El vocabulari de la natura: FOLC

Aquesta setmana incorporem una altra paraula a la sèrie El vocabulari de la natura. En aquesta ocasió, tenim com a protagonista al terme 'folc'. D'ell, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) es limita a dir que és un sinònim de 'ramat', és a dir, "reunió d’un cert nombre de caps de bestiar que es crien i es fan pasturar plegats". En la mateixa línia s'expressa el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), el qual remet també al mot 'ramat', "conjunt d'animals de la mateixa espècie que es crien i pasturen junts, especialment d'ovelles o de cabres". Per tant, resulta clar que les paraules 'folc' i 'ramat' volen dir exactament el mateix.

Un folc

És a l'etimologia on els termes presenten grans diferències. Així, com recull el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), 'ramat' deriva del llatí ramātu que, al seu torn, prové de ramu, que vol dir "branca". En canvi, l'origen de 'folc' no se situa a la llengua dels romans. Aquesta paraula ens arribà des del fràncic fŭlk, que significa, precisament, "ramat" (DCVB) o "tropa, batalló de guerrers" (Gran Diccionari de la Llengua Catalana - GDLC).

A la toponímia catalana, el terme 'folc' ha deixat una empremta notable. Tanmateix, no és fàcil d'esbrinar quan el nom de lloc fa referència al significat que ens ocupa o, en canvi, pot derivar del cognom Folc, o Folch, del nom germànic Fulco (DCVB). En tot cas, podríem citar, a mode d'exemple, la font del Folc, al terme de Calonge, al Baix Empordà; les saleres de la Folcrà, al terme de Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès (la paraula 'folcrà' és, per al DCVB, sinònima de "folc, ramat"); el mas del Folc, a Riudoms, al Baix Camp; o els Folcs, al terme de Malla, a Osona.

Folc pasturant

Pel que fa als noms de lloc del País Valencià, la paraula 'folc' ha cristal·litzat en el seu vessant antroponímic, grafiat a la manera prefabriana. Així doncs, hom pot trobar el mas de Folch, que dóna nom a un coll, a un barranc, a un corral, a una lloma i a un assegador, al terme de Castellfort, a la comarca dels Ports; l'assegador de Folch, al terme de la Jana, al Maestrat; o la penya de Folch, al terme de Vistabella, també al Maestrat. És de remarcar la concentració d'aquests topònims a dues comarques en concret: el Maestrat, Alt i Baix; i els Ports.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. http://diccionari.cat

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. http://terrasit.gva.es/val

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada