El vocabulari de la natura: ANDOLA

Aquesta setmana incorporem al nostre particular vocabulari de la natura la paraula 'andola' que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), significa "lloc indeterminat, paratge de difícil accés, apartat, fora de camí". En la mateixa línia, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) explica que les andoles són "paratges desavinents, fora de camí". 

Amb tot, aquest terme és utilitzat, fonamentalment, en expressions com "què fas per aquestes andoles?" en sentit de sorpresa per trobar a una altra persona en un lloc apartat. Pel que fa a l'àmbit geogràfic en el qual s'empra la paraula 'andola', el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) assenyala que és coneguda arreu del País Valencià.

Exemple d'andola a la zona del barranc de Fuente Ramón, 

al terme de Torralba del Pinar, a la serra d'Espadà

Per altra banda, no està massa clara l'etimologia del terme. En aquest sentit, tal com reprodueix el DCVB, Joan Coromines defensa que prové de l'àrab ġandura, que vol dir "dona elegant i malfeinera", i possiblement incorporada a la nostra llengua per via castellana amb substitució de la -r- aràbiga per la -l-. Tanmateix, aquesta hipòtesi no és del tot convincent i el mateix DCVB apunta a una etimologia incerta que estaria relacionada amb la de la paraula 'andana'. Així doncs, el terme 'andola' podria haver estat incorporat al valencià per la via de l'italià andana, del llatí vulgar *andagĭne, variant d'indagĭne, "cordó de fossats o fortificacions" o "cordó de xarxes, de trampes o d'homes amb què s'impedeix a la caça que fugi". 

Tanmateix, cal tindre en compte dos possibilitats més. La primera és que la nostra 'andola' estiga emparentada amb la paraula basca homònima, derivada de l'arrel ando, "parte del tronco de cualquier árbol o vegetal que está dentro de la tierra, unido a las raíces", segons Nestor de Goikoetxea y Araluze. La segona és que tinga relació amb l'etimologia d'un indret del terme de Penàguila, a l'Alcoià, que, justament, s'anomena Andola. En aquest sentit, Román del Cerro, al llegir el plom d'Alcoi, que és una làmina rectangular trobada el 1921 i que conté inscripcions fetes en llengua ibèrica en alfabet grecoibèric, interpreta que allà on es llegeix "Dadula", l'escriptor anònim es refereix al lloc d'Andola del terme de Penàguila que, d'acord amb la seua interpretació, significaria "el salt".

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

DE GOIKOETXEA Y ARALUZE, Néstor (1984). Toponimia euskara (1). Revista de ciencias de la Diputación Foral de Bizkaia. Bilbao: Diputación Foral.

FLETCHER, Domingo i SILGO, Luis (1992). El plomo ibérico escrito Serreta I: comentarios y traducciones. Recerques del museu d'Alcoi, n. 1, p. 9-36.

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat