El vocabulari de la natura: PALA

Aquesta setmana incorporem al nostre particular vocabulari de la natura una nova paraula. Es tracta del terme 'pala', polisèmic i conegut arreu dels països en els quals es parla la nostra llengua. A nosaltres ens interessa, però, només una de les seues accepcions, que és aquella que fa referència al "vessant de muntanya llis i de pendent molt fort, gairebé vertical", en paraules del Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). En canvi, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) no arreplega aquest significat, que sí que apareix, per contra, al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB).

En efecte, usem el terme 'pala' per a denominar una zona molt costeruda del vessant d'una muntanya. Ho fem perquè aquests paratges recorden, per la seua forma, a una pala, açò és, una "eina formada per una làmina de fusta o de ferro, de forma generalment rectangular o trapezial o semiovalada, adaptada a un mànec més o menys llarg segons l'ús a què es destina i que sol esser de recollir o remoure alguna cosa sòlida, pastosa o pulverulenta" (DCVB). El mot deriva del llatí pala, amb el mateix significat.

Un exemple de pala al Cap de la Pala Alta d'Estany Llong, al terme de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça

Foto: Josep Borrut

Amb tot, la paraula que ens ocupa i en el significat que ens interessa ha deixat una petjada important a la toponímia catalana i valenciana. Així, a Catalunya, les comarques del Pirineu en van plenes d'indrets que tenen aquest nom. Per exemple, la Pala és el topònim que identifica el vessant del pic de l'Àliga que baixa vers el santuari de la Mare de Déu de Núria, a Queralbs, al Ripollès. També se'n diu la Pala de la paret costeruda per la qual puja cap al poble de Son, al Pallars Sobirà, la carretera que hi mena des de València d'Àneu. I, en fi, la Pala és el nom del contrafort situat més al sud-est del Montsec de Rúbies, relativament a prop de Vilanova de Meià, a la Noguera. Al País Valencià, la Pala és el nom que rep el vessant de la muntanya que separa la dena dels Llivis, per dalt, i la devesa dels Carrascals, per baix, al terme de Morella, als Ports. Igualment, la Pala és un lloc amb un fort desnivell del terme d'Ares del Maestrat, a l'Alt Maestrat. 

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat