El vocabulari de la natura: BRAGA

Aquesta setmana us presentem una nova publicació de la sèrie El vocabulari de la natura on us parlem d'una paraula molt viva al País Valencià, però amb un altre significat diferent del que ací ens ocupa. Així doncs, a València, una braga és, en paraules del Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), "peça de roba interior femenina que cobrix aproximadament des de la cintura o el baix ventre fins a l'engonal". Tanmateix aquesta accepció no és recollida pel Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), ja que als parlars de Catalunya i de les Illes Balears és utilitzat el mot 'calces', "peça de roba interior femenina que cobreix aproximadament des de la cintura fins als engonals" (DIEC).

Ara bé, ambdós diccionaris normatius coincideixen al no recollir l'accepció de 'braga' vinculada amb el medi natural. Hem de recórrer, doncs, al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) per a trobar la definició. Ací se la caracteritza com a sinònima d'escamot, i més concretament, "escamot o petit ramat d'ovelles" (DCVB). Per tant, a la nostra llengua, en parlar de bragues també estem referint-nos a ramats d'ovelles de reduïdes dimensions.

Braga d'ovelles al Pirineu occidental de Catalunya

Font: Generalitat de Catalunya

Pel que fa a l'origen d'aquest mot, el mateix DCVB reconeix que és desconegut. Apunta a que, possiblement, tinga el seu origen en la deformació de la paraula 'bergada': "aplec de persones que fan camí o treballen plegades" i "conjunt de gossos per caçar conills o llebres" (DCVB). Aquesta, que tampoc apareix ni al DIEC ni al DNV però sí que ho fa al Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC), podria derivar de 'bregar', al seu torn nascuda del germànic brekan o brikan, "trencar", mot encara viu amb eixe significat a llengües com l'anglesa o l'alemanya (GDLC). 

En canvi, el DCVB opta per fer derivar 'bergada' de la mateixa família que les paraules italianes brigata i brigante, i que la francesa brigand. En realitat, aquest altre camí també porta a Roma, ja que, finalment, s'acaba aplegant també al germànic brekan o brikan, al que ens referíem abans. A pesar de tot, l'etimologia no està confirmada (DCVB).

Braga d'ovelles a Manacor, a Mallorca

Font: Maria Rosa Ferré

Finalment, cal apuntar que l'ús d'aquesta accepció de braga està circumscrita a l'àrea de Puigcerdà, a la Cerdanya. El DCVB, doncs, no la recull fora d'allà.

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. http://www.diccionari.cat

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat