El vocabulari de la natura: COFA

Aquesta setmana us presentem una nova incorporació al nostre particular vocabulari de la natura. Es tracta de la paraula 'cofa' que, segons el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), fa referència a una "cistella, generalment d'espart o de palma, redona, de poca alçària i amb anses o sense, per a tindre o transportar objectes diversos", però també concretament a una "cistella molt gran, de forma cilíndrica i folrada de lona, per a transportar raïm". Endemés una cofa també és una "espècie de cabàs pla, de voreres molt eixamplades cap a la boca, a la manera d'una cassola". D'una manera més abreujada, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) assenyala que una cofa és una "cistella d’espart, de palma, etc., rodona, de poca alçada i generalment sense anses".

Amb tot, és al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) on trobem un ampli ventall de significacions d'aquest terme en funció del territori. Així, al Baix Empordà, però també a Tortosa i a Mallorca, una cofa és una "mena de senalla baixa, molt planera, de forma circular, dins la qual els mariners posen els palangres". En canvi, a Vinaròs, al Baix Maestrat, és una "senalla molt gran, de forma cilíndrica, forrada de lona, que serveix per a traginar raïms". A Peníscola, poble de la mateixa comarca, entenen per cofa una "espècie de cabàs planer, de voreres molt eixamplades cap a la boca, a manera de cassola", i a Sineu, a l'illa de Mallorca, una "senalla de forma cilíndrica, o sia que té les voreres molt verticals i que serveix per a treure terra dels clots". A les comarques gironines, una cofa és un "cabàs alt d'espart o de palma que els tapers empren per a posar-hi els taps o carracs i transportar-los en les diverses operacions de llur indústria". A Perpinyà, al Rosselló, es refereix a un "cabàs gran per a transportar carbó". Al remat, a Barcelona, diuen que les cofes són una "mena de cabàs gros que es porta penjat sota el carro i serveix per a dur el menjar de la bístia o qualque utensili del carreter".

Un exemple de cofa
Font: 100x100 Crevillent

Pel que fa a l'etimologia d'aquest terme, deriva de l'àrab kuffa, que vol dir "senalla" o "cistella" (DCVB). A banda, el trobem en diverses expressions com "sobrar-ne una cofa", que es diu quan hi ha excedent d'alguna cosa que pensàvem que no teníem en quantitat suficient. També s'escolta "fer-ne a cofes", quan recollim alguna cosa en abundància.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada