El vocabulari de la natura: TARTER
Aquesta setmana vos presentem una nova publicació de la sèrie El vocabulari de la natura , en la qual és protagonista la paraula tarter que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans, vol dir: " extensió de terreny, al flanc d’una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims ". Tarter en la pujada cap als cims del Gurugú i la penya del Pastor, al terme d'Aín, a la serra d'Espadà. A la llum de la seua definició, aquest mot presenta un bon aplec de geosinònims que s'empren arreu del nostre domini lingüístic. D'aquesta manera, tarter, i la forma femenina tartera, són pròpies del Rosselló, la Cerdanya, el Pallars, la Ribagorça i el Conflent, totes elles comarques del nord de Catalunya (DCVB). Tanmateix, a les Illes Balears i a part de Catalunya s'utilitza la paraula codolar, mentre que al País Valencià