Onda - Pas de Fulla - Mas de Llaurí - Cima de Cap Blanc - Onda

Aquesta setmana us proposem una excursió per la història del terme d'Onda, a la comarca de la Plana Baixa. En el nostre camí visitem dos jaciments, el del pas de Fulla i el de la cima de Cap Blanc, ambdós a la banda dreta del riu de Millars. Així mateix, també passem per altres indrets com els masos del Borrasco i de Llaurí o les sénies de Pallarés i d'Isert.

Barranc de Beniparell

L'excursió comença a l'encreuament entre el carrer d'Enric Valor i l'avinguda de la Constitució d'Onda. Des d'allà, tirem per aquesta última via en direcció est durant un centenar de metres. En acabant, ens incorporem al tercer camí que arranca cap al nord per la nostra esquerra, i que es correspon amb el de la sénia de Gasset, o senda del Bovalar. 

Avinguda de la Constitució

Camí de la sénia de Gasset,

o senda del Bovalar

Deixem enrere els darrers habitatges onders i, per la partida de Benabar, avancem cap a septentrió primer, després cap a orient i finalment cap al nord novament. Travessem el barranc de Beniparrell i, uns metres més endavant, el del Salvador, que aigües avall s'uneixen per a convertir-se en el barranc de Ràtils. 

Paisatge cap al nord-oest

Pel camí de la sénia de Gasset, o del Bovalar,

anant a creuar el barranc del Salvador

Barranc del Salvador

Just després de creuar el barranc del Salvador, tombem a mà dreta per una via que mena cap al nord-est per a trobar el camí del Bovalar. El travessem i ens incorporem, ara cap al sud-est, al camí de la Trencadella. En cosa de cinc minuts, arribem al polígon industrial de la Trencadella.

Camí cap a la dreta

Camí de la Trencadella

Llavors, travessem la carretera d'Onda a l'Alcora i, per l'altra banda, agafem el camí del pas de Fulla, que fa de frontera entre les partides del Colomer, industrialitzada, i del pla de la Marquesa.

Lloc per on creuem la carretera CV-21

Camí del pas de Fulla

Primer, el camí avança cap al sud-est. Tanmateix, no tardem gens en tombar cap al nord-est. És aleshores quan el camí del pas de Fulla s'uneix amb la carrerassa del pas de Fulla. En menys de cinc minuts, veiem a mà dreta la sénia de Pallarés, també coneguda amb el nom de Villa Encarnación, un edifici en ruïnes datat de les acaballes del segle XIX o primers anys del segle XX. El visitem breument i per fora, ja que l'interior està parcialment esfondrat i seria perillós, i continuem pel camí del pas de Fulla.

La sénia de Pallarés, o Villa Encarnación

Detall de la façana d'aquesta caseta de camp mig esfondrada

Una de les habitacions de l'habitatge

La cuina, en primer terme

Reixa i cortina a una de les finestres

Entrada a una construcció annexa

Camí del pas de Fulla, o carrerassa del pas de Fulla

Ara bé, uns centenars de metres més endavant arribem a una cruïlla. El camí del pas de Fulla segueix cap a la dreta. Al mig, hi ha una caseta. I recte, continua la carrerassa del pas de Fulla. Nosaltres hem de continuar l'excursió recte, cap al nord-est, en direcció a la partida del corral Blanc. Mentre avancem per la carrerassa del pas de Fulla, a l'esquerra, veurem el corral i mas del Borrasco.

Carrerassa del pas de Fulla

Vista del mas del Borrasco

Carrerassa del pas de Fulla

En acabant, eixim a l'assegador del corral Blanc, anomenat també carrerassa de la Trencadella i la Pedrera. Ací, girem cap a l'esquerra, tot deixant a mà dreta un abocador de residus. Tanmateix, uns metres més endavant trenquem a mà dreta per un camí que voreja l'abocador per tal de coronar la lloma del pas de Fulla, privilegiada talaia sobre el riu de Millars.

Assegador del corral Blanc, o

carrerassa de la Trencadella i la Pedrera

Desviament a la dreta

Camí cap a la lloma del pas de Fulla

Desperdigolades per aquesta muntanya, l'investigador almassorí Vicente Llop Rovira ha donat compte recentment de restes que provarien l'existència d'un assentament d'època ibera reaprofitat en etapes posteriors. En aquest sentit, amb l'ajuda del també investigador Vicente Climent, documentaren un canal d'aigua de més de 100 metres de llargària que discorre pel meandre que dibuixa el riu de Millars en l'anomenat pas de Fulla, just als peus d'aquest antic poblament. Feta la visita al conjunt i foragitats per les abelles, tornem sobre les nostres petjades fins a l'assegador del corral Blanc.

Caseta al poblat del pas de Fulla que, segons 

Llop i Climent, aprofita la base d'una construcció anterior

Detall d'aquesta caseta

Vista posterior d'una altra construcció

Accés a una de les casetes de pedra

seca distribuïdes per la lloma

A ras de terra, planta rectangular d'una construcció desapareguda

Corriol que, des del poblament, baixa a trobar

el cingle que barra el pas cap a l'altra banda de Millars

i per on discorre el canal d'aigua documentat per Llop i Climent

Ara tirarem cap a l'esquerra, en direcció est. Deixem enrere l'abocador de residus i, de seguida, passem per les casetes situades al peu del tossalet del corral Blanc. En havent-lo ultrapassat, l'assegador del corral Blanc passa a ser conegut amb el nom de camí de les Trencades. A mà esquerra veiem el formidable desnivell que ens separa del llit del riu de Millars.

Assegador del corral Blanc

Paisatge des de l'assegador amb la façana 

nord-est de la serra d'Espadà de fons

Camí de les Trencades

No obstant això, abandonem el camí de les Trencades de seguida i continuem per la via asfaltada, que va més separada d'aquest curs d'aigua i que es correspon amb el camí de les Covatelles. Estem ara a la partida del trencadal de Mínguez.

Camí de les Covatelles

Piló

En cosa de cinc minuts, el camí de les Covatelles torna a trobar-se amb el de les Trencades, a l'altura del mas de Llaurí, una magnífica construcció que queda a la dreta del camí. En aquest indret, l'investigador francés André Bazzana, al seu treball Les villages désertés de l'Espagne orientale: état présent et perspectives d'une recherche archeologique (1978), va documentar l'existència d'un jaciment poc important, comparat amb el de la cima de Cap Blanc, que està a tocar d'ací.

Camí de les Trencades

Mas de Llaurí

Mas de Llaurí

Continuem recte, cap a l'est, i deixem enrere l'enorme explotació agrícola de les Trencades fins a arribar a unes casetes, o masets com són anomenades a les molt pròximes terres de Vila-real. En direcció orient, el camí perd l'asfalt i es fa de terra. Ens separen poc més d'un centenar de metres del jaciment de la cima de Cap Blanc. Tanmateix, una gossada feréstega ens impedeix arribar fins a aquest poblament on han aparegut restes d'entre els segles I i II d.C. A més a més, també han aparegut restes de ceràmica medieval, la qual cosa duu a pensar, tal com indica Ramón Járrega Domínguez a El poblamiento en la Plana en época romana (2010), que l'assentament fou reaprofitat en l'època islàmica i abandonat cap al temps de la conquesta d'en Jaume I.

Camí de les Trencades

Corral en ruïnes a tocar ja del terme de Vila-real

Punt on vam haver de pegar mitja volta i

anar-se'n sense poder visitar les restes

de l'assentament de la cima de Cap Blanc

Ressignats a no poder passar per allà, busquem una alternativa per a tornar cap a Onda. Així doncs, girem cua fins a la finca de les Trencades i agafem el camí Vora Riu, que la travessa. Amb ell, fem cap al camí de la Ratlla, que separa els termes d'Onda i de Vila-real.

El camí Vora Riu, tristament conegut per haver

estat el lloc on l'assassí en sèrie castellonenc

Joaquín Ferrándiz abandonà els cadàvers de

tres de les seues cinc víctimes mortals a mitjan dels '90

Tombem cap a la dreta, en direcció sud. A la primera oportunitat que tenim, girem cap a la dreta pel camí del Canal, que ens reorienta cap a l'oest per la partida de les Trencades. En acabant, tirem cap a l'esquerra per una travessa que, en cosa de dos minuts, ens aboca al camí de Castelló a Onda, amb categoria de canyada reial. De nou cap a ponent, caminem entre camps de conreu. A la dreta, les Trencades. A l'esquerra, la Joieta de Bonhivern i, més enllà, el Palmeral. Sense desviar-nos, travessem el barranc de Ràtils i, poc més endavant, fem cap al polígon industrial dels Sis Quarts.

Camí del Canal

Camí de Castelló a Onda, amb la Joieta de

Bonhivern a la dreta i les Trencades a l'esquerra

Barranc de Ràtils

Camí de Castelló a Onda

Camí de Castelló a Onda

Aleshores, trenquem a la dreta, en direcció nord per a anar a trobar la senda de Ràtils. Tanmateix, no arribem a ella perquè girem ara cap a l'esquerra, pel polígon. A septentrió de nosaltres veiem el toll d'Ascla.

Polígon

Sénia d'Isert, junt al toll d'Ascla

Tot envoltant-lo, per la partida de la lloma de Ràtils, tombem a l'esquerra i, de nou, a l'esquerra per a incorporar-nos al camí de Ràtils, en direcció oest. Aquesta via ens duu, en deu minuts, a la carretera CV-20. Nosaltres, però, no l'agafarem i en fer-hi cap, tirem a la dreta per l'antiga senda del Colador, ara reconvertida a avinguda del polígon industrial del Colador. Al segon encreuament, tombem a l'esquerra pel polígon, en direcció a l'Era Blanca. Abans de fer-hi cap, però, tornem a girar, ara a la dreta. En arribar a l'era Blanca, agafem l'avinguda de la Constitució i, en fer cap novament al carrer d'Enric Valor posem el punt i final a la ruta.

Camí de Ràtils

Senda del Colador, reconvertida a avinguda

Avinguda de la Constitució

Per a acabar, ací us deixem l'enllaç d'aquesta excursió a Wikiloc, amb el desig que la gaudiu!