El vocabulari de la natura: FOIA

Hui publiquem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura. En aquesta ocasió, la paraula protagonista és 'foia'. Al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és definida com una "depressió o regió còncava del terreny que té l'origen en l'acció erosiva de les aigües o en una fossa tectònica". Igualment, al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) és caracteritzada com una "fondalada originada per l’acció erosiva de les aigües o relacionada amb una fossa tectònica".

Derivada del llatí fŏvĕa, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), la paraula ha deixat una empremta molt important a la toponímia del País Valencià. Així, arreu de les comarques valencianes, trobem foies. Per exemple, hi ha paratges anomenats genèricament la Foia a Agres, al Comtat; a Agullent, a la Vall d'Albaida; a Albal, a l'Horta Sud; a Alfondeguilla, a la serra d'Espadà; a Algemesí, a la Ribera Alta; o a Segorbe, a l'Alt Palància, on es parla el castellà. També hi ha partides dites de les Foies a Bèlgida, a la Vall d'Albaida; a Benasau, al Comtat; o a Benicarló, al Baix Maestrat. Fins i tot dóna nom a una comarca, la Foia de Bunyol, a algunes subcomarques com ara la Foia de Castalla o la Foia de Salem, i a un poble, la Foia, a la comarca de l'Alcalatén. A Onda, a la Plana Baixa, tenen la foia dels Frares i la Foguilella (Foia d'Aguilella), i a Borriol, a la Plana Alta, la foia de Vilar.

Vista des de l'aire de la Foia, a l'Alcalatén,
al bell mig d'una clotada entre l'Alcora i Figueroles.

En canvi, a Catalunya, la petjada a la toponímia és molt menor i, de fet, es concentra bàsicament a tres comarques: el Priorat, el Baix Ebre i el Montsià. D'aquesta manera, a Ulldecona, al Montsià, tenen la foia de les Ventalles; a Cabacés, al Priorat, tenen l'ermita de la Mare de Déu de la Foia, amb la cova de la Foia, el refugi de la Foia i el collet de la Foia; i a Alfara de Carles, al Baix Ebre, les Foies. A aquest darrer terme municipal també hi para el clot de la Foia, és a dir, el clot del clot.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

Fanzara - Avenc dels Sacrificis - Cova de la Mola - Corral Nuevo - Corral del Cantaspín - El Castellet - Fanzara

Aquesta setmana, després d'uns quants anys, tornem a caminar pel terme de Fanzara, a la comarca de l'Alt Millars. Per un camí diferent al de l'any 2011, pugem fins a la Mola per a visitar novament la cova de la Mola. Així mateix, també passem per altres indrets d'interés com l'avenc dels Sacrificis o els corrals Nuevo i del Cantaspín. Per últim, i com a última parada de l'excursió, ascendim la muntanya del Castellet, per a contemplar la bona vista que des d'aquest tossal hom té d'orient.

Vista de la Penyagolosa des de la Mola de Fanzara

L'excursió comença a la confluència de l'avinguda de la Constitució amb l'avinguda del Sant Sepulcre de Fanzara, que es correspon amb la carretera CV-194. Darrerament, aquest poble ha estat conegut per acollir el Museu Inacabat d'Art Urbà (MIAU), un projecte que ha contribuït a cosir al veïnat després d'anys de disputes al voltant de la instal·lació d'un magatzem de residus industrials a la partida del Baladrar, que finalment no va arribar a construir-se.

Abans, però, Fanzara havia estat més coneguda entre la comunitat científica per la singular llengua que s'hi parlava. El 1967, el filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner, va publicar al Boletín de la Real Academia Española l'article titulat Las hablas del Alto Mijares y de Fanzara. Ací feu notar els abundants trets propis del parlar fanzarí que, com el valencià, i el català en general, no disposava del fonema /θ/, és a dir, de la zeta castellana. Igualment, distingia entre l'essa sonora i l'essa sorda, tot pronunciant el nom de la localitat com /fanzáɾa/. També emmudia l'erra a final de paraula, de la mateixa manera que el valencià septentrional i els parlars de Catalunya, a més d'incorporar nombrosos valencianismes com bramit (cas. "bramido"), fesol (cas. "alubia"), freída (val. "fregida", cas. "frita") o arcaïsmes castellans com yantar (val. "menjar", cas. "comer").

Tornant al senderisme, eixim en direcció est per la carretera CV-194 per tal de creuar el riu de Millars. Mentre avancem, a mà dreta ens queda la partida de Las Huertas, a la ribera del Millars. Passem el riu pel pont de la carretera i, de seguida, ens reorientem amb aquesta via cap al sud, per la partida del Llano, just quan comença la seua superposició a la canyada reial d'Aragó i tot deixant Villa Carmen i el poliesportiu municipal a ponent. A orient ens queda la caseta de Joaquín Monfort i la casa dels peons caminers. 

El riu de Millars, en travessar la CV-194

El Turio, la penya Saganta i 
l'ermita del Sant Sepulcre a trenc d'alba

Villa Carmen, amb el Turio de fons

La carretera CV-194 per la partida del Llano

Caseta a la partida del Llano

Caseta dels peons caminers

En havent-la ultrapassat, encara continuem uns cinc minuts més per la carretera CV-194 fins a fer cap a un revolt molt tancat. Aleshores, enfront nostre, arranca un camí de terra que es correspon amb el camí de Fanzara a Aiòder. Abandonem tant la canyada com la carretera i seguim per allà. 

Camí de Fanzara a Aiòder

Amb el camí de Fanzara a Aiòder ens endisem per la partida de la Venta, tot guanyant altura progressivament. Passem per la vora de les ruïnes de la Venta, que dóna nom a aquesta partida i de la qual no queda pràcticament res. En acabant, ens enfrontem a una darrera costereta i eixim a la carretera CV-20. 

Conreus

Ruïnes de la Venta

Una altra perspectiva de la Venta

La travessem i continuem pel camí de Fanzara a Aiòder, ara convertit a senda, per l'extrem oriental de la partida de l'Alcúdia. De seguida, però, ens separem d'ella per a anar a buscar la costera de la Mola i la capçalera del barranc de l'Arbolage. 

Camí de Fanzara a Aiòder

Una mirada enrere, cap al poble de Fanzara

Restes de l'empedrat del camí

El camí de Fanzara a Aiòder, cap a l'est

Pel límit occidental del regall que canalitza les aigües de la part alta d'aquest curs d'aigua, el camí de Fanzara a Aiòder ens duu a travessar la pista de la Mola. Enfront continua el camí tradicional, per la vora d'una caseta. Continuem l'ascensió per la costera de la Mola. De nou, uns minuts després, passem junt a un revolt de la pista de la Mola, però nosaltres seguim per la sendera. 

Camí de Fanzara a Aiòder

El camí, en havent travessat la
pista de la Mola

El camí de Fanzara a Aiòder, mentre enfila
les primeres costes de la costera de la Mola

El camí, entre pins

A punt ja d'eixir a la lloma que corona la Mola

Poc més endavant, a la dreta, veurem un aljub. Des d'allà encara pugem uns quants metres més i, en res, assolim la lloma de la Mola per la part est de la partida del Cantaspín. La vista és magnífica al nord i a mar: guaitem tot el país de les comarques septentrionals, des de la Penyagolosa fins a les illes Columbretes. 

Aljub

Detall de l'aljub

Darrers metres d'ascensió

Paisatge des de la Mola

No tardem en eixir a un encreuament. El camí de Fanzara a Aiòder continua cap a la dreta. Nosaltres, però, l'abandonem per a visitar la cova de la Mola. Així doncs, girem a l'esquerra per la senda que, des de la lloma de la Mola, baixa a buscar aquesta coneguda cavitat i, esborrada pel pas del temps, tira pel dret per la partida del Carrascalet per a anar a buscar els Ojales. 

Senda cap a la cova de la Mola

Abans de fer-hi cap a la cova de la Mola, però, trobem a un costat del camí l'avenc dels Sacrificis, catalogat com a M-8. Hem d'anar en compte per a no caure-hi dins. Per tant, no cal apropar-s'hi massa. En relació al seu topònim, hem de fer notar que, en absolut, es tracta d'una denominació tradicional. Així doncs, com explica Joaquín Arenós, al seu article Unificación toponímica de las cavidades subterráneas de la Mola de Fanzara, publicat a la revista Berig l'any 2001, estem davant d'un neotopònim inventat pels espeleòlegs del Centre Excursionista de Castelló (CEC), que varen explorar per primera vegada aquesta sima l'any 1958. 

En aquest sentit, però, l'espeleòleg Josep Lluís Viciano, al seu article Més notes sobre toponímia espeleològica, publicat a la revista Berig l'any 2015, reconegué que "des que la nostra activitat espeleològica va prendre un camí seriós (...) la forma de saber el nom de les cavitats era la conversa amb masovers, pastors, caçadors i qualsevol que tinguera alguna relació amb els terrenys on s’obrien. Allò dels inicis de “cova de les Dames”, “avenc dels Sacrificis”, “avenc del Rebot”, etc., va quedar prompte enrere". 

La qüestió és que, segons pareix, les nombroses cavitats de la Mola fanzarina no tenien nom, llevat de la cova de la Mola, que és la més important de totes. A banda, en una època en la qual la informació no fluïa a tanta velocitat com ara, cada grup d'espeleòlegs que s'endinsava a una cova o avenc, si aquest no tenia un topònim tradicional, el batejaven amb una denominació diferent. Nosaltres, ací, hem optat per la de l'avenc dels Sacrificis, al ser la més antiga de totes. Tanmateix, l'any 1967 fou anomenat avenc del Pam i Mig, segons indicaren els espeleòlegs del GEON d'Onda, a la Plana Baixa, el 1982. L'any 1972, els excursionistes de l'OJE anomenaren avenc dels Caps a una sima de la Mola de Fanzara que es podria correspondre amb aquesta. Finalment, i amb millor criteri, a falta de topònim tradicional i per l'abundància de fenòmens subterranis que impedeix la seua singularització amb el nom de la partida o de la muntanya on hi estan situats, el Centre Excursionista de València, el 1982, el denominà, asèpticament, M-8 (M, de Mola; 8, pel lloc que ocupa al catàleg d'exploracions del grup).

Boca de l'avenc dels Sacrificis

Des d'ell seguim la sendera i en cosa de cinc minuts, quan ja comencem a perdre altura, veiem un viarany a l'esquerra que ens duu fins al fondal on s'obre aquesta gran entrada al si de la mare Terra. 

Poc abans d'arribar a la cova de la Mola, paisatge a orient

Tot i no soler fer-ho, ens endinsem uns metres per la gran sala d'entrada de la cova de la Mola, fins a arribar a un dipòsit d'aigua. Allà, peguem un mosset. D'aquesta cavitat ja se n'ha parlat molt. Fins i tot nosaltres ho férem l'any 2011, en l'època en la qual érem un programa de televisió. En la foia en la qual s'obre la boca, aparegueren restes d'un poblament eneolític i també hi foren trobades restes de l'edat del Bronze amagades pels racons de la gran sala, com documentà Norberto Mesado a Los movimientos culturales de la edad del Bronce y el Mediterráneo como vía de llegada (1999). 

Així mateix, el 15 d'agost de 1936 fou executat ací el veí d'Artesa Camilo Estrella Serrano, de 72 anys, jornaler de professió, simpatitzat de la Dreta Regional Valenciana. El seu cos aparegué amb un tir al cap, després que un grup de veïns d'Onda, entre els quals s'hi trobaven Tomàs Guillamón i un tal Tiriano, l'hagueren arrestat a una caseta de la partida fanzarina dels Gamellons, on s'havia refugiat, segons el testimoni del nét de Camilo, José Prades.

Vegetació que amaga la boca de la cavitat

La cova de la Mola

Mirada enrere mentre hi entrem

Contrallum de la boca de la cova de la Mola

Desfem les nostres passes fins a tornar a l'encreuament on havíem abandonat el camí de Fanzara a Aiòder. Ara l'agafem novament en direcció sud. No tardem en veure a mà esquerra el corral Nuevo. Per a anar-hi fins a ell, haurem de seguir un corriol molt brut i botar un parell de ribassos. Ara bé, aneu amb compte perquè a septentrió seu, hom hi registra alguns avencs que deuen ser poc visibles per l'abundància de vegetació.

Camí de Fanzara a Aiòder

Corral Nuevo

En havent visitat les ruïnes del corral Nuevo ens reincorporem al camí de Fanzara a Aiòder fins a topetar-nos amb la pista de la Mola. Ací va haver-hi un camp d'aviació durant la Guerra Civil ja que el terreny, molt pla, era ideal per a una activitat com aquesta.

Camí de Fanzara a Aiòder

Pista de la Mola

Agafem la pista cap a la dreta, en direcció nord, cap a la partida del Cantaspín. Si volem veure el corral de Cantaspín, que para a mà esquerra, ens haurem de ficar camp al través. Queden algunes parets i velles caixes de fusta de les emprades per a fer mel.

El corral del Cantaspín, amagat per la vegetació

El lloc també fou emprat com a abellar

Més restes d'aquest corral

Corral del Cantaspín

Des d'ací el camí es torna senzill i monòton, ja que només hem de resseguir la pista de la Mola i baixar per la partida de la costera de la Mola fins a fer-hi cap, en mitja hora, a la carretera CV-20, just a l'altura de la creu del Sábado i de la cova Santa, on hi ha una fornícula amb la imatge de la patrona de la diòcesi de Sogorb-Castelló, a la que Fanzara pertany. No obstant això, aquest poble, com gran part dels de les comarques del nord del País Valencià, va formar part de la diòcesi de Tortosa fins a l'any 1960. De fet, Fanzara era l'únic poble no catalanoparlant, o valencianoparlant, del bisbat tortosí.

Pista de la Mola

Paisatge al nord-est, amb l'embassament del 
Sitjar i la serra del desert de les Palmes

El nostre amic Pablo, per la pista de la Mola

En primer terme, el Castellet.

Fornícula dedicada a la Mare de
Déu de la Cova Santa, patrona de
la diòcesi de Sogorb-Castelló

A la dreta del piló de la Mare de Déu de la Cova Santa, arranca un camí que, per la banda oriental del turó del Castellet, enfila cap a la lloma de Petillo. Ens incorporem a ell però, immediatament després de la primera revolta que fa, el deixem per a enfilar-nos per una sendera poc marcada que puja bruscament cap al Castellet.

Camí

Arranc poc clar de la senda cap al Castellet

En acabant, el corriol s'embosca i es fica en paral·lel als cables de la línia telefònica. Nogensmenys, finalment els creua i tornem a eixir a una paret de roca negra bastant empinada. Busquem qualsevol viarany per a poder fer ziga-zagues i, fins i tot, veiem alguna fita de pedres.

Tram emboscat del sender cap al Castellet

Al remat, quan ja tenim a un tir de pedra una torre circular del Castellet, la senda guanya en desnivell i fent una darrer esforç per la costeruda orografia de la muntanya, guanyem el cim irregular del Castellet, a poc menys de 380 msnm.

Final de la pujada al Castellet

Torre circular al Castellet

Des d'aquesta torre circular, tirem cap a la dreta per tal de cercar el millor pas per a assolir la part més elevada de les restes d'aquesta fortalesa d'origen islàmic bastida sobre assentaments anteriors. Ascendim uns metres més i coronem el Castellet (384 msnm). Es tracta d'una fortificació de guaita situada al bell mig del triangle format per Fanzara, al nord, i els despoblats de l'Alcúdia, a l'oest, i de la Lleuxa, a l'est. Des d'ella es domina el pas entre els cursos alt i baix del riu de Millars pel territori del País Valencià. Pascual Madoz, al seu conegut viatge pels dominis espanyols a mitjan segle XIX, esmenta el despoblat de Castell, al terme de Fanzara. Igualment, Bernardo Mundina, a la seua Historia, Geografía y Estadística de la provincia de Castellón (1873), també l'anomena Castell i el qualifica de poble abandonat. Tanmateix, les úniques restes visibles són les del castell que dóna nom a l'indret.





Algunes de les ruïnes més visibles del Castellet

No veient millor pas per enlloc per a poder baixar, decidim tornar sobre les nostres passes fins al peu del Castellet i agafar novament el camí que ens duia cap a la lloma de Petito. Al remat, aquesta via tomba cap a l'esquerra, passa junt a un transformador elèctric situat al collet que separa el Castellet de la lloma de Petito, i es converteix en una sendera que ressegueix la línia de la llum que va cap a Fanzara. Per tant, aquest camí és fàcil de seguir. Únicament hem d'anar veient per on paren els pals de la llum.

Camí

Vista de Fanzara

Ara bé, al final, els fils elèctrics creuen el barranc de l'Arbolage. Nosaltres, però, tombem a la dreta i eixim a una triple cruïlla. Hem d'anar cap a l'esquerra, per a creuar aquest curs d'aigua, i enfilar camí cap a Fanzara.

Camí

Passem per algunes casetes de la partida de l'Arbolage i, als deu minuts, trobem davant de nosaltres el canal de la cota 220. En aquest punt, tombem a l'esquerra pel camí, antigament senda, de la Lleuxa. Amb ell, recorrem la curta distància que ens separa de la carretera CV-194 que, en un tres i no res, en deixa en Fanzara, on fiquem el punt i final a la ruta.

Incorporació al camí de la Lleuxa

Fanzara des del camí de la Lleuxa

Per a acabar, ací us deixem l'enllaç de l'eixida a Wikiloc. Esperem que la gaudiu!