El vocabulari de la natura: BUSTAL
Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre vocabulari de la natura. Es tracta del terme 'bustal', que no apareix ni al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ni tampoc al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Igualment, no el recull el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Per tant, la seua caracterització ens la dóna Andreu Beltran Zaragozà, a l'article La llengua de Llucena al segle XVIII , editat l'any 2000 per Joaquim Escrig Fortanete a la seua Monogràfica de Llucena . Allà, recull les paraules de Joan Coromines, a l' Onomasticon Cataloniae , on indica que és una "varietat de devesa, partida no conreada". En definitiva, com assenyala Rosa María Castañer Martín (2000), a Estudio del léxico de la casa en Aragón, Navarra y La Rioja , la paraula 'bustal' tambñe existeix en castellà, com a variant de bostar , que, d'acord amb el