El vocabulari de la natura: GÚBIA

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura. La nostra protagonista de hui és la paraula 'gúbia'. Al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és definida com "puntacorrent amb el tall en forma de mitja canya que s'usa per a fer treballs delicats o per a treballar superfícies corbes". De la mateixa manera, al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) se'n diu d'ella que és una "eina de tall afinat, del grup dels enformadors, amb fulla d’acer de secció corbada, de diverses formes i mides, i amb mànec de fusta". Igualment, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) la caracteritza com un "enformador de tall semicircular".

Tanmateix, aquest significat no és el que a nosaltres ens interessa, ja que també reben el nom de 'gúbies' les muntanyes espadades i gairebé verticals, a les parets de les quals hi ha canals per on es pot pujar. Tot i no aparèixer aquesta definició en cap dels nostres diccionaris normatius, trobem la seua empremta a la toponímia balear. Al terme de Bunyola, al nord-oest de l'illa de Mallorca, hi ha una muntanya dita Sa Bunyola, que reuneix aquestes característiques que comentàvem. També al terme de Beseit, a la comarca del Matarranya, a l'Aragó catalanoparlant, hi paren les gúbies del Parrissal, espadats vertiginosos que s'alcen centenars de metres per sobre del riu Matarranya, com soldats que custodien l'estret pas que comunica les terres aragoneses i catalanes per aquesta banda.

Sa Gúbia, al terme de Bunyola

Font: Foracorda

Potser amb aquest mot estiga vinculat també el topònim dels Gubians, una paret rocosa que, des dels terrenys de cal Trilles, al terme de Riners, al Solsonès, baixa abruptament cap al terme de Clariana de Cardener, a la mateixa comarca, pràcticament al límit d'aquest amb Cardona, ja al Bages.

Pel que fa a l'origen de la paraula, aquesta deriva del llatí gubia, amb el mateix significat (DCVB). Al seu torn, els romans agafaren aquest terme de la parla dels celtes, amb la forma primitiva gŭbia, tal com assenyala el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC). És possible que aquestes muntanyes agafaren el seu nom de les ferramentes anomenades gúbies, ja que la seua forma recorda a la d'aquestes eines.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. diccionari.cat

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat