Calaix d'interior: Andrés Monzó, sacerdot i investigador a Lludient i a Torre-xiva

Aquesta setmana publiquem una nova edició del nostre Calaix d'interior i la dediquem a la figura del sacerdot Andrés Monzó Nogués i a les investigacions arqueològiques que va dur a terme a les localitats de Lludient (Ludiente, en castellà i oficialment) i Torre-xiva (Torrechiva, en castellà i oficialment), a la comarca de l'Alt Millars, a les acaballes de la dècada de 1920.

Vista actual de Ludiente des del camí del mas de Vicenta

Andrés Monzó va nàixer a la localitat valenciana de Carlet, a la Ribera Alta, també cuna dels sants màrtirs del segle XII Bernat, Gràcia i Maria, l'any 1903, i fou ordenat sacerdot l'any 1928. La primera eucaristia la va oficiar al seu poble natal el 30 de juny d'aquell any.

El 1929 ja estava exercint a Lludient i, probablement, també a la veïna Torre-xiva. El 1932 era sacerdot a Turís, a la Ribera Alta. Després de la Guerra Civil va ser rector d'Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre, i també arxiver de la parròquia de sant Esteve de València. Va morir el 1962. 

Crònica de la primera missa oficiada pel sacerdot Andrés Monzó,
publicada al diari Las Provincias del dimarts 3 de juliol de 1928.

A banda de la seua vocació religiosa, al mateix temps va professar una autèntica devoció per l'arqueologia. En aquest camp va dur a terme destacades investigacions a la zona del Camp de Morvedre, tot i que els seus inicis sembla que van ser a les terres de Lludient, en l'època en la qual era rector de la localitat. De fet, poc després d'arribar a la parròquia altmillarenca, fou nomenat agregat col·laborador de la Secció d'Antropologia i d'Història de l'aleshores Centre de Cultura Valenciana, hui dia Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Escut del Centre de Cultura Valenciana

No feia ni un any del començament del seu ministeri a Lludient quan va presentar al Centre de Cultura Valenciana, el juny de 1929, els descobriments arqueològics que havia realitzat per terres lludientines i també torre-xiveres. El diari Las Provincias del dijous 13 de juny d'aquell any fa la relació següent de troballes:

"El agregado de esta sección en Ludiente (Castellón), el presbítero don Andrés Monzó, remitió algunas muestras de cerámica por él halladas en sus exploraciones por aquellas sierras y correspondientes a las estaciones arqueológicas siguientes:
De la de <<Morrón Negro>>, de Torrechiva, trozos de cerámica carbonífera con puntitos de cuarzo hecha a mano. Es análoga a cierta cerámica ibérica hecha a torno encontrada en otras estaciones ibéricas.
Otros fragmentos muy semejantes a la anterior procedentes de <<Cabezo Royo de la Giraba>>, en Ludiente, con pátina roja causada por el medio ocráceo en que ha estado.
Otra muestra de calidad análoga a las anteriores y un trozo de plato barnizado turones, del que según el señor Monzó abundan en la estación del Lazarollo (Benachera) del mismo pueblo.
De la estación de la Reduela envía varios fragmentos de cerámica medieval sin barnizar ni pintar. En dicha estación se han hallado también algunos enterramientos en cistas.
Por último, varios trozos de cerámica de la edad de bronce y abundante de la Edad Media, encontrados en la estación de Peñas Arriba, en el mismo término de Ludiente.
Los reunidos admiraron la fecunda labor del ilustrado sacerdote, digna por todos conceptos de ser imitada para el bien de la cultura patria".

El mateix Monzó amplià aquesta informació en unes paraules reproduïdes per José Vicente Martí a un dels seus articles a la revista ARRELS, de la localitat d'Onda, a la Plana Baixa: "en el Morrón Negro encontramos hachas y cerámicas neolíticas, también las encontramos en las Peñas del Mas de Arriba". 

El Cabezo Royo de la Giraba, dit en aquest poble Morrón de la Cingla.

La font de l'Azarroyo, Lazarollo per a Monzó, a tocar de Benachera.


Però, quina és la localització d'aquestes "estaciones arqueológicas" als termes de Torre-xiva i de Lludient? Si ens fixem, dues d'elles estan al voltant de la rambla de santa Anna, o Santana. Altres dues, a prop de Benachera. I la cinquena, a tres quilòmetres i mig de la Torre ibèrica de Foios de Llucena.

En primer terme, el Morrón Negro s'alça 756 metres sobre el nivell de la mar, just al límit dels termes de Torre-xiva i de Toga, i molt a prop del de Lludient. La seua altura és menor que la de les muntanyes que la volten pel sud, però s'eleva sobre les del nord, dominant la referida Rambla i amb una visió directa del mas d'Arriba, lloc on està situada una de les altres "estaciones arqueológicas" de Monzó.

Ubicació del Morrón Negro respecte dels pobles de Torre-xiva, Lludient i Toga
Font: Terrasit

Situació del Morrón Negro, al sud. Al mig, la rambla de santa Anna. 
I al nord, el mas d'Arriba i els corrals del mas d'Arriba.
Font: Terrasit

Efectivament, les penyes del mas d'Arriba, que no apareixen amb eixe topònim a la cartografia actual, estan situades a l'altra banda de la rambla de santa Anna. Si ho mesurem en línia recta, a poc més de quilòmetre i mig del Morrón Negro. Reben el seu nom del mas d'Arriba, que s'emplaça just en la divisòria dels termes de Lludient i de Cirat, i que Isabel Alba, en la seua obra Toponímia de Ludiente, identifica també amb la denominació de mas de la Belenguera. 

El jaciment de l'Azarroyo, o Lazarollo, per la seua banda, no dista ni dos quilòmetres en línia recta del mas d'Arriba, tot i que ja queda més lluny de la rambla de santa Anna, vertebradora de les dues "estaciones arqueológicas" anteriors. Es troba al nord de Benachera, un dels masos encara habitats del terme de Lludient. I molt a prop, a l'est, separat pel barranc de Simón, s'ubica el que Monzó anomena el "Cabezo Royo de la Giraba" i que en la cartografia actual rep els noms de Cabezo Royo i Morrón Royo, tot i que la gent de la Giraba li diu Morrón de la Cingla.  

Situació de Benachera, de l'Azarroyo, del mas de Cabezo Royo 
i del Cabezo Royo o Morrón de la Cingla.

L'ubicació de la Reduela és, nogensmenys, més llunyana. Aquest mas està ubicat a un quilòmetre escàs del camí reial d'Aragó, també en un dels extrems del terme de Lludient, molt a prop ja de les terres de Llucena, a la comarca de l'Alcalatén. Però, com ja hem dit, en línia recta, dista poc més de tres quilòmetres i mig de la Torre ibèrica de Foios, ja al terme llucener.

Mas de la Reduela


 Situació de la Reduela respecte de la línia del terme de Lludient i de Llucena
Font: SIGPAC


Situació la Reduela respecte de Lludient i de Benachera.
Font: SIGPAC

Aquests descobriments que difongué Monzó, la majoria d'època dels ibers, formen part de la llarga llista de jaciments d'aquest temps que s'han trobat a l'Alt Millars. Per exemple, a la propera localitat de Sucaina se n'han localitzat uns quants en la zona de les penyes de Villanueva i la Loma. També al Castillo de Villamalefa, al jaciment de les penyes de Castejón, o a Cortes d'Arenós, al mas dels Morrones. Proves totes elles de l'antiguetat dels assentaments humans a la comarca.

BIBLIOGRAFIA
ALBA, Isabel (1992). Toponímia de Ludiente. En Butlletí de la Societat d'Onomàstica, n. 48, p. 187-193.

ANÒNIM (1928, 3 de juliol). Desde Carlet: primera misa. Las Provincias, n. 19346, p. 3.

ANÒNIM (1929, 1 de març). Centro de Cultura Valenciana. Las Provincias, n.19572, p. 8.

ANÒNIM (1929, 13 de juny). Centro de Cultura Valenciana. Las Provincias, n. 19560, p. 2.

ANÒNIM (1932, 25 de maig). Centro de Cultura Valenciana. Las Provincias, n. 20474, p. 13.

ARQUER, Neus, BARRACHINA, Amparo, BAUTISTA, Rosa, BURDEUS, Manolo i VICIACH, Anna (2012). Síntesis de cinco años de excavaciones de un yacimiento del hierro en el Alto Mijares: Los Morrones 1 de Cortes de Arenoso (Castellón). En Quaderns de Prehistòria i d'Arqueologia de Castelló, n.30, p. 53-69.

FALOMIR, Ferran i LUJÁN, José Luis (2013). Campaña de prospecciones arqueológicas en la Hoya de Zucaina. En Quaderns de Prehistòria i d'Arqueologia de Castelló, n.31, p. 125-136.

GIL-MASCARELL, Milagro, FERNÁNDEZ, Asunción i OLIVER, Arturo (1996). Resultados de las excavaciones arqueológicas en el yacimiento ibérico de la Torre de Foios (Lucena, Castellón). En Quaderns de Prehistòria i d'Arqueologia de Castelló, n.17, p. 219-254.

MARTÍ, José Vicente (2008). El paraíso perdido de La Albareda, la Masía del Rul y las casas del Cañuelo de Arriba (y IV). En Arrels, n. 90, p. 29-31.

NAVARRO, María Teresa (2011). Biografías de Archiveros, Bibliotecarios y Documentalistas Valencianos. Treball final de la Llicenciatura en Documentació. València: Universitat de València.

SEGART, EL MEU POBLE (2012). Breve historia de Segart, para novatos. Disponible a l'adreça https://segartelmeupoble.wordpress.com/2012/08/13/breve-historia-de-segart-para-novatos/.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada