El vocabulari de la natura: BUSTAL

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre vocabulari de la natura. Es tracta del terme 'bustal', que no apareix ni al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ni tampoc al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Igualment, no el recull el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). 

Per tant, la seua caracterització ens la dóna Andreu Beltran Zaragozà, a l'article La llengua de Llucena al segle XVIII, editat l'any 2000 per Joaquim Escrig Fortanete a la seua Monogràfica de Llucena. Allà, recull les paraules de Joan Coromines, a l'Onomasticon Cataloniae, on indica que és una "varietat de devesa, partida no conreada". En definitiva, com assenyala Rosa María Castañer Martín (2000), a Estudio del léxico de la casa en Aragón, Navarra y La Rioja, la paraula 'bustal' tambñe existeix en castellà, com a variant de bostar, que, d'acord amb el Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua (DRAE), vol dir "corral o establo donde se recogen los bueyes". Al seu torn, aquest vindria del llatí tardà bostar, amb el mateix significat (DRAE). En aquest sentit, Coromines fa notar que la paraula catalana 'bustal' està emparentada també amb el portugués bustal, "estable de bous", i amb el gallec i l'aragonés busto, "rabera de vaques o de bous". Els bustals, en la nostra llengua, doncs, com explica Beltran Zaragozà, són "territoris pròxims a una via de pas", i un terme molt relacionat amb la ramaderia. De fet, Martines (2009) explica que la paraula va arribar a la nostra llengua per la via dels repobladors aragonesos que anaren al Regne de València al segle XIII.

Vista aèrea del Bustal de Benassal, a l'Alt Maestrat
Font: Institut Cartogràfic Valencià

Tot i que ha desaparegut de la llengua parlada, el mot apareix en la toponímia recollida en nombrosos documents medievals valencians i ha quedat fossilitzat també al corpus de noms de lloc actual. Així doncs, els termes maestratins de Benassal, Culla, la Torre d'en Besora i Traiguera, els de Borriol, la Pobla Tornesa, la Serra d'en Galceran i les Coves de Vinromà, a la Plana Alta, i els de Llucena i l'Alcora, a l'Alcalatén, tenen una partida anomena el Bustal. Així mateix, a la Vall d'Alba, a la Plana Alta, hi ha el bustal Blanc, i a Atzeneta del Maestrat, a l'Alt Maestrat, el racó del Bustal i el Bustalet. També als termes de Costur i de les Useres, a l'Alcalatén, i al de Torreblanca, a la Plana Alta, tenen el seu particular Bustalet. En plural també n'hi ha de bustals, per exemple, al terme de Vistabella del Maestrat, a l'Alt Maestrat.

Com es pot observar a la distribució geogràfica dels topònims amb "bustal", tots ells es concentren a una àrea relativament menuda del nord de les comarques del País Valencià. Ara bé, aquest fet no significa que el mot fóra exclusiu d'aquesta contrada valenciana. Al terme de la Font de la Figuera, a la Costera i a la frontera amb La Manxa, tenen l'alt del Bustal, al que també anomenen alt del Túnel o del Molí. De la mateixa manera, també reapareix aquest terme als noms de lloc de l'extens terme de Requena, a la comarca castellanoparlant de la Plana d'Utiel-Requena, que forma part del territori valencià des de mitjan segle XIX ja que, fins aleshores, sempre havia format part de Castella. En un extrem del seu territori, a prop del nucli del Rebollar, hom hi troba el bustal de los Cerros Pelados, i entre Hortunas i Los Pedrones, hi queda un indret dit el Bustal. A la també castellanoparlant Sucaina, a l'Alt Millars, trobem el topònim Los Bostales. 

A Catalunya, tanmateix, aquest terme és completament desconegut i no hi ha ni rastre d'ell a la toponímia del país. Fora del nostre àmbit lingüístic, però, la petjada d'aquest terme és important arreu d'Aragó, Navarra i la franja cantàbrica (Martines, 2009). Fins i tot a Segòvia tenen la Mare de Déu del Bustal.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

BELTRAN ZARAGOZÀ, Andreu (2000). La llengua de Llucena al segle XVIII. A ESCRIG FORTANETE, Joaquim. Monogràfica de Llucena. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.

CASTAÑER MARTÍN, Rosa María (1990). Estudio del léxico de la casa en Aragón, Navarra y La Rioja. Saragossa: Diputación General de Aragón.

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

MARTINES, Josep (2009). El contacte del català amb la llengua dels aragonesos al segle XIII al País Valencià: influència sobre el lèxic. Caplletra, n. 46, p. 61-88.

Ortoneda - Segan - Refugi de Boumort - Casa de les Feixes - Coll de la Creu - Ortoneda

Aquesta setmana publiquem una excursió pel terme municipal de Conca de Dalt, a la comarca del Pallars Jussà. Amb inici i final a la localitat d'Ortoneda, pugem fins al refugi de Boumort (1.881 msnm), situat al peu del cap de Boumort (2.077 msnm), muntanya culminant de la serra de Boumort.

La coma d'Orient, envoltada per les muntanyes de 
Boumort, vista des de la pista de Boumort

Abans de començar amb la descripció del camí, volem puntualitzar per què hem decidit escriure el nom del poble sense h- inicial. En aquest sentit, com apunten Xavier Planas Batlle, Àurea Ponsa Vidales i Ánchel Belmonte Rivas al seu article El substrat preromà en la toponímia relacionada amb inestabilitats de vessant en l’àmbit geogràfic nord-oriental de la Península Ibèrica i zones properes (2008), per error s'ha estat assenyalant que el topònim d'Ortoneda deriva del llatí hortu, "hort", i d'ací el col·locar-li aquesta hac al principi. Aquests tres investigadors insisteixen en que prové de l'arrel basca lurr / lorr, "terra", d'on ix l'euskera modern lurte, "esllavissada de terres", amb pèrdua de la ela de l'inici.

Dit açò, i tornant al senderisme, la ruta comença al carrer de la Font d'Ortoneda. Des d'allà eixim en direcció est, pel camí d'Ortoneda a la coma d'Orient. De seguida, fem cap al poble de Segalars. El deixem enrere i continuem per la mateixa vida, que ara va cap al nord-est. 

El camí d'Ortoneda a la coma d'Orient en entrar a Segalars

Vista d'Ortoneda des de Segalars

En passar l'alzina del Cardet, el camí d'Ortoneda a la coma d'Orient es redreça cap a l'est per tal d'anar a buscar el punt per a travessar la llau de Segan. La travessem i, uns metres més endavant, ens desviem a la dreta pel camí de les bordes de Segan, que remunta l'obaga de la Mitgenca cap al sud-est, en direcció al Solanell. 

Alzina de Cardet

Camí d'Ortoneda a la coma d'Orient

Llau de Segan

La sendera, més o menys clara, perd altura per tal de creuar la llau de Lleixier. A l'altra banda, però, comencem la pujada cap al serrat de Segan. Primer seguim per l'obaga de Segan, cap a migjorn. Tanmateix, després, tombem cap al sud-est, per la solana del Graller. 

Vista d'Ortoneda des del començament
del camí de les bordes de Segan 

Camí de les bordes de Segan

Un altre tram d'aquesta via

Llau de Lleixier

El camí de les bordes de Segan
per l'obaga de Segan

L'ascensió és constant i no dóna treva. A mesura que avancem, notem com va canviant el paisatge. Finalment, acaben els trams emboscats per on, en alguns moments, ens ha conduït el camí de les bordes de Segan, i eixim a les primeres pastures. Les esquelles que escoltem ens ho confirmen. 

El camí ens ofereix grans vistes, sobretot a mà dreta i enfront

El camí de les bordes de Segan per un tram de bosc

A mà dreta, veiem la borda de Manyac, que forma part del conjunt dispers de la caseria de Segan, topònim d'origen cèltic per a Joan Coromines. Més o menys, intentem resseguir el camí, poc marcat ací dalt. Retrobant-lo, fem cap a la lloma que corona el serrat de Segan. A mà esquerra, observem en la llunyania la borda de Jaume de Sana i l'ermita de sant Cristòfol, als peus del Montpedrós. Aquest temple, d'origen romànic, conserva en l'interior una imatge del titular.

Darrer tram de pujada per la serra de Segan, poc marcat

Vista llunyana de l'ermita de sant Cristòfol

Ultrapassat Segan, la pujada no cessa. Comencem a caminar per la serra de la Travessa, en direcció al bony dels Clots. El camí és ben marcat i ens regala alguns metres de bosc, cosa d'agrair pel bat de Sol que ens colpeja.

Caminant cap a la serra de la Travessa

Paisatge des de la senda

De camí per baix del bony dels Clots

El camí per la serra de la Travessa

En deixar enrere la serra de la Travessa, el paisatge torna a obrir-se i gaudim d'unes vistes privilegiades a migjorn nostre. Al remat, allà lluny, albirem el refugi de Boumort, on arribem uns deu minuts després. Descansem una estona al refugi, acompanyats d'un ramat de vaques.

Camí infinit

Vista llunyana del refugi de Boumort

Últims metres abans de fer-hi cap al refugi

Refugi de Boumort

Esmorzant acompanyats

Després, mamprenem la tornada cap a Ortoneda per la llarga pista de Boumort. Mans en l'obra, tirem per la serra de Planell Ras, tributària de la de Boumort. Ràpidament, perdem altura fins a aplegar al pletiu Sobirà, en el punt on la pista tomba cap a l'oest. Entrem a la serra de les Palles i, acompanyant la pista de Boumort, continuem un ziga-zaga descendent i llarg per les Obagetes d'aquestes muntanyes. Mentrestant, a mà dreta, se'ns comença a presentar l'encisadora coma d'Orient.

Pista de Boumort

Per la serra de Planell Ras

Bosc junt a la pista

Pista de Boumort

Un altre tram del bosc que ens envolta

Baixada en ziga-zaga

Vista del cap del solà de la coma d'Orient

Vista de la coma d'Orient

Una altra perspectiva d'aquesta clotada

Pista de Boumort

Una altra perspectiva de la coma d'Orient

Baixem i baixem i, uns 30 minuts més tard, fem cap a la cruïlla de la coma d'Orient, on cap a l'esquerra, prenem el camí que va des d'aquest indret cap a Ortoneda. En aquest tram de l'excursió, seguim gaudint de paisatges immensos enfront de nosaltres i d'una tranquil·litat total. Enclotada, lluny, observem la borda del Músic.

Cruïlla de la coma d'Orient, on tirem cap al coll de la Creu

Vista llunyana de la borda del Músic. 
A mà esquerra, el Montpedrós.

Camí de la coma d'Orient a Ortoneda

El ziga-zaga es modera, i no tardem en passar per la casa de les Feixes. Poc més endavant, trobem una font amb un abeurador. No gaire lluny tampoc, raja aigua la llau de Perauba, a tocar de la font del mateix nom.

La casa de les Feixes

Una altra perspectiva d'aquesta masia isolada

Font i abeurador

Detall de la font

Llau de Perauba, a tocar de la font del mateix nom

Ara, cap al nord-oest, guanyem un poc d'altura i coronem el coll de la Creu. Des d'allà, comencem la baixada final cap a Ortoneda, que queda a uns 40 minuts de camí, i que ja veurem des de lluny poc després. En arribar al poble, fiquem punt i final a l'excursió allà on l'havíem començada.

Camí de la coma d'Orient a Ortoneda

Paisatge

Vista llunyana de la borda del Músic

Vistes des del coll de la Creu

Panell informatiu al coll de la Creu

Zona de pícnic al coll de la Creu

Font al coll de la Creu

Camí de la coma d'Orient a Ortoneda

Un altre tram d'aquest camí

Paisatge pallarès

Ruïnes de la casa Senllí

Vista llunyana d'Ortoneda

Per a acabar, ací us deixem amb l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc. Esperem que us agrade!