El vocabulari de la natura: BORRÀS

Aquesta setmana incorporem al nostre particular vocabulari de la natura la paraula 'borràs', molt comú en el nostre àmbit lingüístic com a cognom. A nosaltres, però, ens interessa més la seua accepció com a "teixit bast fet amb aquesta estopa (de cànem)", recollida al Diccionari de la Llengua Catalana (IEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) i al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

I és que aquest significat és el que ens remet al que ens ocupa, arreplegat pel Diccionari Enciclopèdic Català, on s'explica que un borràs és una "espècie de llençol que s'estén sota els olivers i sobre el qual es fan caure les olives". En efecte, aquesta paraula, que ha estat substituïda en algunes contrades per altres més genèriques com 'manta' o 'llançol', serveix per a anomenar la tela que es llança al terra per arreplegar les olives quan els llauradors les fan caure de l'arbre. De ben segur que, en aquestes dates de primeries de novembre, se n'empren moltíssimes per tal d'agafar les olives destinades a fer oli. Endemés, però, el terme 'borràs' ha estat utilitzat també a Perpinyà, al Rosselló, per a anomenar el "llençol de portar l'herba seca", segons recull un dels volums del Butlletí de Dialectologia Catalana.

El borràs estès al terra per a arreplegar les olives
Font: Viquipèdia

Ara bé, amb més vitalitat que 'borràs' ha sobreviscut la paraula 'borrassa', que és sinònima. En aquest sentit, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) la caracteritza com la "tela grossera de borra, del tamany d'un llençol gran, que serveix per traginar palla i, posat davall les oliveres i altres arbres, per aplegar-hi la fruita batollada". Mentre que la primera prové del llatí *bŭrracĕus, "de borra", la segona ho fa de bŭrracĕa, "cosa de borra" (DCVB).

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

GOMIS, Cel (dir.) (1938). Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana. Barcelona: Salvat.

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada