Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2015

El vocabulari de la natura: ESTEVENOI

Imatge
Aquesta setmana vos presentem una nova paraula que incorporem al nostre vocabulari de la natura. Anem a parlar-vos del mot estevenoi , pràcticament desconegut a tot el domini de la llengua catalana i que només continua viu en xicotetes zones de les Terres de Ponent. D'acord amb la definició que dóna Josep Reñé al seu Vocabulari del Pla d'Urgell és el   <<probable nom genuí de l'escorpí a la comarca>>. Estevenoi (Font:  http://blocs.xtec.cat/aracnids/2009/05/08/escorpi-buthus-occitanus/ ) Estevenoi és una paraula que no està recollida a cap diccionari normatiu del català. No la trobem ni al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans, ni al Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana, ni al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ni tan sols l'arrepleguen Alcover i Moll al seu Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB).  Estevenoi (Font:  http://sargantanesidragons

Ludiente - Mas de la Pobla - Mas de Vicenta - La Caseta - Font la Rulla - Font la Valentina - Ludiente

Imatge
Aquesta setmana vos presentem una ruta "masovera" per alguns dels masos que poblen el terme municipal de Lludient (en castellà, i oficialment, Ludiente ), a la comarca de l'Alt Millars. En visitem tres: el Mas de la Pobla (o de la Puebla), el Mas de Vicenta i La Caseta. De passada, ens refresquem a la Font la Rulla i a la Font la Valentina, i ens apropem a la vora del Riu de Villahermosa. Vista de Lludient des d'a prop del cementeri La ruta s'inicia a la Plaça de la Diputació de Lludient. Des d'allà eixim en direcció cap a l'Ermita de la Mare de Déu del Pilar (segle XVIII), a l'entrada de la qual trobem les Creus de la localitat. Poc més endavant, a mà dreta de la carretera, agafem una pista asfaltada que puja cap al cementeri. El deixem enrere i uns metres més endavant, a mà dreta, ens queda un antic peiró que donava la benvinguda als caminants que venien des de les terres del Castell de la Vilamalefa i de Llucena, pel camí que antigament u

Calaix d'interior: la Mossa de Suera

Imatge
Aquesta setmana vos presentem una nova edició del nostre Calaix d'interior, que al seu torn també podeu llegir al bloc d'Espadàniques. Hui relatem ací una terrible història que va recollir l'historiador i pintor onder Bernardo Mundina en les pàgines del seu llibre Historia, geografía y estadística de la provincia de Castellón el qual va vore la llum l'any 1873. Malauradament es tracta de l'única font que hem localitzat que parle d'aquests fets. Totes les altres es basen en el relat de Mundina. A pesar que ell ho situà al terme de Tales, en realitat es referia a un paratge que forma part del terme de l'Alcúdia de Veo. Mapa de la zona extret de l'Institut Geogràfic Nacional de l'Estat Espanyol L'Alcúdia de Veo té bastantes cavitats. Concretament, el catàleg del Sistema Informàtic de Catalogació Espeleològica de la Provínicia de Castelló (SICE-CS) en recull 58 dins d'un terme de vora 31 km2 ( http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6C01.p

El Vocabulari de la Natura: SITJA

Imatge
Aquesta setmana vos presentem una nova paraula del nostre Vocabulari de la Natura. Anem a parlar del mot sitja  que, segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en la definició que ens interessa, és un <<lloc subterrani i sec que servix per a guardar la collita, especialment de cereals>>. També es pot remetre simplement a un <<clot profund a la terra> (segons el Diccionari Català-Valencià-Balear) o a una presó subterrània, masmorra (segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l'IEC).  L'etimologia de sitja no està massa clara. Tot apunta a un origen ibèric ja que els autors que han intentat lligar aquesta paraula amb l'àrab o amb el llatí no han tingut èxit. En principi, el seu significat original hauria sigut només el de clot profund al terra, i d'ací n'haurien eixit la resta. També l'ortografia ha variat notablement fins a l'actualitat ja que, en textos antics, llegim cija , citja , ciga  o sija.  Sitja  està arreplegada