El vocabulari de la natura: CILL

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. En aquesta ocasió, la protagonista és 'cill', que no apareix ni al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni tampoc al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Fins i tot, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) guarda silenci sobre aquest terme. És per tot açò que la seua caracterizació la trobem a l'Onomasticon Cataloniae d'en Joan Coromines, on el mot és definit com a "espadat de roca" o "relleix, replà al mig d'un precipici".

La penya Saganta del terme d'Espadilla,

a l'Alt Millars, és un exemple de cill

En efecte, la petjada que aquesta paraula ha deixat a la nostra toponímia fa bona prova d'aquesta definició. Així, bé escrit 'cill', bé escrit 'sill', bé escrit 'cell', o bé escrit 'sell', trobem al Pallars Jussà, dins del terme de Sarroca de Bellera, el lloc anomenat els Cells, per dalt dels pobles ribagorçans d'Avellanos i de Castellnou d'Avellanos. A l'Alta Ribagorça, a la serra de Cardet, per dalt del poble homònim de la vall de Boí, hi para un altre indret conegut com Cells que, com l'anterior, és relativament vertical i baixa des del cap de la serra cap a la clotada solcada per la Noguera de Tor. A l'altra banda de la frontera que separa Catalunya i l'Aragó, a prop de Tresserra, a la Ribagorça, hi és Lo Cill, i a la mateixa comarca, en l'entorn de Betesa, hi trobem Los Cillars. De nou a Catalunya, a l'Alt Urgell, Lo Sell és el nom d'un tallat pronunciadíssim que, entre Canturri i Pallerols del Cantó, cau cap al riu de Pallerols.

Pel que a l'origen d'aquest terme, Coromines explica que prové d'un encreuament entre els mots llatins cingulu, "cingle", i ciliu, "cella". 

Al País Valencià, el terme 'cill' pareix menys conegut però, en paral·lel, a la toponímia s'hi conserva com a sinònima la paraula 'cint' amb el conegudíssim barranc del Cint, al terme d'Alcoi, a la comarca de l'Alcoià. També el mot 'cilla' ha passat com a sinònim a les comarques valencianes, i ha donat nom a diversos indrets del terme de Petrer, al Vinalopó Mitjà. 

Per últim, cal apuntar que 'sill', a Soperia, a la Ribagorça aragonesa, vol dir "roca fixa", segons el DCVB.

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

CASTELLVELL, Ventura (1996). A l'entorn del mot cingle. Revista Els Cingles, número 36.

COROMINES, Joan (1995). Onomasticon Cataloniae. Barcelona: Curial Edicions.

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

TERRADO, Pablo (2005). Toponimia de Ribagorza. Municipio de Arén. Lleida: Universitat de Lleida.