Benitandús - Veo - Calvari de Veo - Senda de l'Alcornocal - Cova del Perenyo - Font del Rodeno - Font de l'Alcornocal - Refugi - Benitandús

Aquesta setmana us presentem una nova excursió per la serra d'Espadà. En ella visitem la part valencianoparlant del terme municipal de l'Alcúdia de Veo, és a dir, els pobles de Benitandús i Veo. Fent cap de la primera de les localitats a la segona pel camí d'Onda a l'Alcúdia de Veo, agafem a les Pallisses de Veo la senda de l'Alcornocal. Amb ella, ens endisem per una vall poc caminada que, al remat, ens porta a la font de l'Alcornocal i, per últim, novament a Benitandús.

La vall del barranc de l'Alcornocal vista des de la senda de 
l'Alcornocal, entre la cova del Perenyo i la font del Rodeno

L'excursió comença al poble de Benitandús, just en la porta de la seua església, un temple del segle XVIII dedicat a la Mare de Déu dels Desemparats. Des d'allà creuem la localitat pel seu únic carrer, en direcció sud. Aquesta via es correspon amb el camí d'Onda a l'Alcúdia de Veo i per ella hem de continuar una vegada hem deixat enrere les darreres cases de Benitandús.

Església de la Mare de Déu dels 
Desemparats de Benitandús

Carrer a Benitandús

Ara, en havent passat un corral en ruïnes, ens endinsem a la partida de les Hortes de Benitandús, que s'estèn a una banda i altra del riu de Veo. Nosaltres remuntem aquest curs d'aigua, que para a la nostra dreta.

Corral

Camí d'Onda a l'Alcúdia de Veo

El riu de Veo al seu pas per 
les Hortes de Benitandús

No tardem ni cinc minuts en arribar a la primera cruïlla. A mà esquerra arranca el camí de Benitandús a Artana, en direcció al coll i als corrals de la Basseta. Nosaltres, però, hem de continuar recte, per la vora del riu i cap a migjorn, pel dit camí d'Onda a l'Alcúdia de Veo.

Camí d'Onda a l'Alcúdia de Veo

El camí a la vora del riu de Veo

Poc més endavant, creuem el riu de Veo cap a la dreta i comencem a ascendir. Hem de tombar poc després també a la dreta i, fent un lleu ziga-zaga, guanyem als cinc minuts l'altura de la carretera CV-223 (Coll d'Artana - Onda), a la partida del Muladar.

El riu de Veo en ser creuat pel 
camí d'Onda a l'Alcúdia de Veo

El camí entre bancals perduts

El camí d'Onda a l'Alcúdia de Veo
abans d'arribar al Muladar

Ens incorporem a la carretera, que ací se superposa al camí d'Onda a l'Alcúdia de Veo, cap a l'esquerra. Sense abandonar-la, arribem de seguida al poble de Veo.

Carretera CV-223

El llavador de Veo des de la carretera

Entrem al nucli urbà pel carrer del Mig, cap a la dreta, i pugem la costeruda via fins a eixir a la plaça de sant Antoni. Allà agafem unes escales que passen per davant del frontó i ens enfilem cap a la part més alta del poble.

Carrer del Mig, a Veo

Carrer a Veo. A mà esquerra, 
un arc de mig punt

Un carreró de Veo

En arribar al darrer dels carrers, girem a la dreta i fem cap a les Pallisses. En aquest punt hem d'estar atents, ja que l'inici de la sendera no es veu a primera vista. A mà dreta tenim unes penyetes i, al damunt, algunes pallisses en ruïnes. Si ens fixem, per a accedir a peu a aquestes edificacions, hi ha un corriolet. Per ell hem de continuar la ruta. Es tracta de la senda de l'Alcornocal que, malgrat la dificultat que això ens comporta, no hem de perdre fins, pràcticament, el final de l'excursió.

Les Pallisses

Una altra pallissa a la part alta de Veo

Amb tot, la senda de l'Alcornocal tira cap al nord per a buscar el Calvari de Veo, que roman abandonat al vessant sud-est del Puntalet. En havent-nos aproximat a les estacions, el camí ens aparta d'elles per a dur-nos en direcció sud-oest.

Senda de l'Alcornocal

Estacions del calvari de Veo

Tres estacions del calvari de Veo

Senda de l'Alcornocal

Tot i això, de seguida comencem a pujar en ziga-zaga fins a guanyar la collada que separa els cims de la Creueta dels Trons i del Puntalet. En aquesta planura emboscada trobem un encreuament. Si continuàrem recte, faríem cap al cim del Puntalet. Nosaltres, però, girem cap a l'esquerra, amb la senda de l'Alcornocal.

Senda de l'Alcornocal

Desviament a l'esquerra al collet que separa 
els cims de la Creueta dels Trons i del Puntalet

El corriol està pràcticament esborrat. Per sort, conserva part de l'empedrat en alguns trams i, per això, sabem que anem pel bon camí.

Tram tapat de la senda de l'Alcornocal

Perdem ràpidament altura per un tram ombriu i no massa còmode per tal d'anar a creuar un barranc afluent del de l'Alcornocal. El passem i, tot superant un dels molts pins caiguts que trobem durant la ruta, recuperem un poc d'altura, primer cap al nord-est i, en acabant, cap al nord-oest.

Barranc

Arbre caigut al mig del camí

Senda de l'Alcornocal

Paisatge des de la sendera

Barranc

Al remat, fem cap a un collet, a uns 500 msnm. A mà dreta ens queda un pinar prou clar que acaba en un cim. Ens desviem de la senda de l'Alcornocal momentàniament per a coronar aquest puntal que assoleix la cota 520 msnm, la més elevada de l'aquesta ruta. Tot i que no hi ha massa vista des d'allà dalt, trobem just al capoll un niu d'ametralladora de la Guerra Civil.

Pinar junt a la senda de l'Alcornocal

Niu d'ametralladora al cim d'una muntanya

Vistes des del cim d'eixa mateixa muntanya

Retornats a la collada, el travessem cap a l'oest i, novament, descendim ràpidament per una zona boscosa poblada de sureres i de pins. A estones la senda de l'Alcornocal està neta. En altres moments, costa de seguir.

Senda de l'Alcornocal

Surera

Creuem un barranquet i seguim cap a ponent. Més endavant en tornem a creuar un altre, de barranc, just en passar per una surera monumental. Al moment, quasi sense adonar-nos-en i mig tapada per la vegetació, apareix a mà esquerra la cova del Perenyo que, possiblement, també ha estat anomenada cova de la Mirona.

Barranc

Cova del Perenyo

En havent observat la boca de la cavitat, continuem per la senda de l'Alcornocal. Ràpidament, fem cap a una cruïlla. A mà esquerra continua un corriol de bosc que deu anar a parar, no ho sabem cert, més amunt del coll de les Nieves, a la carena del Rodeno, o del Rodenal. Nosaltres, però, hem de tombar a mà dreta, baixant.

Desviament a la dreta

Immediatament, la senda de l'Alcornocal es divideix en dos corriols. Ara anem a l'esquerra i, de seguida, arribem a un nou torrent. Aquest és el barranc de l'Alcornocal, que ara creuem per la partida del Canyaret. Ací mateix para la font del Rodeno, també dita del Rodenal, que no porta aigua.

Barranc de l'Alcornocal

Passem, doncs, el barranc de l'Alcornocal i, després d'uns metres de sender esborrat, es dibuixa novament la senda de l'Alcornocal, que comença a elevar-se per dalt del barranc del mateix nom.

Senda de l'Alcornocal

La pujada acaba a un planet. Ací mateix trobem una cruïlla. Amb la senda de l'Alcornocal, anem cap a la dreta i comencem a perdre altura.

Desviament a la dreta

Senda de l'Alcornocal

El camí, poc marcat, fa ziga-zagues. La quantitat de pins caiguts ens dificulta el pas fins que n'hi ha dos que ens el barren completament. D'aquella manera, aconseguim salvar aquest obstacle i seguir amb el nostre descens. Al remat, fem cap a una contrada fonda de pinar, on nombrosos arbres amenacen de caure. Ací la senda, per sort, està ben marcada.

Senda de l'Alcornocal

Ribàs

Senda de l'Alcornocal pel mig del pinar

Amb ella creuem i ens incorporem al llit sec del barranc de l'Alcornocal. Després d'uns quants metres per dins del curs d'aigua, l'abandonem cap a l'esquerra i pugem uns quants metres d'altura, tot fent cap a un altre encreuament.

Barranc de l'Alcornocal

Senda de l'Alcornocal

Barranc de l'Alcornocal

Senda de l'Alcornocal

Ara tombem cap a l'esquerra i, seguidament, a la dreta, orientants per la remor de l'aigua de la font de l'Alcornocal. Efectivament, de seguida apleguem a aquest brollador.

Desviament a l'esquerra

Font de l'Alcornocar

Detall de la font

Bassa de la font de l'Alcornocal

Li peguem la volta a la font per la banda de darrere de la bassa i, de sobte, la senda de l'Alcornocal s'eixampla i es fa pista. Ara el camí és planer i còmode. En poc menys de deu minuts eixim, de nou, a la carretera CV-223. L'agafem cap a l'esquerra, en direcció Benitandús.

Senda de l'Alcornocal

Sureres

Ribàs a la vora de la senda

Carretera CV-223

No tardem massa en veure el poble. Ja pràcticament a l'entrada de la localitat, a l'esquerra, observem l'entrada d'un refugi obrat durant la Guerra Civil. Va ser construït per la Divisió 108 de l'exèrcit franquista i a l'entrada està gravada la inscripció "Viva España. Parque Ingenieros División 108. Año MCMXXXIX".

Entrades al refugi

Inscripció al refugi

Tot seguit, entrem al poble i, amb l'objectiu de gaudir d'una bona panoràmica dels Òrguens, ens apropem al dipòsit d'aigües de Benitandús, a prop de l'embassament, des d'on fem algunes fotografies. En acabant, desfem els nostres passos fins a l'església de la Mare de Déu dels Desemparats. Allà fiquem el punt i final a l'excursió.

Entrada a Benitandús per la carretera

El riu de Veo en passar per Benitandús

Els Òrguens de Benitandús vistos des del Dipòsit

Dipòsit de Benitandús

Per últim, ací us deixem l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc amb el desig que us agrade.