El vocabulari de la natura: CAIXER

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre vocabulari de la natura. Tot i que aquest terme siga molt conegut en una altra de les seues accepcions, la veritat és que la definició que ara ens ocupa d'ell és prou menys habitual. Parlem del mot 'caixer' que, entre d'altres coses, vol dir "llit d'un riu, paret lateral d'una séquia, espai comprés entre les dos parets laterals que formen una séquia", tal com assenyala el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). De la mateixa manera, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans el defineix com "llit d’un riu, d’un barranc, d’una séquia".

Caixer, o llit vell del riu Túria a València.

Font: Joanbanjo - Viquipèdia

En efecte, aquest ús de la paraula 'caixer', general arreu del País Valencià i també conegut a la Noguera, el Pallars Jussà i l'Urgell, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), és relacionat amb llocs excavats i còncaus, com fa notar Nebot Calpe (1984) a El castellano-aragonés en tierras valencianas. Aquesta autora defensa que l'origen del terme cal buscar-lo al llatí cavĕāria, és a dir, "lloc d'obertures, excavacions, concavitats". Per altra banda, Martines (2012) subratlla l'alternança entre la forma fins ara referida i 'queixer', i la seua variant 'quixer'. 

Pel que fa a la presència d'aquesta paraula a la toponímia, als termes de Betxí i de Vila-real, a la Plana Baixa, tenen sengles partides dites el Caixer.

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

MARTINES, Josep (2012). El valencià del segle XIX: el lèxic. L'aportació del "Diccionario Valenciano" de Josep Pla i Costa. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

NEBOT CALPE, Natividad (1984). El castellano-aragonés en tierras valencianas. Archivo de filología aragonesa, vol. 34-35, p. 395-535.