El vocabulari de la natura: QUER

Aquesta setmana incorporem una nova paraula a la sèrie El vocabulari de la natura. En aquesta ocasió, el protagonista de la publicació és el terme 'quer', que significa "penya, roca gran" segons el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Per la seua banda, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) no recull aquest mot. En canvi, sí que ho fa el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) i el defineix exactament igual que la institució normativa valenciana. 

D'acord amb el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), es tracta d'una paraula d'origen desconegut. Alguns autors opten per fer-la derivar d'un terme preromà *karri que, al seu torn, hauria passat al llatí com a *carrĭum i estaria vinculat amb l'èuscar harri, "pedra" (DCVB). No obstant això, per a altres 'quer' deriva d'un terme cèltic semblant a *cariu, que derivaria de l'arrel karr-, "pedra, roca" (GDLC). Ambdues etimologies no són incompatibles, ja que tant l'origen basc com l'origen cèltic convergeixen en aquesta arrel karr-, indoeuropea (Gulsoy, 1996: 167).

El Querforadat, poble del terme de Cava, a l'Alt Urgell

Font: minube.com

Amb tot, 'quer' és una paraula que està en desús des de les acaballes de l'Edat Mitjana (Gulsoy, 1996: 167). Tanmateix ha deixat una empremta important a la toponímia, sobretot a la de Catalunya, però també al nord del País Valencià, no només amb la forma 'quer', sinó també amb les variants 'quera', 'querol' o 'querolar'.

D'aquesta manera, al Principat, trobem, entre d'altres, la bauma del Quer, al terme de la Vall de Bianya, a la Garrotxa; dos boscos del Quer, un a Súria, al Bages, i l'altre a Ribes de Freser, al Ripollès; el poble de Queralbs, que literalment vol dir "penyes blanques" (DCVB), també al Ripollès; tres caseries dites cal Quer a les Valls de Valira, a l'Alt Urgell, a Jorba, a l'Anoia, i a Maià de Montcal, a la Garrotxa; l'aïllada borda del Querolar, a la serra de Boumort, terme de Conca de Dalt, al Pallars Jussà; el boixeder de Querredon, no massa lluny de Josa, a l'Alt Urgell; el barrer del Quer, per dalt del poble d'Arduix, també a l'Alt Urgell; la vall de la Quera, a prop d'Arles, al Vallespir; o el prat de la Quera, a Porté, a l'Alta Cerdanya.

El poble de Queralbs, al Ripollès

Font: Ajuntament de Queralbs

A València, per la seua banda, s'hi registren el coll i la caseta de Quera, al terme de les Coves de Vinromà, a la Plana Alta; el Mig-querol, a Catí, als Ports; el barranc de la Quera, al terme de Viver, a l'Alt Palància; o els nombrosos Querols del terme de Morella, capital dels Ports.

Per a una visió més completa de la toponímia vinculada amb 'quer', us convidem a llegir l'article que hem citat de Gulsoy, que és molt complet en aquest sentit.

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. http://diccionari.cat

GULSOY, Joseph (1996). Quer 'roca, penyal' i la seva família en la toponímia catalana. Llengua & Literatura, n. 7, p. 167-208.

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. http://terrasit.gva.es/val

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat