El vocabulari de la natura: VEROLA

Aquesta setmana incorporem al nostre particular vocabulari de la natura una paraula que no apareix en cap dels nostres diccionaris normatius. Açò és, no la trobem ni al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ni al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Tampoc és present al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Es tracta del terme 'verola', que defineix Pere-Enric Barreda al seu article Els masos del terme de Benassal. Aquest autor explica que la paraula es refereix a “una extensió de terra que volta una altra propietat més alta” i indica que és sinònima de ‘veral’.

Pel que fa a l’etimologia del terme, Joan Coromines (1997) creu que l'ètim podria ser l'àrab burûr, plural de barr, “riba, costa”, que s'hauria incorporat a la nostra llengua després de passar com a diminutiu pel romanç mossàrab. El filòleg català tampoc no descarta un origen preromà, d'una forma *baria, equivalent a l'àrab, i que en castellà hauria donat la paraula vera, “ribera, vorera de la mar o d'un curs d'aigua”. Per contra, el DCVB sosté que la paraula 'veral', sinònima del 'verola' que ens ocupa, deriva del llatí vulgar *variāle, derivat de varĭus, que en origen hauria indicat un tros de terra diferent dels immediats.

La verola de Grau i el pla de la Verola, al terme de Benassal, a l'Alt Maestrat.

Font: Mapa de l'Institut Cartogràfic Valencià - Visor Terrasit

D'altra banda, aquest terme, desconegut en gran part del nostre domini lingüístic, si més no en aquesta accepció, ja que tots hem sentit a parlar de la malaltia de la verola, dita també de la pigota, és present a la toponímia valenciana. Com hem indicat adés, el trobem al terme de Benassal, a l'Alt Maestrat, on paren el pla i la lloma de la Verola, així com els masos de la Verola de Fabregat i de la Verola de Grau. Igualment, la Verola és el nom d'una partida del terme de Sollana, a la Ribera Baixa, i el Racó de Verola és un paratge del terme d'Elx, al Baix Vinalopó.

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

BARREDA, Pere-Enric (1991). Els masos del terme de Benassal. Centro de Estudios del Maestrazgo, 36, p. 37-49.

COROMINES, Joan (1997). Onomasticon Cataloniae, v. 7. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat