El vocabulari de la natura: BALÇ

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El Vocabulari de la Natura i que té com a protagonista la paraula 'balç'. D'acord amb el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), aquest terme és sinònim de 'precipici', per la qual cosa fa referència a un "declivi vertical o molt rost del terreny". També el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) assenyala que és un mot equivalent a "cingle, precipici, abisme". En la mateixa línia, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) explica que un balç és una "roca o terreny de vessant vertical o quasi vertical".

Exemple de balç als Òrguens de 
Benitandús, a la serra d'Espadà

Per altra banda, el mateix DCVB indica que es tracta d'una paraula coneguda tant al País Valencià com a Catalunya. De fet, la trobem en topònims dels dos territoris. En aquest sentit, a la comarca valenciana de la Plana Alta, al terme de Vilanova d'Alcolea, hi ha una partida coneguda com el Balç, i també el barranc del Balç. Aquest mateix topònim reapareix al Principat, a prop de Rivert, al Pallars Jussà. A Copons, a l'Anoia, tenen el balç de les Forques, mentre que a Súria, al Bages, queda el balç del Lledó. El balç del Robuster està al terme de Valls, a l'Alt Camp, i el de Viladot para al terme d'Olius, al Solsonès. També el nom del poble de Balsareny deriva d'aquest terme, Balç + areny, segons sostenen Josep Moran, Mart Batlle i Joan Anton Rabella a Topònims catalans: etimologia i pronúncia (2002). Fins i tot al nord d'Andorra, hi trobem l'estany Esbalçat, el topònim del qual pareix derivar de la paraula que ens ocupa.

A més a més, el terme 'balç' ha originat també un cognom, Balcells, tal com assenyala David Recasens a la seua Fonètica històrica del català (2017). I pel que fa a la seua etimologia, prové del llatí baltĕu, que vol dir "corretja, cinturó, cinyell" (DCVB). En aquest sentit, l'obra d'Alcover-Moll indica que el canvi de sentit de paraula en el pas de la llengua dels romans a la nostra llengua és conseqüència de la transformació del significat de la paraula 'cingle' que, derivada del llatí cingŭlu, "cinyell", va passar a referir-se a un terreny espadat.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

MORAN, Joan, BATLLE, Mar i RABELLA, Joan Anton (2002). Topònims catalans: etimologia i pronúncia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

RECASENS, Daniel (2017). Fonètica històrica del català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Comentaris