Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2018

El vocabulari de la natura: BUSTAL

Imatge
Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre vocabulari de la natura. Es tracta del terme 'bustal', que no apareix ni al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ni tampoc al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Igualment, no el recull el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB).  Per tant, la seua caracterització ens la dóna Andreu Beltran Zaragozà, a l'article La llengua de Llucena al segle XVIII , editat l'any 2000 per Joaquim Escrig Fortanete a la seua Monogràfica de Llucena . Allà, recull les paraules de Joan Coromines, a l' Onomasticon Cataloniae , on indica que és una "varietat de devesa, partida no conreada". En definitiva, com assenyala Rosa María Castañer Martín (2000), a Estudio del léxico de la casa en Aragón, Navarra y La Rioja , la paraula 'bustal' tambñe existeix en castellà, com a variant de  bostar , que, d'acord amb el

Ortoneda - Segan - Refugi de Boumort - Casa de les Feixes - Coll de la Creu - Ortoneda

Imatge
Aquesta setmana publiquem una excursió pel terme municipal de Conca de Dalt, a la comarca del Pallars Jussà. Amb inici i final a la localitat d'Ortoneda, pugem fins al refugi de Boumort (1.881 msnm), situat al peu del cap de Boumort (2.077 msnm), muntanya culminant de la serra de Boumort. La coma d'Orient, envoltada per les muntanyes de  Boumort, vista des de la pista de Boumort Abans de començar amb la descripció del camí, volem puntualitzar per què hem decidit escriure el nom del poble sense h- inicial. En aquest sentit, com apunten Xavier Planas Batlle, Àurea Ponsa Vidales i Ánchel Belmonte Rivas al seu article El substrat preromà en la toponímia relacionada amb inestabilitats de vessant en l’àmbit geogràfic nord-oriental de la Península Ibèrica i zones properes (2008), per error s'ha estat assenyalant que el topònim d'Ortoneda deriva del llatí hortu , "hort", i d'ací el col·locar-li aquesta hac al principi. Aquests tres investigadors insi