Araia - Mas del Rogle - Mas de Gual - Araia

Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de l'Alcalatén. Amb inici i final al poble d'Araia, que deriva del basc ara + ai + a, "la pendent de la costera", en ella visitem un parell de masos abandonats i també gaudim d'unes precioses vistes cap a l'est fins a la Mediterrània.

Paisatge cap a l'est des del mas de Gual

Així doncs, a l'entrada del poble, pel costat del bar, agafem el camí d'Araia a Llucena i comencem a caminar en direcció nord. A poc a poc, guanyem altura per sobre del barranc d'Araia, que para a la nostra esquerra. A la mateixa banda ens queda també una enorme cantera que s'ha engolit la pràctica totalitat de la partida del corral Nou, des del molí del Ros fins a escassos metres del poble d'Araia. 

Camí d'Araia a Llucena

Al fons, el mas del Rogle

Cantera

Resseguim el camí d'Araia a Llucena i, en cosa de quinze minuts, ens apareix enfront el mas del Rogle. Es tracta d'un conjunt d'unes vint cases abandonades des de la dècada del 1960, tot i que no fa massa anys s'hi va instal·lar temporalment un grup de neorurals a una d'elles. Mig enrunades, gaudiren d'electricitat per primera vegada als anys '40.

El mas del Rogle

Senda d'entrada al mas

Una de les primeres cases de la masia

Un altre habitatge

Ruïnes desperdigolades pel mas del Rogle

Edificis en ruïnes al mas

Més ruïnes al mas del Rogle

En acabant, mamprenem novament el camí d'Araia a Llucena. El barranc d'Araia naix com a tal enfront del mas del Rogle, a la confluència dels barrancs d'Uriola i del Llosar, o de Llucena. Per això, el curs d'aigua que remuntem ara en direcció nord té el nom de barranc del Llosar, o de Llucena.

Camí d'Araia a Llucena

Un quart d'hora després d'haver ultrapassat el mas del Rogle i just després de creuar la línia dels termes de l'Alcora i de Llucena per la partida d'Uriola, hem de trencar a l'esquerra, que és per on segueix avançant el camí d'Araia a Llucena. Ens endinsem per la partió de la volta de les Saleres i dels Cauets i no tardem en baixar per tal de creuar el barranc del Llosar.

Camí d'Araia a Llucena

Barranc del Llosar, o de Llucena

Una vegada l'ultrapassem, anem guanyant altura per un camí estret envoltat de pinar fins a assolir el pla del Sabí. En aquest punt, l'entorn s'obri i podem contemplar grans rocs com els de la muntanya de les Calçades, on hi ha un jaciment de l'edat del Bronze.

Camí d'Araia a Llucena

El camí, en havent guanyat el pla del Sabí

Les Calçades, des del pla del Sabí. A l'esquerra,
algunes edificacions del mas de Gual

Continuem cap a la dreta i, en cosa de dos minuts, arribem a un encreuament. Ara seguim recte per tal de recórrer els pocs metres que ens separen del mas de Gual, des de el qual contemplem unes vistes magnífiques fins a la mar Mediterrània.

Mas de Gual

Mas de Gual

Mas de Gual

En havent visitat les ruïnes d'aquesta caseria, girem cua i tornem a la darrera cruïlla. Ara tombem cap a la dreta, baixant, que és per on continua el camí d'Araia a Llucena. Davant nostre apareix el mas d'Aguilera.

Camí d'Araia a Llucena

Vista de les terres del mas d'Aguilera 
amb el Cabeço Blanc de fons

Travessem el barranc de la font d'Uriola i, en acabant, pugem per a incorporar-nos a la pista d'Araia, cap a l'esquerra. Al fil d'això, cal destacar que 'uriola' és un altre topònim d'origen basc,  com abans Araia, relacionat amb 'ur', "aigua", i que podria fer referència a un lloc on es tenien lloc fortes avingudes d'aigua.

Barranc de la font d'Uriola

Ara, hem de seguir aquesta via durant una bona estona, sense apartar-nos d'ella en cap moment, fins a tornar al poble d'Araia, cosa que farem en uns 40 minuts de camí. De nou, podrem veure el mas del Rogle i la cantera que hi té a la vora, així com també el mas de Torner i la casa dels Guisabelos, ja al tram final, que formen també part del conjunt de la caseria d'Araia.

Pista d'Araia

Ribàs junt a la pista

El mas del Rogle vist des de la pista d'Araia

Corral en ruïnes

Detall de les ruïnes

Pista d'Araia

Araia

Finalment, agafem la carretera d'Araia, cap a l'esquerra i, en cosa de cinc minuts, fem cap al nucli principal del poble. Contemplem la seua església, dedicada a sant Joaquim i a santa Anna, que data del 1873, i allà mateix posem el punt i final a la ruta.

El barranc d'Araia en creuar la carretera

Araia des de la carretera

Façana de l'església de sant Joaquim i santa 
Anna d'Araia, que fou construïda l'any 1873

Absis semicircular del temple, elevat a la categoria
de parròquia l'any 1959, just abans de ser segregat
de la diòcesi de Tortosa per a incorporar-lo a la
de Sogorb, reconvertida en el bisbat de Sogorb-Castelló

Finalment, ací us deixem l'enllaç d'aquesta excursió a Wikiloc. Esperem que la gaudiu!

Comentaris