El vocabulari de la natura: UFANA

Aquesta setmana us presentem una nova entrega del nostre particular vocabulari de la natura on la protagonista és la paraula 'ufana'. Ara bé, el significat que a nosaltres ens ocupa escapa del més comú que té aquest mot, en el sentit de "ostentació artificiosa o per vanitat" en paraules del Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). De fet, ni aquesta obra normativa ni tampoc el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) fan esment d'aquest. Per això, la definició l'agafem del Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), que indica que una ufana és una "fonteta natural que brolla de la terra en temps de molta pluja".

Al fil d'açò, al terme mallorquí de Campanet, tenen les fonts Ufanes, que ixen només quan precipitacions abundats cauen sobre la zona i carreguen l'aqüífer que les alimenta. I és que la paraula 'ufana', amb el significat de 'font',  és pròpia de l'illa de Mallorca (DCVB). Tot i això, al terme de Sant Mateu de Bages, a la comarca catalana del Bages, hi para la partida i bosc de les Ufanoses. Tanmateix, tot apunta a que aquest topònim prové d'un dels altres significats del mot: "esponera, exuberància; amplitud de desenrotllament de plantes, d'animals, etc." (DCVB). 

Les fonts Ufanes, a Campanet, illa de Mallorca

Pel que a l'origen del terme, el DCVB apunta a que és incert. No obstant això, assenyala com a possibilitat que derive del gòtic ufjô, "abundància, excés".

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

Les Useres - Les Arteses - Corral Blanc - Mas de la Polla Rosa - Font de la Polla Rosa - Mas de Canyamàs - Carrascal del mas de Garcia - La Lloma - Mas de la Serra - Mas del Retor - Mas de Platera - Mas de l'Escolanet - La Casilla - Les Useres

Aquesta setmana us proposem una eixida per la comarca de l'Alcalatén. Amb inici i final al poble de les Useres, recorrem una part del camí que fan cada any els Pelegrins en el seu pelegrinatge fins a Sant Joan de Penyagolosa. A més a més, visitem alguns paratges del veí terme de Llucena, com el carrascal del mas de Garcia o el mas de la Lloma.

Paisatge durant la pujada cap al corral Blanc
pels contraforts de la serra de la Creu

L'excursió comença a la carretera CV-165, que travessa el poble de les Useres. Sobre el significat del nom del poble, Andreu Beltran i José Rubio, a Estudi de la toponímia històrica i actual de les Useres (l'Alcalatén), fan una compilació de diverses teories tot començant per la defensada per Joan Coromines, que veu en aquest topònim la forma llatina ulix, ulicis, que vol dir "bruc", a través d'un nom col·lectiu *ulicetum o *uliceta. Per tant, interpreta que les Useres equival a "lloc on abunda el bruc". Tanmateix, Amparo Cabanes Pecourt es decanta per afirmar que, en el cas que ens ocupa, estem davant d'un topònim dut pels aragonesos que repoblaren el Regne de València al segle XIII, des de la localitat d'Osera de Ebro. Natividad Nebot, per la seua banda, assegura que les Useres està vinculat amb la paraula basca use, que vol dir "bosc", o usa, que significa "camp o terreny d'ús comunal". Mentrestant, Emilio Nieto Ballester conclou que el topònim ha de voler dir "de baix" i derivar del llatí iusum > iusariu, iusaria, que en la nostra llengua ha donat l'adjectiu 'jussà'. I és que les Useres de hui dia estan situades per baix de l'anomenada Vilavella, que hauria estat el nucli original del poble.

Després d'aquest apunt, i de tornada al senderisme, partirem de la vora dels habitatges tutel·lats del poble amb el camí del piló de la Creu. Aquesta via ens fa guanyar ràpidament altura, i no tardem massa en tindre una bona vista de tota la localitat. 

Camí del piló de la Creu

Un altre punt d'aquest camí

Vista del poble de les Useres

Al remat, en cosa de cinc minuts, entre les partides de la Vilavella i de la Sabatera, fem cap a una cruïlla. Ací abandonem el camí del piló de la Creu, que continua recte, i ens desviem cap a l'esquerra pel camí de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa, que és el que fan any rere any els pelegrins de les Useres. En aquest esdeveniment anual, que es remunta al segle XV, participen un guia i dotze pelegrins, acompanyats per un trio de cantors, un retor, un representant de la corporació municipal, els clavaris, un dipositari, les promeses i el grup anomenat de les càrregues.  

Camí de les Useres a sant Joan de Penyagolosa

Ara per pista, ara per senda, el camí cap al que, en altres temps, fou conegut com el santuari de sant Joan de la font Coberta, no té pèrdua i ens ofereix una bona vista al nord de la partida de les Arteses i dels contraforts de la serra de la Creu. Al fons, enclotat, el curs alt del barranc de la Sabatera.

Un altre tram d'aquesta via

El camí de les Useres a Sant 
Joan de Penyagolosa, més endavant

Al remat, la pista s'acaba just a la mallada de les Arteses. Allà trobem alguns habitatges i corrals, la major part en ruïnes, testimonis muts del dinamisme que, en altra època, tingué aquesta contrada.



Edificacions abandonades a la mallada de les Arteses

En havent deixat enrere aquestes edificacions, el camí de les Useres a sant Joan de Penyagolosa enfila pels contraforts de la serra de la Creu, en lleu ziga-zaga i pujada constant. Finalment, al cap de deu minuts, guanyem l'altiplà que corona aquesta serralada.

Empedrat del camí de les Useres a
Sant Joan de Penyagolosa

Caseta situada a uns metres del camí, molt a
prop de la mallada de les Arteses

Camí de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa

En primer terme, un aljub. Al fons, un edifici en ruïnes.

Paisatge cap a l'est durant la pujada cap al corral Blanc

A partir d'aquest punt, la pujada és molt més suau. De seguida, a mà dreta, veiem les ruïnes del corral Blanc, pràcticament a la divisòria dels termes de les Useres i de Llucena. Amb tot, el corral Blanc és una perfecta talaia per a contemplar el massís del Penyagolosa, a ponent.

Camí de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa

Un altre tram d'aquest camí, a prop ja del corral Blanc

Corral Blanc

Ruïnes del corral Blanc

Més ruïnes d'aquesta edificació

Panoràmica del massís del Penyagolosa, segona
muntanya més elevada del País Valencià

En havent fruït d'aquestes meravelloses vistes, mamprenem en direcció oest amb el camí de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa, tot perdent un poc d'altura. A mà dreta, albirem la localitat d'Atzeneta, ja al Maestrat. Hem entrat al terme de Llucena.

Pel camí de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa,
en havent entrat ja al terme de Llucena

Vista llunyana d'Atzeneta del Maestrat


Immediatament recuperem altura per admirar de nou Penyagolosa. Estem al coll de les roques de la Sella, punt en el qual se'ns incorpora, per l'esquerra, el pas del corral Blanc al mas d'Icart. Des d'ací, comencem a baixar ràpidament cap a la capçalera de la vall que dibuixa el barranc de la Sénia.


Vista de Penyagolosa des del coll de les roques de la Sella

Camí de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa

De baixada

En arribar al fons, abandonem definitivament el camí de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa, que tira cap a la dreta, i el pas del corral Blanc al mas d'Icart, que se'n va recte. Així doncs, nosaltres girem cap a l'esquerra amb el camí d'Atzeneta a Llucena, al qual ens incorporem.

Camí d'Atzeneta del Maestrat a Llucena

Avancem per un paisatge molt solitari i silenciós, entre gegants que ens envolten. La pista ressegueix més o menys, però no de manera exacta, el traçat del camí vell. No tardem gens en veure, allà lluny, la casa del Gat i el mas de la Polla Rosa. És hivern, i la xemeneia de la casa del Gat funciona a ple rendiment.

Vista llunyana del mas de la Polla Rosa

En enfilar la pujada cap al mas de la Polla Rosa, deixem el camí d'Atzeneta a Llucena i ens incorporem al camí de la Polla Rosa. Travessem aquest mas pel seu bell mig. El conjunt està parcialment rehabilitat, però no pareix habitat.

Entrada al mas de la Polla Rosa

Habitatges al mas de la Polla Rosa

L'era del mas de la Polla Rosa amb alguns dels edificis del nucli

Habitatge restaurat al mas de la Polla Rosa

Habitatges en ruïnes al mas de la Polla Rosa

El deixem enrere i continuem pel camí de la Polla Rosa fins a arribar, al cap d'uns cinc minuts, a la font de la Polla Rosa. Aquesta font també compta amb un abeurador i d'ella arranca el camí ramader del pas de la cova de la Cingla a la Tosquella.

Camí de la Polla Rosa

Font i abeurador de la Polla Rosa

Font de la Polla Rosa

Abeurador de la Polla Rosa

Uns metres més enllà de la font, ens aturem a observar el mas de Canyamàs. Després, seguim el nostre camí en direcció sud-oest per una pista. Un gosset que ens lladra ens fa saber, de seguida, que estem a prop del mas de Lluïset, que veiem des del camí.

Mas de Canyamàs

Camí

Mas de Lluïset

Novament, comencem a guanyar altura a poc a poc. Amb tot, ens endinsem al carrascal del mas de Garcia, un paratge magnífic. Silenci i quietud al nostre voltant, mentre no deixem d'ascendir. Finalmente, reapareix Penyagolosa davant de nosaltres. Estem a la Lloma i, a tocar, veiem el mas que duu el seu nom, abandonat.

Camí


El carrascal del mas de Garcia

Mas de la Lloma

Interior d'un dels habitatges del mas de la Lloma

Mas de la Lloma

Penyagolosa des del mas de la Lloma

En havent vist les ruïnes d'aquest conjunt d'edificacions, tirem cap al sud. De seguida, arribem a un encreuament. Nosaltres hem de continuar cap a l'esquerra, per la via menys marcada de les dos. Comencem a pujar per un terreny pedregós i de solana. A mà esquerra, ens queda el tossal de Gossalbo. A la dreta se'ns obre un paisatge immens de muntanyes a sud i a est.

Camí

Panoràmica cap al nord, amb el poble d'Atzeneta al fons

Camí

Envoltem el tossal de Gossalbo i, mentrestant, se'ns incorpora el camí del mas del Guerriller, que baixa del capoll d'aquesta muntanya bifurcat del camí d'Atzeneta a Llucena, que travessa perpendicularment la pista. Reorientats cap al nord-est, guanyem altura en direcció al tossal Redó. En travessar el barranc de les Clotxes, el camí del mas del Guerriller torna a separar-se de la pista. Nosaltres, tanmateix, continuem per ella.

Pel camí del mas del Guerriller, el tossal Redó al davant

Fent girangoses i sense deixar d'ascendir més i més, sota un Sol hivernal de justícia, assolim el pla del mas de la Serra, que està situat a la divisòria de Llucena i de les Useres.

Pla del mas de la Serra amb les
construccions d'aquest nucli abandonat al fons

Visitem les ruïnes d'aquest llogaret abandonat i continuem per la pista, que ara rep el nom de camí del mas de la Serra i que es correspon amb el pas de la risca de Carlos a la cova Narius.

Mas de la Serra

Ruïnes al mas de la Serra

Un altre conjunt d'edificacions al mas de la Serra

Finestra d'un habitatge al mas de la Serra

Pugem un poc més i, en fer cap a les roquetes de Blandina, envoltem un tossalet redó i enfilem ja de manera decidida la baixada cap al mas del Retor. Avancem en direcció est i gaudim d'una bona vista cap a aquesta banda del país.

Camí del mas de la Serra

Paisatge des del camí

Una altra panoràmica des del camí de la Serra

Camí del mas de la Serra

Al cap d'uns vint-i-cinc minuts, travessem el mas del Retor, i de seguida, arribem al mas de Platera.

Corral del mas del Retor

Mas del Retor

El poble de les Useres des del mas del Retor

Construcció de pedra seca

Corral en ruïnes

Mas de Platera

Entre ambdós masos, al camí del mas de la Serra se li ha unit el camí de la font de la Ponça i el de Llucena a les Useres. Precisament, amb aquestes darreres vies, hem de continuar una vegada hem passat el mas de Platera. Abandonem la pista i tirem per una sendera que, a poc a poc, es va fent més i més estreta i costeruda.

Panoràmica de les Useres des del camí de Llucena

Ràpidament baixem fins a la carretera CV-165 i l'agafem cap a l'esquerra. Creuem amb ella el barranc de la font de Més Amunt i enfilem en direcció al mas de l'Escolanet, on hi fem cap immediatament.

Carretera CV-165

Barranc de la font de Més Amunt

Mas de l'Escolanet

Per últim, passem per la Casilla, antiga casa dels peons caminers, i entrem al poble de les Useres, on fiquem el punt i final a la ruta.

La Casilla

Entrada a les Useres

Per últim, us deixem ací l'enllaç de l'excursió a Wikiloc, amb el desig que la gaudiu.