Sunyer - Santuari de santa Llúcia - Ermita de la Mare de Déu de Carrassumada - Serra de la Pleta - Sunyer
Aquesta setmana us proposem una ruta circular per la comarca del Segrià. Comença i acaba a la localitat de Sunyer, i en ella visitem les ermites de santa Llúcia, en ruïnes, i de la Mare de Déu de Carrassumada, aquesta última en el terme de Torres de Segre. L'itinerari, de poc menys de dotze quilòmetres, és molt senzill, apte per a tothom.
Panoràmica de Torres de Segre des de l'ermita de la Mare de Déu de Carrassumada
L'excursió comença a l'avinguda de les Garrigues de Sunyer. Des d'allà eixim en direcció nord-oest per aquesta via, que es correspon amb el camí de Sunyer a Torres de Segre i amb la carretera LV-7003, fins que deixem enrere les últimes cases de la localitat. El nom de Sunyer, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, deriva del nom germànic Suniar.
Camí de Sunyer a Torres de Segre, en eixir de la primera de les localitats
De seguida, entre camps de conreu a banda i banda, comencem a perdre altura a poc a poc. A mà esquerra observem les ruïnes de diversos edificis. És aleshores quan trenquem cap a l'esquerra, que és per on continua el camí de Sunyer a Torres de Segre.
Panoràmica cap al nord des del camí de Sunyer a Torres de Segre. Per damunt del sostre del magatzem de la dreta, apareix la silueta de la Seu Vella de Lleida.
Ruïnes a un costat del camí
El camí de Sunyer a Torres de Segre amb la serra de la Pleta al fons
La baixada s'accentua lleugerament durant alguns metres. En acabant, el camí que portem convergeix amb un altre que ve també des de Sunyer, i que en aquest punt s'incorpora al camí vell de Torres de Segre. Girem cap a la dreta.
De seguida, a mà esquerra, ens queda una granja. Just enfront paren les ruïnes del santuari de santa Llúcia. Es tracta d'un temple documentat des del 1453 i que va experimentar remodelacions successives durant els segles XVII i XVIII. Destruït en la Guerra de Successió i també en la del Francès, fou al llarg de la centúria passada quan es va consumar la seua desaparició. Entre els anys 2004 i 2005 van ser dutes a terme un parell d'intervencions a fi de conservar les restes supervivents.
Camí de Sunyer a Torres de Segre, cap a ponent
De seguida, a mà esquerra, ens queda una granja. Just enfront paren les ruïnes del santuari de santa Llúcia. Es tracta d'un temple documentat des del 1453 i que va experimentar remodelacions successives durant els segles XVII i XVIII. Destruït en la Guerra de Successió i també en la del Francès, fou al llarg de la centúria passada quan es va consumar la seua desaparició. Entre els anys 2004 i 2005 van ser dutes a terme un parell d'intervencions a fi de conservar les restes supervivents.
Vista lateral de les ruïnes del santuari de santa Llúcia des del camí de Sunyer a Torres de Segre
Interior del temple. La imatge està feta des de la capçalera de la nau, cap al peu de l'edifici.
Restes de l'absis del santuari de santa Llúcia
Arranc d'un dels arcs que sostenien el sostre del temple, ja desaparegut
En deixar enrere les ruïnes del santuari de santa Llúcia, el camí de Sunyer a Torres de Segre, i nosaltres amb ell, continua cap a l'oest. Al nord tenim la partida de les Salines, mentre que les Pletes queden a la banda de migdia. En aquesta darrera banda queda la serra de la Pleta i, més endavant, la serreta de Saura.
Fruiters a tocar del camí de Sunyer a Torres de Segre
Tot i ser un territori ben pla, de Pasqües a Rams pugem alguna costereta, com la de la imatge.
Al cap d'uns deu minuts, el camí de Sunyer a Torres de Segre va a parar a la carretera C-230a, o de Lleida a Flix. Ací l'abandonem i ens incorporem a aquesta via cap a l'esquerra, en direcció sud-oest / sud. Mentre, a ponent, contemplem enclotada la plana Escudella. També veiem l'isolat tossal de Solibernat i la serra de Carrassumada. Ja hem entrat al terme de Torres de Segre.
Carretera C-230a
Panoràmica sobre la plana Escudella. A l'esquerra, i al fons, albirem el cim aplanat del tossal de Solibernat. Encara més enllà apareix el perfil de l'extrem oest de la serra de Carrassumada.
La carretera de Lleida a Flix ens duu cap al sud. Ara bé, al cap d'uns cinc minuts, girem cap a la dreta per un camí que es correspon, durant els primers metres, amb el camí de Saura. Després, però, aquesta via es perd cap a la dreta per l'extrem d'uns trossos plantats de fruiters. Nosaltres anem per la moderna pista, més marcada, que puja en direcció est-oest cap al pla que corona la serra de Carrassumada. Si ens fixem, a mà dreta, hi ha alguns tancats de pedra seca que aprofiten xicotetes cavitats naturals a la roca.
Carretera de Lleida a Flix
Desviament a la dreta pel camí de Saura
Panoràmica cap a la banda d'Utxesa des del camí
De pujada a la serra de Carrassumada
Cavitats amb obres de pedra seca, a tocar del camí
Al remat, coronem la serra de Carrassumada. Avancem cap a l'oest / nord-oest en direcció a una bassa que hi ha més endavant. Poc abans de fer-hi cap, se'ns incorpora novament el camí de Saura. Des d'aquest tram, a la dreta, tenim una bona visió del tossal de Solibernat, ben solitari, i separat de la resta de la serra de Carrassumada per una depressió lleu. En aquesta muntanya es va establir en època islàmica una comunitat dedicada a la ramaderia. Al jaciment han aparegut restes de ceràmica de la primera meitat del segle XII que ara estan conservades al Museu de Lleida. També foren trobades restes molt anteriors, de l'edat del Bronze.
Ara, cap a ponent, arribem al senyal geodèsic de Carrassumada en cinc minuts.
Després, abans d'arribar a l'ermita, trobem un gran espai anomenat Mai Més, en record de les víctimes mortals d'aquesta contrada en la Guerra civil espanyola.
Camí pel cim de la serra de Carrassumada
Vista cap al sud
Tossal de Solibernat
Bassa al cim de la serra de Carrassumada
Fem camí cap a ponent sota un cel amenaçador
Senyal geodèsic de Carrassumada amb el poble de Sudanell de fons
Després, abans d'arribar a l'ermita, trobem un gran espai anomenat Mai Més, en record de les víctimes mortals d'aquesta contrada en la Guerra civil espanyola.
Part central del memorial Mai Més
Creu del memorial per les víctimes mortals de la contrada en la Guerra civil espanyola
Al remat, en l'extrem occidental d'aquesta serra, dominant les terres de Torres de Segre i de Soses, així com el pas cap a la Franja, i al sud la frontera amb la Ribera d'Ebre, està l'ermita de la Mare de Déu de Carrassumada. Es tracta d'un temple possiblement fundat al segle XVI i que va experimentar una remodelació important a les acaballes de la centúria següent. De fet, a la llinda del temple, hi està gravada la data de 1696. L'edifici és d'una sola nau, coronada per una espadanya. Durant la Guerra civil espanyola, en 1938, l'ermita es va convertir en un centre d'observació de l'exèrcit de la II República i, en conseqüència, patí els bombardejos de les forces revoltades manades per Francisco Franco. Temps després d'acabar la contesa, l'any 1954, es va rehabilitar el conjunt.
Empegada a la banda d'orient del temple hi ha una masia, que és la primera construcció que veiem en arribar-hi. Aquest mas feia de casa de l'ermità i va estar-hi habitat fins al 1998. El temple de la Mare de Déu de Carrassumada i la masia adjunta foren construïts sobre les restes d'un poblament del temps dels ibers que fou abandonat després de la romanització, cap al segle I després de Crist.
Pel que fa a l'etimologia de la paraula Carrassumada, que dóna nom a la serra i a aquesta advocació de la Verge Maria, que forma part de la tradició de les marededéus trobades, és àrab. I això que els arqueòlegs no han trobat proves de l'existència de cap llogaret d'època islàmica on hui dia és l'ermita. En canvi, com ja havíem comentat abans, sí que hi ha constància de la presència humana en temps dels musulmans en el tossal veí de Solibernat. Pita Mercé, al seu article Datos arqueológicos provinciales (1958), manifesta que Carrassumada prové de l'àrab qasr-ummad, "castell d'Ummad". Aquest era un nom present a la Lleida islàmica. Per exemple, hi va haver un prohom nascut a Saragossa i que va morir a la capital de la Terra Ferma l'any 920 que s'anomenava Abd al-Rauf Ibn Ummad Ibn Abd Al-Aziz Qasti. Amb tot, el mateix Pita Mercé dubta d'aquesta etimologia, precisament, pel fet de no haver-hi trobat restes islàmiques a Carrassumada.
Empegada a la banda d'orient del temple hi ha una masia, que és la primera construcció que veiem en arribar-hi. Aquest mas feia de casa de l'ermità i va estar-hi habitat fins al 1998. El temple de la Mare de Déu de Carrassumada i la masia adjunta foren construïts sobre les restes d'un poblament del temps dels ibers que fou abandonat després de la romanització, cap al segle I després de Crist.
Pel que fa a l'etimologia de la paraula Carrassumada, que dóna nom a la serra i a aquesta advocació de la Verge Maria, que forma part de la tradició de les marededéus trobades, és àrab. I això que els arqueòlegs no han trobat proves de l'existència de cap llogaret d'època islàmica on hui dia és l'ermita. En canvi, com ja havíem comentat abans, sí que hi ha constància de la presència humana en temps dels musulmans en el tossal veí de Solibernat. Pita Mercé, al seu article Datos arqueológicos provinciales (1958), manifesta que Carrassumada prové de l'àrab qasr-ummad, "castell d'Ummad". Aquest era un nom present a la Lleida islàmica. Per exemple, hi va haver un prohom nascut a Saragossa i que va morir a la capital de la Terra Ferma l'any 920 que s'anomenava Abd al-Rauf Ibn Ummad Ibn Abd Al-Aziz Qasti. Amb tot, el mateix Pita Mercé dubta d'aquesta etimologia, precisament, pel fet de no haver-hi trobat restes islàmiques a Carrassumada.
Antiga casa de l'ermità de Carrassumada
Una altra perspectiva d'aquesta edificació
En aquesta imatge podem observar les etapes constructives diferents en els edificis annexos a l'ermita de la Mare de Déu de Carrassumada
Vista general de la ubicació de l'ermita de la Mare de Déu de Carrassumada
Façana del temple
Paisatge cap al sud des de l'ermita de la Mare de Déu de Carrassumada
Després de visitar l'ermita, mamprenem la tornada cap a Sunyer pel camí del Tossal, o baixada dels Malls, que, en arribar a la Bassella, també rep el nom de camí Esponer.
Caminem cap a l'est, entre conreus. És un camí còmode i de pujades i baixades suaus.
Camí del Tossal, o baixada del Mall
Camí del Tossal, o camí Esponer
Caminem cap a l'est, entre conreus. És un camí còmode i de pujades i baixades suaus.
Mas Codina Duesaigües
Pleta del Moliner
Camí del Tossal
Al cap d'uns vint minuts, eixim de nou a la carretera de Lleida a Flix. La travessem i comencem a pujar pel camí de Saura, que passa pel costat del camp de tir de Torres de Segre. A poc a poc anem guanyant altura. Després, tirem cap a l'esquerra per a guanyar el cim de la serra de la Pleta.
En arribar-hi, tirem cap a la dreta per a incorporar-nos al camí de la Serra, o camí de les Pletes. Avancem cap a l'est mentre que al nord se'ns descobreix una panoràmica preciosa de Lleida.
Punt on ens incorporem al camí de Saura. La imatge està feta des de la carretera de Lleida a Flix. Al fons i a la dreta, veiem ja el camp de tir de Torres de Segre.
El camí de Saura, cap al nord, en la divisòria dels termes de Torres de Segres i Sunyer
En arribar-hi, tirem cap a la dreta per a incorporar-nos al camí de la Serra, o camí de les Pletes. Avancem cap a l'est mentre que al nord se'ns descobreix una panoràmica preciosa de Lleida.
Camí de la Serra
Panoràmica dels camps de fruiters que, des de la serra de la Pleta, s'estenen cap a Lleida. Al fons hi destaca la silueta de la Seu Vella.
Vista de Sunyer des de la serra de la Pleta
Al cap d'uns cinc minuts, ens desviem cap a l'esquerra i comencem a perdre altura cap a Sunyer.
Finalment, enllacem amb el camí de Sarroca de Lleida a Sunyer, a pocs metres ja d'aquesta localitat.
Amb aquesta via entrem al nucli urbà del poble, on hi destaca, entre d'altres edificis, l'església de la Nativitat de la Mare de Déu. Aquest és un temple documentat des del segle XIV, tot i que l'obra original és anterior. Tanmateix, poc hi queda del romànic tardà primigeni i l'estil actual del conjunt és fruit de les reformes experimentades durant el segle XVIII, quan la construcció fou adaptada al gust del barroc.
Camí de la Serra
El camí de la Serra en havent baixat de la serra de la Pleta, ja entre conreus
Finalment, enllacem amb el camí de Sarroca de Lleida a Sunyer, a pocs metres ja d'aquesta localitat.
Camí de Sarroca de Lleida a Sunyer
Vista lateral de l'església de Sunyer
Ara, només ens queda tornar al punt des d'on havíem eixit un parell d'hores abans per tal de ficar el punt i final a l'itinerari. Ací us deixem l'enllaç a Wikiloc de la ruta, amb el desig que la gaudiu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada