Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2015

Els tres calvaris

Imatge
Aquesta setmana actualitzem el bloc amb una ruta senderista per tres pobles de la Plana Baixa molt adient per a aquestes dates de Setmana Santa. En ella, fem un triple viacrucis pels calvaris d'Onda, Tales i Artesa. A més a més, visitem l'Ermita de Santa Bàrbera i el Santuari de la Mare de Déu de l'Esperança i Convent de Pares Carmelites del Carme d'Onda. Com a informació complementària sobre els calvaris d'Onda i d'Artesa, hem inclòs en l'article tres extractes de tres documentals (realitzats entre els anys 2007 i 2008 per l'autor d'aquest text) en els quals es parla dels indrets referits. Calvari d'Onda vist des del Carrer de l'Escultor Folia La ruta s'inicia a la Perera d'Onda, al carrer de l'Escultor Folia, en direcció est. Caminem per aquesta via fins que tombem a la dreta per a incorporar-nos al Camí de Santa Caterina. Creuem el riu de Sonella (Anna) pel Pont de Sonella, una construcció del segle XVI, i continuem

Timor, despoblat de la Segarra

Imatge
Aquesta setmana dediquem el nostre article al despoblat lleidatà de Timor, ubicat al terme municipal de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra. La seua imatge ens va sorprendre a una banda de l'autovia A-2, a pocs quilòmetres de Cervera i, només tinguérem ocasió, vam decidir apropar-nos per a visitar el lloc.   Vista des de Timor Des de Timor, al fons l'A-2. Timor, també conegut amb el nom de Torretimor o la Torre de Timor, està situat al cim d'una muntanyeta de poc menys de 600 m.s.n.m., a l'oest del Coll del Carro (615 m.s.n.m), i no massa lluny del nucli habitat de Briançó. A l'altra banda d'autovia paren Sant Pere dels Arquells i Sant Antolí i Vilanova, els dos pobles més grans del terme municipal. De fet, el segon n'és la capital.  Vista de Timor Una altra imatge del nucli de Timor Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover i Moll, el topònim Timor té el seu origen en el nom de dona Timbor, actualment

El Vocabulari de la Natura: SOPALMA

Imatge
Aquesta setmana actualitzem el bloc amb una nova edició del nostre Vocabulari de la Natura. I ho fem amb una paraula prou desconeguda i que amb aquest significat només es coneix a terres valencianes. Es tracta de sopalma  que, segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), significa: << cavitat poc fonda coberta per una roca que sobreïx >>.  Sopalma té el seu origen en la paraula sobalma , però per analogia amb palma , tal com diuen Alcover i Moll al seu Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), modificà la -b-  per la -p - . Sobalma està formada per dues parts: So- que prové del llatí sub  (baix) i -balma  que prové del gàlic balma (cova).  El Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans no recull aquest terme, però l'AVL sí que arreplega tant sopalma com sobalma . Per la seua banda, el DCVB registra només sopalma  i l'adscriu geogràficament a l'àrea de Tortosa i al País Valencià en general. Finalment, la institució n

Calaix d'interior: els crims del Maciano

Imatge
Hui traiem del nostre Calaix d'interior  una història molt comentada durant dècades a la vila d'Onda. A pesar que va tindre lloc el setembre de 1933, en l'actualitat encara s'escolta en les llargues sobretaules dels dinars i sopars més assenyalats de l'any. És el doble assassinat comés, presumptament, per Salvador, de malnom el Maciano , amb l'ajuda de la seua dona, Dolores, de malnom la Rufa . Vista panoràmica d'Onda (Carlos Sarthou, abans de 1913) Salvador Aguilella Canelles, fill de Vicente Aguilella i Dolores Canelles, va nàixer l'any 1888 (d'acord amb l'edat de mort -48- registrada per Huguet i que figura al registre de defuncions) o el 1891 (d'acord amb l'edat de mort -45- registrada a la relació d'assassinats durant la violència republicana a la Causa General) a Onda. De la seua vida en sabem ben poc, però d'ell s'ha dit que tenia un caràcter << violent >> i que balafiava els diners. Es dedicava al

Baixador de Vallvidrera - Vil·la Joana - Font del Canet - Barri del Rectoret - Baixador de Vallvidrera

Imatge
Hui actualitzem el bloc amb una nova ruta senderista. En aquesta ocasió, ens estrenem a la Serra de Collserola i ho fem amb un tomb per alguns dels paratges que s'amaguen darrere del conegudíssim Tibidabo de Barcelona, i que no es veuen des de la capital de Catalunya. La ruta s'inicia al costat del Baixador de Vallvidrera, estació de FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). Per a arribar a ella hem de prendre la línia S1 (Plaça Catalunya - Terrassa) o S2 (Plaça Catalunya - Sabadell Rambla). Només eixir, veurem ja els senyals indicatius de les diferents rutes que s'inicien en aquest punt. Nosaltres ens adrecem cap a Vil·la Joana. Comencem a pujar per un caminet esglaonat que ens aboca a aquest edifici, que actualment està sent rehabilitat. Cal remarcar que ací va morir l'any 1902 el poeta Mossèn Jacint Verdaguer, un dels més destacats i populars autors de la literatura catalana de finals del segle XIX a Catalunya. Continuem recte i atravessem el Centre