Camins en la natura

Hui publiquem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura . En aquesta ocasió, la paraula protagonista és 'foia'. Al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és definida com una "depressió o regió còncava del terreny que té l'origen en l'acció erosiva de les aigües o en una fossa tectònica". Igualment, al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) és caracteritzada com una "fondalada originada per l’acció erosiva de les aigües o relacionada amb una fossa tectònica". Derivada del llatí fŏvĕa , segons el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), la paraula ha deixat una empremta molt important a la toponímia del País Valencià. Així, arreu de les comarques valencianes, trobem foies. Per exemple, hi ha paratges anomenats genèricament la Foia a Agres, al Comtat; a Agullent, a la Vall d'Albaida; a Albal, a l'Horta Sud; a Alfondeguilla, a la serra

Aquesta setmana, després d'uns quants anys, tornem a caminar pel terme de Fanzara, a la comarca de l'Alt Millars. Per un camí diferent al de l'any 2011, pugem fins a la Mola per a visitar novament la cova de la Mola. Així mateix, també passem per altres indrets d'interés com l'avenc dels Sacrificis o els corrals Nuevo i del Cantaspín. Per últim, i com a última parada de l'excursió, ascendim la muntanya del Castellet, per a contemplar la bona vista que des d'aquest tossal hom té d'orient. Vista de la Penyagolosa des de la Mola de Fanzara L'excursió comença a la confluència de l'avinguda de la Constitució amb l'avinguda del Sant Sepulcre de Fanzara, que es correspon amb la carretera CV-194. Darrerament, aquest poble ha estat conegut per acollir el Museu Inacabat d'Art Urbà ( MIAU ), un projecte que ha contribuït a cosir al veïnat després d'anys de disputes al voltant de la instal·lació d'un magatzem de residus industrial