Camins en la natura

Aquesta setmana publiquem una nova edició del nostre Calaix d'interior amb una entrada sobre la presència del valencià en alguns masos de frontera de la comarca castellanoparlant de l'Alt Millars, al País Valencià. Vista de l'Alt Millars, des del camí del Mas de Vicenta. Baix a la dreta, Lludient. La instauració del règim autonòmic al País Valencià amb l'aprovació de l' Estatut l'any 1982 va plasmar jurídicament la realitat lingüística del nostre país: "Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Tots tenen dret a conéixer-los i usar-los" (art. 6, LO 5/1982 d'1 de juliol, de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana).  Portada de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982. Açò va ser matisat un any després amb la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià de 1983. Així doncs, segons les directrius de l'Institut de Filologia Valenciana de la Universita...

Aquesta setmana vos presentem una nova publicació de la sèrie El vocabulari de la natura , en la qual és protagonista la paraula tarter que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans, vol dir: " extensió de terreny, al flanc d’una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims ". Tarter en la pujada cap als cims del Gurugú i la penya del Pastor,  al terme d'Aín, a la serra d'Espadà. A la llum de la seua definició, aquest mot presenta un bon aplec de geosinònims que s'empren arreu del nostre domini lingüístic. D'aquesta manera, tarter, i la forma femenina tartera, són pròpies del Rosselló, la Cerdanya, el Pallars, la Ribagorça i el Conflent, totes elles comarques del nord de Catalunya (DCVB). Tanmateix, a les Illes Balears i a part de Catalunya s'utilitza la paraula codolar, mentre que al País Valencià ...

Aquesta setmana publiquem una nova ruta al bloc pel terme municipal d'Onda, a la comarca de la Plana Baixa. En ella visitem els pous del Negre, del Salvador i de la Mare de Déu dels Desemparats, l'embassament del Sitjar, la "parà" de Benjamín, el corral de Jaume i una part de la serra de la Pedrissa.  Embassament del Sitjar La ruta s'inicia a l'avinguda de la Constitució d'Onda. Des d'allà agafem en direcció nord el camí de la Baronia i, de seguida, creuem el barranc de Beniparrell.    Camí de la Baronia Barranc de Beniparrell Continuem avançant i al següent encreuament tombem a la dreta per a anar a buscar el camí vell de l'Alcora, que és paral·lel. L'agafem en direcció nord fins al barranc del Salvador. El creuem i girem a mà esquerra en direcció a la urbanització "La Talaia". Abans d'arribar-hi, anem novament a l'esquerra en direcció al pou del Negre, Farons i la carretera del Sitjar.   Barr...

Aquesta setmana publiquem una nova edició del nostre Calaix d'interior  i la dediquem a la figura del sacerdot Andrés Monzó Nogués i a les investigacions arqueològiques que va dur a terme a les localitats de Lludient ( Ludiente , en castellà i oficialment) i Torre-xiva ( Torrechiva , en castellà i oficialment), a la comarca de l'Alt Millars, a les acaballes de la dècada de 1920. Vista actual de Ludiente des del camí del mas de Vicenta Andrés Monzó va nàixer a la localitat valenciana de Carlet, a la Ribera Alta, també cuna dels sants màrtirs del segle XII Bernat, Gràcia i Maria, l'any 1903, i fou ordenat sacerdot l'any 1928. La primera eucaristia la va oficiar al seu poble natal el 30 de juny d'aquell any. El 1929 ja estava exercint a Lludient i, probablement, també a la veïna Torre-xiva. El 1932 era sacerdot a Turís, a la Ribera Alta. Després de la Guerra Civil va ser rector d'Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre, i també arxiver de la parr...