Sant Pasqual fa un miracle a València, en 1626

Els protocols, rebedors, baldufaris, que deixaren per a la posteritat els notaris de segles passats són un testimoni fefaent, i mai millor dit, de la vida dels nostres avantpassats, dels seus negocis, de les seues malalties, de la seua mort. En el cas que hui ens ocupa, Vicent Granell, notari públic "per totam terram et ditionem" del rei Felip el Gran, IV de la Corona de Castella i III de la Corona d'Aragó, va deixar constància d'un miracle atribuït a sant Pasqual, ara patró de la vila de Vila-real, a la Plana Baixa, i que havia mort pocs anys abans. En aquest sentit, el suposat prodigi, que consistí en salvar de la mort a un nadó de la ciutat de València que estava malalt, tingué lloc en juny de 1626, 34 anys després d'haver faltat el frare aragonès i només huit anys més tard d'haver estat beatificat pel papa Pau V. Pasqual Baylón Yubero, que així havia estat batejat en 1540, no pujaria als altars com a sant fins l'any 1690, de la mà del pontífex Alexandre VIII.  

Sepulcre de sant Pasqual a Vila-real (fotografia de Millars)

El protagonista principal d'aquesta història, ficada per escrit el diumenge onze de setembre de 1627, és Francesc Lleó Jover, que tenia setze mesos quan ocorregué el miracle que li salvà la vida. Era fill del doctor Francesc Jeroni Jover i de Florinda Ferrís, ambdós de la ciutat de València. La seua "criadora" era Tomasa Francesca Cordellat. Explicaren el relat, com ja hem dit, davant del notari Vicent Granell, que exercia en aquell moment el seu ofici a Vila-real. Com a testimonis de l'atorgament d'aquest document públic van intervindre Martí Assensi i Ferran Pontón, també aveïnats a la capital del Regne. Tot plegat, a fi que l'infant guarit per sant Pasqual "sia molt devot" en fer-se major. 

D'altra banda, el text, que reproduïm a continuació i que correspon a quatre planes sense numeració del document 2.457 del fons notarial de l'Arxiu del Corpus Christi de València, també és una mostra del valencià del segle XVII, moment en el qual ja havien penetrat en la nostra llengua nombrosos castellanismes. Diu així:

"... Constitui personalment davant los notari y testimonis Infrascrits Lo Doctor Frances Gerony Jover habitador de la Ciutat de Valencia atrobat en La Vila de Vilarreal, Lo qual diu que Attes que en los ultims de Juny del any proximepasat estant in extremis desausiat dels metges, un fill seu nomenat Frances Leon Jover de hedat de setze mesos poch mes, o, menys y haventse despedit dit Dr. Jover y Florinda Ferris mare del dit Frances Leon Jover y haventsen baixat a dormir a uns apostentos de sa Casa per no veurel mort quant fonch a la matinada entre Tomasa Francisca Cordellat ama qui criava al dit Frances Leon veu subitament alegria y fanitat en aquell, y haventlo baxat baix per a que los dits sos pares lo vesen rehusaven aquells de Veurel pensant que el portaria mort, y haventlos dit que estava bo se alegraren ab notable regosijo y subitament se veu la salut cumplida del dit Frances Leon, La qual li concedi la divina Magestat per intercesio del glorios St. Pasqual Baylon, a qui Lo Dr. Jover ab molta devocio lo havia encomanat prometen visitar la yglesia de la mare de Deu del Roser de la dita e present vila de Vilarreal ahon esta lo cos del dit St. Per tant per a cumplir lo dit vot y promesa personalment constituit en la dita Vila ab la dita Florinda Ferris sa muller y lo dit Frances Leon y la dita Thomasa Francisca Cordellat ab molt gust y Contento me requeri a mi Lo notari Infrascrit que a gloria de Deu y de la verge Maria del Roser y a major devosio de dit St. Pasqual Baylon ne rebes acte publich per a que lo dit Son Fill si nostre señor lo deixa per a son servici, tinga memoria deste fet, y sia molt devot del glorios st. y en senyal de agrahiment dic que donava com ab tot effecte dona Cent Reals Castellans de caritat y folgaria dar molts millenars de ducats, pero promete ferlo que sa posibilitat podra donantli Deu vida ...".