Eslida - L'Horta del Bany - La Conillera - Aixoulín - Les Ribassades - L'Algepsar - Berambuig - L'Horta Seca - La Costera - L'Horta de la font d'Albir - Alfeig - Eslida

Aquesta setmana us presentem una excursió pel terme d'Eslida, a la serra d'Espadà, en la qual vam visitar diversos paratges d'interès de les bandes nord i est del terme municipal, com són els indrets on s'emplaçaren els antics pobles d'Alfeig i d'Aixoulín, o el camí de les Mines, que uneix aquest darrer despoblat amb un altre, Berambuig, que no vam poder visitar per estar tenint lloc allà una batuda de porc senglar. Queda, doncs, pendent eixa incursió.

Vista d'Eslida des del camí de la Vila

La ruta s'inicia a l'avinguda del País Valencià d'Eslida, que es correspon amb la carretera CV-223, des d'on s'arranca en direcció est fins a deixar enrere el poble. Just abans d'arribar a la Rambleta, on el barranc de Castro desemboca a la rambla d'Artana, anem a l'esquerra per tal de creuar aquest darrer curs d'aigua per unes passeres modernes que ens aboquen al polígon industrial de la localitat, construït sobre la partida de l'Horta del Bany.

Carretera CV-223 (Coll d'Artana - Onda)

Rambla d'Artana

Aquesta partida deu el seu nom a l'existència en la contrada d'uns banys àrabs, hui dia completament desapareguts. A pesar d'això, encara és possible trobar alguna resta. Ara bé, en un entorn tan transformat, se'ns fan difícils d'imaginar les seues dimensions i estructura. La ruta que us proposem no passa exactament per on es localitzen els vestigis, tot i que sota aquestes línies us deixem un parell de fotografies d'allà que férem en acabant de l'excursió gràcies a la col·laboració d'Òscar Pérez.




Tornant al senderisme, en creuar la rambla d'Artana i clavar-nos al polígon industrial de l'Horta del Bany, continuem en direcció est fins a deixar enrere totes les empreses. En arribar a la darrera se'ns presenta un encreuament. Nosaltres hem de tombar a mà esquerra per un camí formigonat que puja i s'allunya del curs de la rambla d'Artana. Aquesta via, coneguda modernament amb la denominació de pista d'Aixoulín, es correspon, tot i que no siga de manera exacta, amb l'antic camí de la Conillera, que devia el nom a la partida eslidera immediatament anterior a la d'Aixoulín en la direcció d'on venim nosaltres.

Desviament a l'esquerra a l'eixida del polígon de 
l'Horta del Bany cap a la muntanya

Camí de la Conillera, o pista d'Aixoulín

Avancem, mentre guanyem altura, en direcció nord-est, per tombar tot seguit cap al sud-est, sud-oest, nord-est i ja, al remat, nord-oest, sense abandonar mai aquest camí. 

Conreus a la Conillera, una vegada ja hem abandonat 
el camí vell i transitem per la moderna pista d'Aixoulín

En havent guanyat una altura considerable respecte del poble d'Eslida i deixant enrere la dita Conillera, eixim a un pla on, a mà dreta, ens queda un aljub i un corral. Es tracta del corral i aljub d'Aixoulín. I és en aquest paratge, en l'actualitat molt transformat per l'activitat agrícola i ramadera, on va estar el poble anomenat per les fonts amb les denominacions d'Aixoulín, Xaulín, el Saulín,  Saulim, Celín o Exâulin, per citar-ne algunes. Malauradament, d'ell no en queda res. 

Tal vegada siga el corral la resta més significativa, tot i que en opinió de Lourdes Tamborero, qui realitzà un treball sobre els corrals de la serra d'Espadà anteriors a 1609, l'edifici que ens ha sobreviscut és una reconstrucció de mitjan segle XIX amb la coberta restaurada novament a la meitat del segle XX.

Corral i aljub d'Aixoulín

Una altra perspectiva del corral d'Aixoulín

Conreus a Aixoulín

Observat l'indret, en la cruïlla següent anem recte, cap al nord, per a abandonar ràpidament la partida d'Aixoulín i anar a buscar les Ribassades pel camí de les Mines. Al primer encreuament que trobem, tombem cap a la dreta, que és per on segueix el referit camí, tot guanyat altura de seguida. A partir d'aquest punt també rep el nom de camí de les Ribassades.

Camí de les Mines

Camí de les Mines, o de les Ribassades

Bancals amb conreus a les Ribassades

Avancem cap al nord-est, tot i que a poc a poc ens anem orientant a l'est. En girar completament en aquesta darrera direcció, veurem a la nostra esquerra la solana de la Mina, greument afectada pel foc de l'incendi forestal de l'estiu de 2016.

Camí de les Mines al seu pas per la 
partida de l'ombria de l'Algepsar

La solana de la Mina, partida fronterera entre Eslida i Artana afectada
pel foc de l'incendi forestal declarat al terme artanenc el 25 de juliol de 2016.

Comencem a perdre altura i arribem a un encreuament on hi ha una caseta a la vora d'uns camps de conreu. Allà hem de girar a la dreta per a perdre encara més altura, en direcció a l'Algepsar. Si haguérem anat recte en direcció nord ens haguérem incorporat a la senda de l'Anglés, que rep el nom del ciutadà britànic Alfred Ecroyd, un peculiar personatge que va viure a prop de les mines d'Artana i d'Eslida entre les acaballes del segle XIX i primeries del segle XX, i que fou soterrat al cementeri eslider.

Desviament a la dreta en direcció a l'Algepsar, 
en el lloc on arranca la senda de l'Anglès cap a les Mines

Alfred Ecroyd (Bradford, 1844- Artana, 1922)

Si parem atenció a la nostra dreta, en el següent revolt del camí, enfront d'una caseta molt menuda i enrunada, veurem, mig envaït per la vegetació, un forn de calç. No pegarem moltes petjades més quan, novament, a la dreta del camí de les Mines observarem un forat de fondària considerable on millor que no caiguem. No sabem exactament el què és, però podria ser la "mina de yeso" per on passa la vereda del Puntal que, segons el catalèg eslider de vies pecuàries, travessa el ja referit camí de les Mines en aquest punt.

Forn de calç a l'Algepsar

Detall del forn de calç

Ressenya d'aquest forn de calç, ara abandonat i 
en ruïnes, al mapa del terme d'Eslida de l'any 1908
Font: Instituto Geográfico Nacional

Construcció en ruïnes just davant del forn de calç,
a l'altra banda del camí de les Mines

Clot a la vora del camí de les Mines, que possiblement 
es corresponga amb una antiga mina de guix

En girar un revolt, el camí de les Mines es cobreix de grava, senyal que està arribant a la seua fi. En efecte, pocs metres més enllà, veurem ja a la nostra dreta, i per baix, la caseta de Pedrisco. Tot seguit, fem cap a un encreuament. La nostra intenció era girar a mà esquerra per a fer un tomb per Berambuig o, com diuen els mapes, Vilambuig, però una batuda de porc senglar ens dissuadeix. Per això girem a mà dreta pel camí de Berambuig a Eslida, el qual ens deixa, després d'uns deu minuts, a la carretera CV-223.

Camí de les Mines, poc abans 
d'arribar a la caseta de Pedrisco

Camí de Berambuig. A la dreta, 
l'accés a la caseta de Pedrisco

La Costera vista des del camí de Berambuig

El puntal de l'Aljub vist des de l'entorn de 
la caseta de Tadea, a la vora del camí de Berambuig

Ribàs o paret de pedra seca enfront 
del Bancalot,a tocar del camí de Berambuig

La rambla d'Artana, en creuar el camí de Berambuig. 
Pocs metres més endavant abandona el terme eslider i s'endisa al d'Artana.

Abans de seguir amb l'excursió, cal apuntar que a la zona que ens ha quedat per visitar a Berambuig, i més concretament a l'entorn de l'edificació coneguda hui amb el nom de la casa de la Mitja Lluna, s'ubicà el poble de Berambuig, Bilabuig, Benialpuig, Benalbuy, Menalbuig, ..., del qual en parlarem més en un futur article sobre despoblats moriscos de la serra d'Espadà. Amb tot, sembla que la referida casa de la Mitja Lluna, topònim molt recent, podria correspondre's amb un dels corrals de Berambuig citats al capbreu ducal de Sogorb de 1614, text reproduït per Lourdes Tamborero al seu treball sobre els corrals moriscos de l'Espadà. 

Feta aquesta breu ressenya sobre el poblament que als documents oficials és anomenat des d'almenys el segle XVIII amb el topònim erroni de Vilambuig, Villambuig o Villambuch, continuem amb la ruta. Així doncs, en arribar a la CV-223, anem cap a la dreta, en direcció Eslida. 

Carretera CV-223

No obstant això, no aplegarem al poble, ja que en arribar a la urbanització de l'Horta Seca, pocs metres més enllà de Villa Anita, tombarem al sud, cap a l'esquerra, per a pujar cap a les cases. Les deixem enrere i ens incorporem a la pista de la Costera, recte, cap al sud-oest. De seguida guanyem altura.

Villa Anita

Desviament cap a l'esquerra

Urbanització de l'Horta Seca. 
Al fons, el puntal de l'Aljub

Vista d'Eslida des de la urbanització de l'Horta Seca

Pista de la Costera

Sureres a la vora de la pista de la Costera

Just abans d'arribar als xalets de la Costera, ens desviem a mà esquerra, que és per on continua la pista que seguíem. Sense deixar-la, i passats uns deu minuts més, a mà dreta arranca un corriol marcat amb senyals PR que, per la banda de dalt de l'horta de la font d'Albir i pel mig d'un pinar, ens baixa ràpidament cap a la Rambleta. El darrer tram es correspon amb un camí empedrat, però està molt deixat.

Desviament a l'esquerra per la pista de 
la Costera tot just abans d'entrar als Xalets

Eslida des de la pista de la Costera. 
Baix, els Xalets de la Costera

Naixement de la senda

Senda que envolta l'Horta de la font de l'Albir 
per dalt i baixa cap a la Rambleta

Tram ombrívol de la senda

Tram empedrat de la senda, 
poc abans de fer cap al barranc de Castro

Creuem el ramblar on s'ajunten els barrancs de Castro i de Xóvar, i eixim a la pista que uneix la CV-223 amb el camí de Castro i el camí de la Vila. La seguim a l'esquerra, en direcció sud, i remuntem els darrers metres de recorregut del barranc de Xóvar. A orient ens queda l'Horta de la font d'Albir.

Barranc de Castro

Desviament a l'esquerra per a 
remuntar el barranc de Xóvar

Barranc de Xóvar

Ribàs a l'Horta de la font d'Albir

En arribar al picador de Cavalls, girem a la dreta per tal de creuar el barranc de Xóvar per unes passeres i incorporar-nos així al camí de la Vila o camí de l'Horta de la Vila. A partir d'ací, cal que fem cas a les marques del GR-36.

Desviament a la dreta

Barranc de Xóvar

Camí de la Vila o camí de l'Horta de la Vila

Conreus a l'Horta d'Alfeig

Travessem l'Horta d'Alfeig, indret on s'ubicà un antic poblet morisc de l'òrbita eslidera, de sud a nord. D'aquest nucli, el nom del qual significa 'al peu de la muntanya', ja en parlàrem al nostre primer article sobre els despoblats moriscos de la serra d'Espadà. Malauradament, la transformació agrícola dels seus terrenys va esborrar les seues restes visibles ja fa molt de temps.

Arribats a un revolt, abandonem, com indica el GR, el camí de la Vila per tal d'acurtar el recorregut pel bancal del Coixo. En acabant de la travessa, ens reincorporem al camí de la Vila allà per l'ereta de l'Alcúdia.

Desviament a l'esquerra

Senda pel bancal del Coixo

Camí de la Vila, al seu pas per l'ereta de l'Alcúdia

Des d'aquest punt, només ens queda arribar en uns cinc minuts a Eslida i, en havent visitat un poc la localitat, donar per finalitzada la ruta allà on la començàrem.

Vista d'Eslida


Dos imatges del nucli urbà d'Eslida

Per a acabar, ací us deixem l'enllaç de l'excursió a Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15183400. Esperem que la gaudiu!

Comentaris