El vocabulari de la natura: DESTREMAR

Aquesta setmana incorporem al nostre vocabulari de la natura una paraula que no apareix ni al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni tampoc al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). A diferència d'altres ocasions, tampoc hi figura al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Es tracta del verb 'destremar', únicament emprat al català de la ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya, com a sinònim d' 'esllavissar'.

Exemple d'una muntanya que s'ha destremat, o solsit, o esllavissat.

D'aquesta manera és com el caracteritza Corbera Pou (2000), que explica que els algueresos l'utilitzen per a indicar que una muntanya s'ha solsit. Segons aquest mateix autor, es tracta d'una paraula construïda sobre la base de l'italiana tremare, "tremolar". Aquest terme deriva del llatí trĕmĕre, que entre nosaltres ha donat, precisament, el verb 'tremolar', a través del llatí vulgar trĕmŭlare, tot i que també s'ha incorporat a la nostra llengua l'italianisme 'tremar', que significa el mateix (DCVB).

Afegeix Corbera Pou (2000) que l'alguerès va col·locar el prefix 'des-' al verb italià pel sentit de desfeta que proporciona a les paraules a les quals s'uneix, atès que, al destremar-se, podríem dir que una muntanya es desfà.

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

CORBERA POU, Jaume (2000). Caracterització del lèxic alguerès: contribució al coneixement del lèxic alguerès modern. Palma: Universitat de les Illes Balears.

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat