Rialp - Central de Rialp - Altron - Sorre - Bernui - Plans de Bernui - Capella de santa Anna - Caregue - Escàs - Castell de Rialp - Rialp
Aquesta setmana us proposem una eixida per la comarca del Pallars Sobirà, amb començament i acabament a Rialp. En ella visitem els pobles d'Altron, Sorre, Bernui, Caregue i Escàs. A més a més, passem pels plans de Bernui i per la capella de santa Anna, i visitem les ruïnes del castell de Rialp. Algunes de les esglésies d'aquestes localitats ja les vam esmentar a l'article Un viatge incomplet a esglésies del Pirineu, de l'any 2020.
L'excursió comença a l'avinguda de la Generalitat, situada als afores de Rialp, vora el riu de sant Antoni. Segons assenyala el DCVB, el nom d'aquest poble deriva del llatí rivu albu, que vol dir "riu blanc". La denominació oficial és Rialp, acabat en -p, malgrat que la solució ortogràfica genuïna del català seria Rialb, amb -b. Sobre açò existeix una certa polèmica, que també ha estat reproduïda en altres indrets del Pirineu pel mateix motiu. Pensem en el cas de Cabdella i de la Torre de Cabdella, que escriuen els seus topònims de manera oficial com Capdella i la Torre de Capdella. Igualment, fa pocs anys, canviaren en aquest mateix municipi del Pallars Jussà la forma Oveix per Obeix, que n'és ara l'oficial.
En qualsevol cas, encetem l'itinerari en direcció nord-oest i, de seguida, abandonem el nucli urbà i enllacem amb el camí de la Central.
Sempre empegats al riu de sant Antoni, tardem poc més de deu minuts en fer cap a la central hidroelèctrica de Rialp. A la façana d'uns dels edificis que la conformen s'hi llegeix la data de 1958.
En deixar-la enrere, a mà esquerra, naix el camí de Roca Roia, que és per on hem de continuar la ruta. D'aquesta manera, l'agafem i, de seguida, travessem el riu de sant Antoni per un pontet.
A l'altra banda, ens espera una pujada ràpida per la partida dels Revertesos, ja al terme municipal de Sort. Primer avancem pel mig d'un bosquet. Més endavant, però, la vegetació desapareix i comencem a tindre alguna bona vista de les muntanyes que tanquen per ponent la vall d'Àssua.
En acabant, encara passem per algun tram més de bosc, i veiem alguna traça d'empedrat antic com a paviment de la via que trepitgem.
En cosa de mitja hora des de la central de Rialp, fem cap a un encreuament. El camí de Roca Roia continua cap a la dreta, per a enllaçar amb el camí de Rialp a Altron. Nosaltres, però, anem recte i, en un parell de minuts, eixim a la carretera de la vall d'Àssua. En el punt on ens incorporem a aquesta via, observem un piló devocional dedicat a la Mare de Déu de Montserrat.
Agafem la carretera en direcció al poble d'Altron, que para a un parell de minuts. El primer element a destacar del seu nucli urbà que ens apareix és l'anomenada ubla de Sobirà. Una 'ubla', en català pallarès, és un "departament tapat de teulada dins el qual tenen les ovelles i els anyells en temps d'hivern" (DCVB).
Travessem Altron pel carrer Major, on hi és l'església, dedicada a sant Serni. En fer cap a la plaça, dita també Major, tombem a la dreta, en direcció al cementeri.
Des d'allà arranca el camí d'Altron a Rialp. L'agafem i, al minut, trobem una cruïlla. Seguim a l'esquerra, baixant, pel camí que mena cap a Sorre.
El pas és ben marcat i, al remat, ens duu a creuar el barranc d'Altron, just abans que trobe el riu de Sall i origine el riu de sant Antoni.
En acabant de travessar-lo, el camí d'Altron a Sorre gira cap a l'esquerra i inicia una pujada lleugera però constant pel prat del Barber. Novament, la via és molt ben marcada pel paviment empedrat i els murets de pedra seca que delimiten les pastures.
Ens creuem amb algunes vaques en aquest tram. Primer al nord-oest i, més tard, vers al sud-oest, ens costa una mitja hora aplegar a Sorre des del barranc d'Altron.
Travessem Sorre d'una banda a l'altra, fins a eixir novament a la carretera de la vall d'Àssua. D'aquest poble, el nom del qual segons Joan Coromines prové del basc zur be, "sota la fusta", hi destaca l'església de sant Esteve, romànica, tot i que molt modificada al llarg dels segles.
Creuem la carretera i, a l'altre costat, hi para un altre pilonet devocional, aquest dedicat a sant Antoni de Pàdua. De la seua vora hi naix el camí de Sorre a Bernui, que és per on continua el nostre itinerari.
Ens incorporem a aquesta via, menys marcada que l'anterior però molt evident. Divideix les partides dels Planos, a la dreta, i dels Campos, a l'esquerra. Més endavant, ens fa anar cap a la dreta i comença una pujada en ziga-zaga fins a la carretera. I és que aquesta via, evidentment més moderna, va aprofitar en aquest punt el traçat del camí vell.
Al cap d'un centenar de metres, el camí de Sorre a Bernui se separa de la carretera, cap a l'esquerra, i nosaltres amb ell. Passa pel costat d'un corral modern i, allà lluny, observem per primera vegada Bernui. Darrere, les muntanyes que separen els dos Pallars.
El camí, malgrat la vegetació, no té pèrdua, i hi fem cap a Bernui en cosa d'un quart d'hora. Hi accedim per la banda de baix del poble. El seu nom podria vindre, segons Coromines, del llatí veranus, "primaveral", amb un sufix -ui o -oi.
Hi pugem fins a dalt, fins a l'església de santa Maria, des d'on tenim una molt bona panoràmica de Saurí, Llessui, el despoblat de Meneurí i les pistes de la desapareguda estació d'esquí que va haver-hi en aquesta contrada.
Fem una parada en el mirador de l'església i, després, mamprenem la marxa per la carretera de la vall d'Àssua, en direcció nord-est, cap a la dreta. Són aproximadament cinc-cents metres per asfalt abans d'arribar a Casa Joana. En aquest punt, ens desviem a l'esquerra per un camí de terra que va a buscar els plans de Bernui.
Travessem els plans de Bernui, vers les Auredes, fins que trobem el camí de Llessui a Sorre, que agafem cap a la dreta. A poc a poc, perdem altura i apleguem a la carretera de la vall d'Àssua. L'agafem novament, cap a l'esquerra. Mentrestant, a mà dreta, tenim una bona vista de Sorre, d'Altron i de tota la vall fins a Rialp.
No arribem a recórrer més de cinc-cents metres abans de separar-nos de nou d'aquesta via i agafar la carretera de Caregue. Amb ella, hi fem cap a la capella de santa Anna, mirador privilegiat dels pobles de Caregue, Escàs, Sorre, Altron i Rialp, i d'un bon grapat del muntanyam de la contrada. Es tracta d'un oratori de reduïdes dimensions, sense absis, amb coberta a dues aigües. L'interior és molt senzill. La imatge de la titular del temple, santa Anna, que apareix al costat de la Mare de Déu xiqueta, és tancada dins d'una fornícula. La taula de l'altar és empegada a la paret, a l'estil del ceremonial catòlic anterior al Concili Vaticà II.
Deixem enrere la capella de santa Anna i continuem per la carretera, que ens adreça cap al nord-oest a fi de travessar el riu de Berasti. Just abans de fer-ho, passem per la font de Ceret. Just després de fer-ho, passem per un pilonet devocional dedicat a una Mare de Déu, que ens fa l'efecte que és la de Lorda, ja en el terme del municipi de Rialp.
Per la partida de la Solana, amb la carretera de Caregue, iniciem una pujada que, en deu minuts, en deixa en aquest poble. Només entrar, a mà esquerra, ens crida l'atenció una esglesiola singular, amb una decoració exterior molt cridanera. Sembla de construcció recent, amb alguns elements neogòtics. Del nucli urbà també hi destaca un temple, el de sant Martí. El nom del poble, per a Coromines, està relacionat amb la forma preromana ker, "roca".
Després de visitar Caregue, mamprenem la marxa cap a Escàs pel camí que uneix ambdues poblacions. El primer tram és molt poc marcat i la vegetació l'ha esborrar. A pesar d'açò, com el pas és molt estret, no té pèrdua.
Més endavant, el camí de Caregue a Escàs fa cap a la carretera d'Escàs. La segueix durant deu o quinze metres i se'n separa novament, cap a l'esquerra i baixant. En tot moment, observem Escàs, per baix de nosaltres.
La via fa un ziga-zaga descendent que, en vint minuts, ens duu al peu del riu de Caregue. Travessem el curs d'aigua pel pont de la Forestal i, a l'altra banda, tornem a veure Escàs, que ara queda damunt nostre.
Hi pugem i visitem el poble. Del nucli d'Escàs, situat sobre un penyal avançat per damunt del riu de Caregue, hi destaca l'església de santa Coloma.
En acabant, ens incorporem a la carretera que hi mena fins allà des de Rialp. És una via asfaltada, però poc transitada. Ens queda per davant una hora més o menys abans d'arribar a la borda de Bertran, que no veurem des del camí. Durant tot aquest trajecte, però, les vistes que fruïm de la vall d'Àssua són a destacar.
Deu minuts més enllà de la borda de Betran, quan Rialp ja ens és a tocar, abandonem la carretera i, cap a l'esquerra, agafem el camí de Surp a Rialp.
Aquesta via, en cinc minuts, ens duu fins al castell de Rialp. Després només ens queda travessar el poble fins al punt d'eixida, on fiquem el punt i final a l'itinerari.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada