant Vicenç de Sarrià fins a l'any 1921 quan, juntament amb la seua vila, foren incorporats a Barcelona. El massís del Tibidabo vist des de la pujada al turó de Castellví La ruta s'inicia a l'estació de FGC del Baixador de Vallvidrera. Des d'allà anem en direcció sud-oest per tal de creuar la carretera BV-1462. Una vegada passem aquesta via, agafem el camí del torrent del Rovelló, recte, i comencem a guanyar un poc d'altura. De seguida, a mà dreta, arranca el camí de can Castellví . L'agafem i encara pugem uns metres més d'altura. Camí del torrent del Rovelló Camí de can Castellví Després el camí planeja en direcció nord-oest, tot oferint-nos una bona visió del massís del Tibidabo. En pocs minuts arribem a la Casa de ...

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: ESPLUGA

Aquesta setmana incorporem al nostre vocabulari de la natura una nova paraula que, tot i ser molt coneguda, la majoria de vegades no és emprada més que com a topònim. Així és, el terme 'espluga', sovint dit en plural 'esplugues', dóna nom a nombrosos indrets de Catalunya, essent el més conegut d'ells la ciutat d'Esplugues de Llobretat, a la comarca del Baix Llobregat i dins de l'àrea metropolitana de Barcelona. Però també anomena a l'Espluga Calba, a les Garrigues; a les Esplugues, al terme de Querol, a l'Alt Camp; o a l'Espluga de Serra, a Tremp, al Pallars Jussà. Amb tot, allò que tenen en comú aquestes localitats no és altra cosa que la seua ubicació geogràfica. En efecte, hi paren a la vora d'una espluga, és a dir, d'una "cova, gran balma", tal i com assenyala el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). En la mateixa línea, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèm...

Continueu llegint

La Sentiu de Sió - Castell de Bensa - Masia de Quim - Masia del Portet - Flix - Ermita de la Mare de Déu de Guardiola - La Sentiu de Sió

Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de la Noguera, amb inici i final a la localitat de la Sentiu de Sió. En ella, visitem les restes del castell de Bensa. També passem per Flix i pugem a l'ermita de la Mare de Déu de Guardiola. El poble de la Sentiu de Sió vist des del castell de Bensa L'excursió comença al carrer de Joan Solsona, tot just davant de l'edifici de l'Ajuntament. Des d'allà eixim en direcció nord, cap a la carretera LV-3025/C-352. La creuem i, a l'altra banda, girem cap a la dreta pel camí de l'Hostal, o de la serra de la Bassa, o de Cubells, o de les Quatre Creus. Casa de la Vila de la Sentiu de Sió Pilonet de sant Antoni de Pàdua Camí de l'Hostal En direcció nord-est, avancem per aquesta via fins que arribem a la partida de l'Eral, un parell de minuts després. Just quan trobem un agrupament reduït de edificacions, algunes en peu i d'altres en ruïnes, trenquem cap a la dreta. Per ac...

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: LLOSSAR

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. Es tracta del verb ‘llossar’ que, segons el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) vol dir “renovar el tall (d’un instrument d’acer)”. De manera pareguda, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) remet a la forma ‘llussiar’, més comuna al bloc occidental de la llengua junt a ‘llussar’, a l’hora de definir aquest terme: “renovar o arreglar el tall gastat (d'un instrument d'acer) per a deixar-lo a punt”. Com explica el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), quan algú llossa una ferramenta desgastada, la passa pel foc i, després, aplana a colps de martell el tall per tal de renovar-la i agusar-la novament. Amb tot, l’origen etimològic d’aquest verb no està massa clar (DCVB). Tot i això, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) defensa que deriva d’una base cèltica * leuci(d)are o * laucidare ...

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: CATXULL

Aquesta setmana incorporem al nostre vocabulari de la natura una paraula nova que, literalment, ens obliga a ficar-nos les botes de faena i els guants, arromangar-nos les mànegues i enfonsar les mans en una d'eixes pasterades que, de la pudor que fan, generen la necessitat de fugir cames ajudeu-me d'allà on estiguen. Tal vegada aquesta no siga la millor invitació per a continuar llegint la publicació, però us prometem que, a través de la xarxa, ni sentireu l'olor ni notareu el tacte del catxull. Però, què és un catxull? La resposta ens la proporciona el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), ja que ni el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) inclouen aquest terme. Així és que 'catxull' és un mot sinònim de 'fangutxer' i, segons el DCVB, fa referència "especialment" al "fanguet molt clar del fem dels co...

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: LLIGALLO

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura en la qual la protagonista és la paraula 'lligallo' que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), vol dir "comunitat ramadera de municipis d'una comarca encarregada d'arreplegar, custodiar i entregar als propietaris els caps de bestiar sense amo, perdut o desbarriat". Així mateix, també la caracteritza com a sinònima de "assegador". Pràcticament de la mateixa manera, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) diu dels lligallos que són "comunitats ramaderes de municipis d’una comarca, amb la funció de recollir, custodiar i lliurar als propietaris els caps de bestiar sense amo, perduts o esgarriats" i, a banda, apunta que vol dir el mateix que el mot "carrerada". Tanmateix, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) únicament as...

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: TUTA

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura . En ella la protagonista és la paraula 'tuta', definida pel Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans com a "cova que s’utilitza com a refugi". El Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) afina més amb la seua caracterització: "cova natural o artificial de poca grandària utilitzada com a refugi". La cova del Frontón, al terme d'Espadilla, a la comarca de l'Alt Millars. Es tracta d'una cavitat de reduïdes dimensions que s'usà com a refugi. Per tant, és un exemple de 'tuta'. El Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) circumscriu el coneixement d'aquest mot a les comarques de la Garrotxa, el Berguedà, el Lluçanès, el Solsonès i la Plana de Vic. Efectivament, l'ús de 'tuta' a la toponímia confirma, i també amplia, aquesta distribució geo...

Continueu llegint

Sant Llorenç de Montgai - Ermita de la Mare de Déu del Castell - Ermita de sant Cristòfol - Sant Llorenç de Montgai

Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de la Noguera. És un recorregut circular que comença i acaba al poble de Sant Llorenç de Montgai. Des d'allà pugem a l'ermita de la Mare de Déu del Castell, situada al peu del castell de Llorenç. En acabant, visitem l'ermita de sant Cristòfol i tornem pels camins del mas de Rúbies, de Vilanova de la Sal i de la Garriga. Al remat, poc menys de tretze quilòmetres que férem en una miqueta més de tres hores. No és que siga la ruta més senzilla del món, ja que la pujada inicial és exigent, però tampoc presenta cap dificultat important. Panoràmica des de l'extrem nord de la serra de sant Cristòfol. A la dreta hi destaca el riu Segre, al seu pas per l'embassament de Sant Llorenç de Montgai. L'excursió comença a la plaça de les Mèlies de Sant Llorenç de Montgai. En direcció oest, ens incorporem a la carretera de l'Estació, que és la LV-9049. Aquesta via passa a tocar del cementeri del poble i també v...

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: ORRI

Aquesta setmana us presentem una nova entrega del nostre particular vocabulari de la natura. Hui tenim com a protagonista la paraula 'orri'. D'entre tots els seus significats, quasi tots vinculats amb el formatge i la munyida, hem elegit el de "lloc on es munyen les ovelles i es fa el formatge", en paraules tant del Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) com del Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Un exemple d'orri al terme de Dorres, a la comarca de l'Alta Cerdanya Font: ca.gite-navarre.com Ara bé, aquesta caracterització que acabem de recollir es pot matisar, tal com ens revela el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) I és que als pobles pallaresos de la Vall d'Àneu i també al Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça, per 'orri' entenen la "barraca de fusta, bastida a la muntanya, dins la qual es porta la llet munyida i es fa el...

Continueu llegint