El vocabulari de la natura: PRIM
Aquesta setmana accedeix una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. Es tracta de 'prim', terme que usem com a antònim de 'gros', referit sovint a una persona que ens fa l'efecte que pesa menys del compte. En aquest sentit, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) indica, en efecte, que l'adjectiu 'prim' és aplicat a allò "que té relativament poc gruix". De la mateixa manera, explica el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que una cosa prima és aquella que té "poc de greix o poc de teixit adipós" o que presenta "relativament poca grossària".
A partir d'aquesta accepció va haver de formar-se la que ens ocupa ací. I és que un prim, com a substantiu i no com a adjectiu, a la Ribera d'Ebre, és un "paratge del riu on hi ha molt poc gruix d'aigua", segons manifesta el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). En sintonia amb aquesta interpretació del qualificatiu, tenim també que els de Culla i els de la Torre d'en Besora, a la comarca de l'Alt Maestrat, anomenen amb el topònim del Prim a sengles carenes estretes situades a la serra d'en Segures i a la serra Esparreguera, respectivament. D'altra banda, a la Pobla de Lillet, al Berguedà, dels trossos de terra improductius en diuen prims (DCVB).
Quant a l'etimologia de la paraula, deriva del llatí prīmu, "primer" o "fi, subtil" (DCVB).
REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net
INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada