Àger - Agulló - Corçà - Ermita de la Pertusa - La Pardina - Mas Carlets - Plana del Lluís- Sant Llorenç - Portell de Claramunt - Àger
Aquesta setmana us presentem una excursió pel terme d'Àger, a la comarca de la Noguera. L'itinerari no és difícil però la distància que hem de recórrer, de poc més de trenta-tres quilòmetres, exigeix una preparació física adequada. Passem pels pobles d'Agulló i de Corçà, pugem a l'ermita de la Pertusa, ens aproximem al congost de Mont-rebei i transitem per la banda baixa del serrat de la Corona, entre d'altres. El dia que férem la ruta no trobàrem a pràcticament ningú per allà, a pesar que el congost de Mont-rebei és un dels paratges més visitats de Catalunya. I és que, en aquell moment, la mobilitat entre regions sanitàries catalanes encara no estava restablerta al cent per cent per efecte de la Covid-19. De fet, aquesta va ser la nostra primera eixida després de la fi del confinament decretat al març de 2020 per a lluitar contra aquesta nova malaltia. Així doncs, de ganes de muntanya no ens en faltaven.
Vista de Corçà des del camí de sant Bartomeu
La ruta comença a l'avinguda de Joan Oró d'Àger, que es correspon amb la carretera C-12. Ens incorporem a ella cap a l'esquerra, en direcció oest, fins a deixar enrere el nucli urbà. Pel que fa a l'origen del topònim de la localitat, la qüestió genera controvèrsies entre els investigadors. Moran, Batlle i Rabella, a Topònims catalans. Etimologia i pronúncia (2002), defensen que deriva del llatí aggere, "terraplé", etimologia que faria referència a la situació d'Àger, al fons d'una vall situada al peu de la serra de Montclús. En açò mateix coincideix Joan Coromines. Per contra, Mateo, a La naturaleza en la toponimia española I (1998), afirma que Àger prové d'un terme similar d'origen iberobasc que vol dir "espaiós", en el sentit que la vall d'Àger és ampla. D'altra opinió és Puigvert que, a Àger, un topònim berber a la Marca Superior d’Al-Andalus (1994), vincula el nom del poble amb la tribu dels Banu Ager.
Avinguda Joan Oró d'Àger
De tornada a l'itinerari que ens ocupa, en eixir d'Àger girem a la dreta pel carrer del Calvari o canyada reial de Balaguer. A una banda ens queda l'anomenada casa del Montsec, que havia de ser un centre d'interpretació i dinamització turística però que roman tancada. A l'altra para la sort de Serra.
El carrer del Calvari, amb la casa del Montsec
Amb aquesta via no tardem gens en arribar al cementeri d'Àger. Ací hi ha una cruïlla. D'entrada, continuem recte uns metres més per la canyada reial de Balaguer a fi de visitar la necròpoli de Santa Coloma. Està situada just al darrere del fossar contemporani. Poca cosa hi veiem, però, ja que està coberta de vegetació. En aquest jaciment han aparegut un centenar llarg d'enterraments i les restes d'una església paleocristiana que hauria estat construïda al segle VII i que no està clar si va continuar o no en actiu durant l'època islàmica com a temple d'una suposada comunitat mossàrab.
Cementeri d'Àger
Necròpoli de santa Coloma
En acabant de visitar l'indret, tornem enrere sobre les nostres petjades fins a l'encreuament anterior. Ara tirem cap a l'oest amb el camí del Calvari, o vell d'Àger a Corçà.
Camí del Calvari, o camí vell d'Àger a Corçà
Avancem per la partida del pla del Calvari mentre guanyem altura a poc a poc. A mesura que ens allunyem del cementeri, la via gira més i més cap al nord-oest. Travessem Lo Corb del Xinco, a la partida del Corb, i continuem cap al nord / nord-oest pel camí vell d'Àger a Corçà.
Lo Corb del Xinco
En cosa de cinc minuts, deixem a mà dreta una explotació porcina mentre que a l'esquerra ens queda el bancal del canó Trencat. Ja no tardem tampoc en travessar el barranc del Rovinal. Ací el camí es torna més ombriu, just abans de passar pel mas de Bonacasa. Albirem també, al seu darrere, l'ermita de santa Helena.
Mas de Bonacasa
Camí vell d'Àger a Corçà
Llavors apleguem a un encreuament. Abandonem el camí vell d'Àger a Corçà i ens incorporem, cap a l'esquerra, al camí del Mas, que es correspon en aquest tram de manera aproximada amb el camí vell d'Agulló a Àger.
Camí del Mas, o camí vell d'Agulló a Àger
De seguida fem cap a l'ermita de santa Helena, una obra popular construïda entre els segles XII i XIII en el límit occidental de l'aleshores terme d'Àger, que ara és molt més gran. Apareix documentada sota l'advocació de la santa Creu en aquesta segona centúria. Abandonada, va ser rehabilitada en la dècada del 1970. De la fàbrica original, conserva l'absis. La imatge de la titular és moderna.
Ermita de santa Helena d'Àger
Porta d'entrada al temple
Interior de l'ermita
Deixem enrere el temple i continuem pel camí a fi de travessar el barranc de santa Helena. Des que havíem abandonat el camí d'Àger a Corçà no havíem fet altra cosa que perdre altura lleugerament. Ara, en havent creuat aquest curs d'aigua, comencem a guanyar-ne novament per a enllaçar amb la carretera d'Àger a Agulló. Tanmateix, no arribem a agafar aquesta via. I és que, just després de passar per la Teulera, que és un casalot que deixem a mà dreta, arranca d'aquesta mateixa banda un caminot. Es tracta del camí del Corb, i per ací hem de continuar l'itinerari.
La Teulera
Camí del Corb
Pel camí del Corb hi passa poca gent, i es nota. Tot i ser una via relativament ampla, està coberta de vegetació. De tant en tant trobem algunes clapes obra de l'acció dels senglars. Amb tot, avancem cap al sud-oest per una zona d'ombria, al límit entre la partida de l'Obac, coberta de bosc, i la del pla d'Agulló, conreada. Endemés anem, més o menys, en paral·lel a la carretera d'Àger a Agulló, que es correspon amb el camí entre les dos localitats. Al remat, el camí del Corb acaba per desembocar en aquesta via.
De lluny, no tardem en veure el poble d'Agulló, on hi fem cap en cosa de cinc minuts.
Carretera d'Àger a Agulló
De lluny, no tardem en veure el poble d'Agulló, on hi fem cap en cosa de cinc minuts.
Vista llunyana d'Agulló des de la carretera que el connecta amb Àger
La localitat està documentada des del segle XI amb la denominació de la Torre d'Agulló. El seu topònim podria vindre del nom personal llatí Aculeōne, o també d'una forma Acūlíōne originada sobre la base de l'antropònim Acūlius, segons apunta el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Es podria descartar la possibilitat que derive del genèric 'agulló', referit a una classe concreta de muntanya amb forma de punxa, ja que el tossal sobre el qual se situa el nucli no presenta aquesta característica.
Travessem el poble de sud a nord. Hi destaca l'església, que està dedicada a sant Mateu. A mitjan segle XIX, Pascual Madoz, al seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, va dir d'ella que "el edificio es tan reducido que apenas caben 50 personas".
Abandonem amb el camí del Pontet, que perd altura per a creuar el barranc dels Horts per la partida de l'Arguilà. Després, la recuperem i ens incorporem, cap a l'esquerra, al camí d'Àger a Corçà. Ara bé, de seguida ens separem d'aquesta via i tirem cap a la dreta per la vora del cementeri d'Agulló.
Agulló
Travessem el poble de sud a nord. Hi destaca l'església, que està dedicada a sant Mateu. A mitjan segle XIX, Pascual Madoz, al seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, va dir d'ella que "el edificio es tan reducido que apenas caben 50 personas".
Abandonem amb el camí del Pontet, que perd altura per a creuar el barranc dels Horts per la partida de l'Arguilà. Després, la recuperem i ens incorporem, cap a l'esquerra, al camí d'Àger a Corçà. Ara bé, de seguida ens separem d'aquesta via i tirem cap a la dreta per la vora del cementeri d'Agulló.
El pla d'Agulló, en primer terme, i tota la vall d'Àger
Camí del Pontet
Panoràmica d'Agulló
Iniciem una ascensió breu per a trobar, uns metres més endavant i just abans de tornar a descendir, el camí vell d'Àger a Corçà. Amb ell passem pel barranc del Salt i fiquem rumb al nord-oest mentre guanyem altura.
Apleguem a l'ermita de sant Pere Màrtir al cap de deu minuts. Aquest temple, que és de reduïdes dimensions, podria haver estat construït al segle XVII. La seua planta és rectangular i presenta un interior molt senzill. L'altar, elevat, el presideixen una imatge del titular i una creu de fusta sense Crist. Al mig de les dues, una finestra rectangular. El sostre és de volta i la teulada, a dues aigües. La façana està coronada per una espadanya.
L'ermita para just en un encreuament. Nosaltres continuem la ruta recte, cap al nord-oest, sense separar-nos del camí vell d'Àger a Corçà.
Camí vora el cementeri d'Agulló
Camí vell d'Àger a Corçà
Ermita de sant Pere Màrtir
Interior del temple
L'ermita para just en un encreuament. Nosaltres continuem la ruta recte, cap al nord-oest, sense separar-nos del camí vell d'Àger a Corçà.
Camí vell d'Àger a Corçà
Ara bé, uns metres més endavant, el camí vell d'Àger a Corçà se'n va cap a l'esquerra i abandona la direcció nord-oest. Cal que ens separem d'ell en aquest punt i continuem pel mateix rumb que portàvem amb el camí que ara és conegut com de sant Bartomeu. Amb aquesta via prosseguim la pujada per la part baixa del serrat de l'Ós. En arribar a la partida del Masnouet, el camí descendeix a fi de creuar el barranc de Guesol. En ultrapassar-lo, mamprenem una nova pujada. Quan la pista del camí de sant Bartomeu inicia una altra baixada, aquesta vegada per a travessar el barranc del Caminer, l'abandonem i escurcem per una sendera. La retrobem a l'altra banda del curs d'aigua.
Drecera per a travessar el barranc de Guesol
Ascendim lleugerament però, immediatament, perdem l'altura guanyada per a creuar el barranc del mas Nou. Just després de deixar-lo enrere, el camí de sant Bartomeu trenca cap al sud-oest. Uns metres més enllà, arribem a una cruïlla. Encara que no siga del tot evident, hem de continuar l'itinerari cap a la dreta, pujant. De seguida, fem cap a un segon encreuament. Ací anem cap a l'esquerra i continuem l'ascensió. A poc a poc, guanyem altura per la partida de Los Claramunts.
Dos punts del camí de sant Bartomeu en aquest tram de l'excursió
No tardem ja en albirar Corçà i el pantà de Canelles, sobre el riu Noguera Ribagorçana. A la dreta, per dalt de nosaltres, observem el castell de Claramunt. Aquesta fortalesa, documentada des de l'any 1042, tenia una església dedicada a sant Bartomeu. També va haver-hi el poble de Claramunt al seu peu, però ja fa temps que resta abandonat.
Després de gaudir d'aquestes panoràmiques, encentem un breu descens amb el camí de sant Bartomeu. Al cap de poc, en una cruïlla, hem de desviar-nos lleugerament a la dreta pel camí vell de sant Bartomeu, que puja. En superar el serrat del mas d'en Gassol, aquesta via comença a perdre's. És poc més que un corriol en fer cap a la tartera del Batlle, a pesar que no hi ha pèrdua.
Vista llunyana del pantà de Canelles des de la partida de Sant Bartomeu del Trapa
Panoràmica del castell de Claramunt, situat dalt d'una penya
Després de gaudir d'aquestes panoràmiques, encentem un breu descens amb el camí de sant Bartomeu. Al cap de poc, en una cruïlla, hem de desviar-nos lleugerament a la dreta pel camí vell de sant Bartomeu, que puja. En superar el serrat del mas d'en Gassol, aquesta via comença a perdre's. És poc més que un corriol en fer cap a la tartera del Batlle, a pesar que no hi ha pèrdua.
Camí vell de sant Bartomeu
Vista de Corçà
Camí vell de sant Bartomeu
El camí reapareix ben marcat en passar per la masia de Xamó. Just després passem per la de Serradill i travessem la de Panyello. Al fons queda el mas de Badià. És per la presència d'aquests casalots que, en aquest tram, el camí vell de sant Bartomeu és conegut també amb el nom de camí de les Masies.
Masia de Xamó
Masia de Serradill
Masia de Panyello
En deixar enrere aquests quatre masos, comencem a baixar fins a arribar a Corçà. El topònim, segons el DCVB, derivaria del llatí Curtiānum, que és una variant del nom propi Curtius. També podria vindre del cognom Quartius a través de la forma Quartiānum.
No entrem a Corçà, i és que girem cap a la dreta per a incorporar-nos al camí de la Pertusa, o de Mont-rebei. Aquesta via abandona el poble en direcció nord-est. De seguida canvia de rumb cap al nord-oest i inicia una pujada rapidíssima per la costa del Cementeri. El fossar de Corçà ens queda a l'esquerra.
Camí vell de sant Bartomeu, o de les Masies
Corçà
No entrem a Corçà, i és que girem cap a la dreta per a incorporar-nos al camí de la Pertusa, o de Mont-rebei. Aquesta via abandona el poble en direcció nord-est. De seguida canvia de rumb cap al nord-oest i inicia una pujada rapidíssima per la costa del Cementeri. El fossar de Corçà ens queda a l'esquerra.
Camí de la Pertusa, o de Mont-rebei
Després, baixem un poc per a creuar el barranc del Savinal. El camí és senzill i còmode. Al fons, observem l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, penjada d'un espadat. Més enllà, la serra de santa Quitèria, ja sota jurisdicció aragonesa.
La pista del camí de la Pertusa, o de Mont-rebei, acaba poc després d'ultrapassar l'aparcament per a vehicles, en el collet de la Pertusa.
El camí en baixar cap al barranc del Savinal
Panoràmica cap al pantà de Canelles
El camí de la Pertusa en arribar a l'aparcament
L'ermita de la Pertusa, penjada d'un espadat que domina la Noguera Ribagorçana. A l'altra banda de riu, l'Aragó.
Per a pujar a l'ermita i aproximar-nos a les ruïnes del castell del mateix nom cal que tirem cap a l'esquerra per un corriolet que ascendeix per la cara nord de la muntanya. Primer perdem altura, després anem per una zona plana i, en acabant, mamprenem una ascensió forta que ens deixa, en un parell de minuts, al peu del temple. La panoràmica del riu Noguera Ribagorçana des d'ací dalt és espectacular: des del pantà de Canelles fins al congost del Seguer i de Mont-rebei. A l'altra banda, el Montsec d'Estall i la serra de santa Quitèria.
L'ermita està documentada des dels primers anys del segle XIII. És de planta rectangular, amb l'absis a l'est i la porta al nord. De dimensions reduïdes, l'interior és senzill i l'altar consta només d'una taula per a oficiar l'eucaristia de cara a la paret, segons el ritus de la missa tridentina. També guarda una imatge de la Mare de Déu. Un parell de centúries abans de tindre notícies del temple apareix un indret anomenat rupem Espatellam, que ha de ser l'actual Pertusa. Pel que fa a aquests topònims, el primer descriu com és la muntanya, un espadat vertical sobre la Noguera Ribagorçana. El segon també és descriptiu. Segons explica Espinosa Criado, a Pertusa: una mansio junto al río Alcanadre entre Ilerda y Osca (2013), per al cas de la localitat de Pertusa, que està a prop de la ciutat d'Osca, el seu nom prové del fet que era un punt del pas del riu Alcanadre. El mateix ocorre en la Pertusa que a nosaltres ens ocupa. I és que, d'acord amb les planimetries fetes per l'Instituto Geográfico Nacional espanyol a primeries del segle XX, a prop de l'ermita va haver-hi un pont penjat que unia Catalunya i l'Aragó. D'aquesta manera, Pertusa deriva del verb llatí pertundo, "travessar".
L'ermita està documentada des dels primers anys del segle XIII. És de planta rectangular, amb l'absis a l'est i la porta al nord. De dimensions reduïdes, l'interior és senzill i l'altar consta només d'una taula per a oficiar l'eucaristia de cara a la paret, segons el ritus de la missa tridentina. També guarda una imatge de la Mare de Déu. Un parell de centúries abans de tindre notícies del temple apareix un indret anomenat rupem Espatellam, que ha de ser l'actual Pertusa. Pel que fa a aquests topònims, el primer descriu com és la muntanya, un espadat vertical sobre la Noguera Ribagorçana. El segon també és descriptiu. Segons explica Espinosa Criado, a Pertusa: una mansio junto al río Alcanadre entre Ilerda y Osca (2013), per al cas de la localitat de Pertusa, que està a prop de la ciutat d'Osca, el seu nom prové del fet que era un punt del pas del riu Alcanadre. El mateix ocorre en la Pertusa que a nosaltres ens ocupa. I és que, d'acord amb les planimetries fetes per l'Instituto Geográfico Nacional espanyol a primeries del segle XX, a prop de l'ermita va haver-hi un pont penjat que unia Catalunya i l'Aragó. D'aquesta manera, Pertusa deriva del verb llatí pertundo, "travessar".
Vista sobre la Noguera Ribagorçana de pujada a l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa
Part posterior del temple
Una altra perspectiva de l'edifici
Mirant cap al pantà de Canelles
Arranc del camí de Mont-rebei des del collet de la Pertusa
Camí de Mont-rebei
De baixada per l'obaga de la Pardina
El completem en cosa de deu minuts i aleshores encetem una llarguíssima pujada per la partida de la Solana. De seguida passem per les ruïnes del mas de la Pardina. És curiós que el topònim d'aquest lloc siga precisament 'pardina', paraula comuna que el DCVB defineix com a "ruïnes d'un edifici, indret on hi havia hagut una construcció que avui està arruïnada".
El bosc tampoc tarda en abandonar-nos i, gràcies a açò, la pujada es fa més amena al tornar a tindre vistes del paisatge.
La Pardina. En aquesta última imatge s'observa com l'edifici fou reformat en època no tan antiga amb blocs d'obra en comptes d'usar-ne de pedra.
El bosc tampoc tarda en abandonar-nos i, gràcies a açò, la pujada es fa més amena al tornar a tindre vistes del paisatge.
Camí de Mont-rebei
Paisatge des del camí de Mont-rebei
Poc abans d'acabar la pujada, comencem un ziga-zaga per Lo Feixà que ens duu a guanyar les balmes que queden per baix del serrat del Mill. A partir d'ara, el camí de Mont-rebei segueix el límit natural del serrat del Mill per a avançar cap al mas Carlets.
Les millors panoràmiques cap als congostos del Seguer i Mont-rebei les tenim quan avancem cap al nord. La cosa canvia quan girem cap a la dreta, ja molt a prop del mas Carlets. El bosc reapareix i ens tapa la vista.
Poc abans d'aquesta masia en ruïnes hi ha una cruïlla. Continuem cap a l'esquerra per a visitar-la.
En acabant, però, desfem els nostres passos fins allà i agafem el camí que havíem deixat a la dreta, que no és un altre que el camí de Carlets. Amb aquesta via remuntem el barranc de Carlets. El camí està poc trepitjat i no sempre és fàcil de seguir. Amb tot, si ens fixem bé, no té massa pèrdua. La idea és remuntar el barranc de Carlets per la dreta fins que trobem una cruïlla ben marcada. El camí vell, que mena cap al castell de sant Llorenç, se'n va cap a la dreta. En canvi, nosaltres travessem el barranc de Carlets i encetem una pujada rapidíssima cap a la boïga del Pinell.
Balma protegida amb un muret de pedra
El camí de Mont-rebei, enganxat al serrat del Mill
El congost de Mont-rebei, travessat pel riu Noguera Ribagorçana. A l'altra banda, el Pallars Jussà.
Poc abans d'aquesta masia en ruïnes hi ha una cruïlla. Continuem cap a l'esquerra per a visitar-la.
Mas Carlets
En acabant, però, desfem els nostres passos fins allà i agafem el camí que havíem deixat a la dreta, que no és un altre que el camí de Carlets. Amb aquesta via remuntem el barranc de Carlets. El camí està poc trepitjat i no sempre és fàcil de seguir. Amb tot, si ens fixem bé, no té massa pèrdua. La idea és remuntar el barranc de Carlets per la dreta fins que trobem una cruïlla ben marcada. El camí vell, que mena cap al castell de sant Llorenç, se'n va cap a la dreta. En canvi, nosaltres travessem el barranc de Carlets i encetem una pujada rapidíssima cap a la boïga del Pinell.
Camí de Carlets
Mirada enrere des de la pujada
Tal vegada siga aquest el tram més solitari de l'excursió. Avancem pel mig d'un bosc mentre guanyem més i més altura.
Al remat, eixim a la plana del Lluís, punt on acaba la pista del camí de Carlets. Ens incorporem a aquesta via i, immediatament, a la dreta, ens queda la cabana de la plana del Lluís.
Camí
Al remat, eixim a la plana del Lluís, punt on acaba la pista del camí de Carlets. Ens incorporem a aquesta via i, immediatament, a la dreta, ens queda la cabana de la plana del Lluís.
Plana del Lluís
Cabana de la plana del Lluís
Ara ens espera un recorregut llarguíssim per aquesta pista. Des de la plana del Lluís ens costa una mitja hora arribar al peu del castell de sant Llorenç, al peu del qual hi són la cabana del Tonyol, la masia de Raval i el corral del Mas. La fortalesa, que és coneguda amb l'afegitó de la Roca, de les Ares, del Montsec, entre d'altres, domina les terres on va estar el poble del mateix nom, abandonat cap al segle XVI i del qual només queden uns pocs masos desperdigolats. També a prop hi va estar el monestir femení de santa Maria, en l'actual mas del Batlle.
Des d'aquest punt, el camí de Carlets passa a ser anomenat camí de sant Llorenç.
Encara tardem més d'una hora en separar-nos d'ella. Ho fem després de travessar un barranc afluent del del Portell. En aquest punt trobem un encreuament. Hem de continuar recte per un camí que baixa a creuar, precisament, el barranc del Portell. En acabant de fer-ho, aquesta via mena cap al sud-oest per la serra dels Homes Morts fins a fer cap al portell de Claramunt. Des d'allà albirem Àger per primera vegada en moltes hores.
Vista llunyana del castell de sant Llorenç
Camí de Carlets
El castell amb la cabana del Tonyol al peu
Masia de Raval
Corral del Mas
Des d'aquest punt, el camí de Carlets passa a ser anomenat camí de sant Llorenç.
Camí de sant Llorenç
Bassot a tocar del camí
El camí de sant Llorenç passa per zones conreades, per altres que estan perdudes i per bosquets
Vista de la Pedroneta, que és una cabana en ruïnes
Encara tardem més d'una hora en separar-nos d'ella. Ho fem després de travessar un barranc afluent del del Portell. En aquest punt trobem un encreuament. Hem de continuar recte per un camí que baixa a creuar, precisament, el barranc del Portell. En acabant de fer-ho, aquesta via mena cap al sud-oest per la serra dels Homes Morts fins a fer cap al portell de Claramunt. Des d'allà albirem Àger per primera vegada en moltes hores.
Encreuament on deixem el camí de sant Llorenç
Camí en paral·lel al barranc del Portell
Portell de Claramunt
Cal ara que ens incorporem, de baixada, a la carretera del coll d'Ares. Aquesta via ens permet contemplar unes panoràmiques precioses sobre la vall d'Àger. Tal com ens ha passat abans, el recorregut per ella és llarguíssim. Sense deixar-la pràcticament mai, només per a agafar alguna drecera, passem pel centre d'observació de l'univers d'Àger i el mas de Massierol.
Carretera del coll d'Ares
Drecera
Panoràmica de la vall d'Àger
Vista del mas d'en Gassol des de la carretera del coll d'Ares
Centre d'observació de l'univers d'Àger
Vista llunyana d'Àger
Mas de Massierol
Cabana del Músic
Cada vegada tenim més a tocar Àger, on hi entrem novament amb la canyada reial de Balaguer, que en aquest tram es correspon amb el carrer del Calvari. Allà hi fiquem el punt i final a l'eixida.
Els Quatre Camins
Àger, al fons
Per últim, ací us deixem l'enllaç d'aquesta excursió a Wikiloc. Gaudiu-la!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada