El vocabulari de la natura: CAFÍS

Aquesta setmana incorporem al nostre particular vocabulari de la natura un nou mot. Feia ja temps que no parlàvem sobre mesures: l'última vegada va ser el 2015, quan us explicàrem què era una jovada. Ara, la protagonista és la paraula 'cafís' que, d'acord amb el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), és una "mesura de capacitat per a grans, de valor variable segons les contrades". 

Per a trobar una major concreció hem d'anar al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) on es defineix com a "antiga mesura de capacitat per a àrids, de valor variable, equivalent en terres valencianes a dotze barcelles".

Ara bé, aquesta equivalència de 12 barcelles = 1 cafís és moderna, si atenem al que diu l'Enciclopèdia Catalana. Antigament, doncs, un cafí era igual a 24 barcelles o a 4 quarteres. Tot açò, traduït a les mesures de capacitat actuals, significa que hui dia, quan parlem d'un cafí, ens referim a 1,005 hl, mentre que en el passat n'hagueren sigut 2,01. 

Al sud del País Valencià, però, aquest enraonament no és vàlid, ja que a les comarques d'Alacant 1 cafís eren 16 barcelles. 

Mig almud de l'Horta de València, o siga, 1/8 de barcella, 
o siga, 3/2 de cafís moderns de València

D'acord amb el Diccionari Català-Valencià-Balear, el cafís s'ha emprat com a mesura de capacitat a la ribera de la Noguera Ribagorçana, a les terres de l'Ebre i al País Valencià, fonamentalment a les comarques del Maestrat i de l'Horta de València. 

D'origen àrab i derivat el seu nom de la paraula qafiz, el ús va estar molt més estès en el passat, i va ser utilitzat a llocs tan llunyans com Sicília, Tunísia, Ceuta, Aragó, Algèria o Castella. Evidentment, cadascun d'aquests indrets tenia la seua mesura particular per al cafís, per la qual cosa s'havien de fer circular les corresponents taules d'equivalències amb la finalitat d'aclarir el panorama.

Com recullen un text castellà del segle XIX signat per Federico Moretti, l'actual Diccionario de la Lengua Española (DRAE) de la Real Academia Española de la Lengua (RAE), i un escrit decimonònic francès de Jaubert de Passá, entre d'altres, als països de la Corona d'Aragó, el cafís es convertí també en una mesura de superfície amb el nom de 'cafissada', o cahizada per als aragonesos.

Tal com ens deixa entreveure la seua definició, "extensió de terra que pot sembrar-se amb un cafís de gra", ací també cada territori tenia la seua mesura particular.

Per últim, cal apuntar que a València és viva l'expressió 'a cafissos', o siga, "en abundància" (DNV).

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Enciclopèdia Catalanahttp://www.enciclopedia.cat

GUAL, Miguel (1981). El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Barcelona: CSIC.

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

JAUBERT DE PASSÁ (1844). Canales de riego de Cataluña y Reino de Valencia, leyes y costumbres que los rigen. Traducció de Juan Fiol. València: Benito Monfort.

JURADOS DE ZARAGOZA (1693). Ordinaciones de la imperial ciudad de Zaragoza. Saragossa: Herederos de Diego Dormer.

MORETTI, Federico (1828). Diccionario militar español-francés. Madrid: Impremta Reial.

Comentaris