Tornabous - Santa Maria d'Aguilella - Aguilella - Molí de l'Espígol - Tornabous

Aquesta setmana us proposem una excursió circular per les comarques de l'Urgell i del Pla d'Urgell. Amb inici i final al poble urgellenc de Tornabous, ens endinsem en l'enclavament pladurgellenc d'Aguilella, al terme de Barbens, per tal de visitar aquest llogaret i la seua església, dedicada a la Mare de Déu. A més a més, també passem per alguns masos, com cal Paperer i can Cortès i, al remat, ens aproximem al jaciment iber del molí de l'Espígol, protegit amb tanques.

Vista general d'Aguilella

La ruta comença junt a l'església de Tornabous. Molt se n'ha escrit al voltant del possible significat del nom d'aquest poble. En aquest sentit, Bofarull, a la seua obra Origen dels noms geogràfics de Catalunya, assenyala que deriva de l'àrab tàur an-nawus, que vol dir "prop del sepulcre" o "a la vora de la fossa". Així doncs, el topònim podria fer referència a una troballa, en època antiga, de soterraments al gens distant jaciment iber del molí de l'Espígol? És una possibilitat. No obstant això, Moran, Batlle i Rabella, a Topònims catalans: etimologia i pronúncia, hi veuen una forma composta pels mots 'torna', amb un significat desconegut, i 'bous', plural de 'bou'. Fins i tot, Maduell, a Topònims, Onomàstics i Renoms de Tornabous, hi proposà que, el nom del poble, fóra un sinònim local de l'herba tanarida, per l'existència d'una dita popular que fa "la tana- rida, que torna el bou de mort a vida". 

Dit açò, i sense allargar-nos més en aquesta explicació, enfilem el carrer de la Llibertat, que creua el poble en direcció sud-est. Deixem enrere els darrers habitatges de la localitat i, en havent ultrapassat una gran creu que para a la dreta, passem per cal Carpena i cal Modest, dues cases molt properes al nucli urbà. 

Carrer de la Llibertat, a Tornabous

Creu

Cal Carpena

Cal Modest

Avancem pel camí ral que mena cap a Tàrrega. En cosa de cinc minuts, passem també per cal Pera i, de seguida, fem cap al cementeri de Tornabous. Just al seu darrere hi para el discret cim del Calvari, un tossalet lleugerament elevat sobre l'extensa plana que ocupa aquesta contrada de l'Urgell. Pugem la muntanyola, coronada per una immensa bandera estelada, i baixem per a continuar l'excursió pel camí ral.

Cal Pera

Camí ral

Cementeri de Tornabous

Mirada cap al sud-oest des del Calvari

Cim del Calvari

Paisatge des del Calvari, cap a l'est

Tornabous, des del cim del Calvari

Caminem envoltats de camps de conreu, per un paisatge fèrtil. Veiem a migjorn una pantà assecat darrere del qual queden les ruïnes de cal Niu, que foren enderrocades definitivament poc després d'estar-hi nosaltres allà. Ara per ara ja no en queda res de res. Tot seguit, hi ha un altre pantà, aquest amb aigua. 

Camí ral

Cal Niu

Ruïnes a cal Niu

Una altra perspectiva d'aquest mas en ruïnes

Pantà

Finalment, en deixar a mà esquerra unes quadres de construcció moderna, abandonem el terme municipal de Tornabous i la comarca de l'Urgell per a entrar a l'enclavament pladurgellenc d'Aguilella, que forma part de les terres de Barbens. A poc a poc, el camí ral es reorienta cap al nord-est. És aleshores quan veiem, a l'esquerra, cal Sociats. 

Camí ral

Cal Sociats

Al darrere, junt a l'enrunada cal Tarragó, hi queda l'església de santa Maria d'Aguilella, documentada per primera vegada a l'acta de consagració de l'església de Guissona, del 1098, tot i que l'edifici actual, de reduïdes dimensions, és posterior i respon a una construcció del segle XVIII. 

Cal Tarragó

Ruïnes a cal Tarragó

Església de santa Maria d'Aguilella

Detall de la portada

Vista posterior del temple

Vista general de Santa Maria d'Aguilella

En havent visitat el conjunt, retornem al camí ral per a deixar-lo immediatament i continuar, en direcció nord-est, pel camí de Tornabous a Claravalls. A l'esquerra, observem les masies de Milió i de Perot i, en menys de cinc minuts, apleguem al poble d'Aguilella, o l'Aguilella, documentat al segle XII també com Guilella. 

Camí de Tornabous a Claravalls

Masia Milió

Masia Perot

Aguilella

Una altra perspectiva del clos d'Aguilella

Vista posterior del llogaret

Envoltem el conjunt clos i trenquem cap a ponent per un camí que ens retorna ràpidament al terme de Tornabous en fer cap a cal Paperer. En deixar-la enrere, ja veiem allà lluny can Cortés, cap a on ara ens adrecem. En fer-hi cap, ens incorporem al camí de Claravalls a la Guàrdia. Tanmateix, quasi d'immediat l'abandonem per tal de tombar a la dreta, en direcció nord, cap al molí de l'Espígol. 

Camí, amb cal Paperer al fons

Cal Paperer

De camí cap a can Cortés

Can Cortés

Façana d'aquesta masia

Camí cap al molí de l'Espígol

Passem pel cobert de l'Arturo i ens apropem a veure les ruïnes del molí de l'Espígol i la masia Peguera. En aquest punt, trenquem per l'únic camí públic que hi continua, cap a l'esquerra, el de l'Espígol a la Guàrdia. 

Cobert de l'Arturo

Molí de l'Espígol

Masia Peguera

Camí de l'Espígol a la Guàrdia

Uns metres més endavant, quan aquesta via ix al camí de Santa Maria de Montmagastrell a Tornabous, enfront ens queda el poblat iber del molí de l'Espígol, que està protegit per unes tanques perimetrals. Aquest jaciment, que va començar a ser excavat als anys '70, ha estat identificat per alguns amb la ciutat d'Athanàgia, capital de la tribu ibera dels ilergets que fou destruïda a la II Guerra Púnica. Arran de la seua desaparició, els ilergets, sotmesos als romans, haurien traslladat la capital a Iltirta, l'actual Lleida. Al remat, deixant enrere el jaciment, nosaltres tirem cap a l'esquerra pel camí que ve des de Santa Maria. 

Entrada al poblat del molí de l'Espígol

Tossal de l'Espígol, on s'hi troba el jaciment

Camí de Santa Maria de Montmagastrell a Tornabous

Ara, només queda resseguir-lo fins que, tot just després de passar per la masia Ferrer, arribem novament a Tornabous, on fiquem el punt i final a la ruta.

Magatzem a la masia Ferrer

La masia Ferrer vista des del camí

Entrada a Tornabous

Carrer a Tornabous

Església de Tornabous, documentada des del segle XI.
El seu altar major està presidit per una imatge de 
la Mare de Déu que data de la segona meitat del
segle XIV i pareix ser obra d'algun mestre de l'escola
de Lleida. Alguns, però, la relacionen amb l'escultor
de Berga Jaume Cascalls, actiu fins al 1378.

Un altre carrer de Tornabous

Per a acabar, ací us deixem l'enllaç a Wikiloc de l'excursió. Esperem que us agrade!