Passa al contingut principal

Cercar en aquest blog

Camins en la natura

#10AnysFentCamí

Subscriu-te a aquest blog

Follow by Email

Excursions per comarques
El vocabulari de la natura
Articles
10 anys fent camí

Tweets by caminsnatura

LUDIENTE - Los Mores

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Imatges del despoblat de Los Mores, al terme municipal de Ludiente, comarca de l'Alt Millars, País Valencià.

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari

Amb la tecnologia de Blogger

Xarxes socials

Twitter
Facebook
Instagram

Llocs d'interès

Publicacions més visitades

Les deu regles del senderisme

Aquesta setmana, com que ja som a les acaballes de la primavera i a les portes de l'estiu, hem decidit fer una parèntesi necessari de les nostres publicacions habituals. Així doncs, hui no us presentem ni una nova entrega de la sèrie El vocabulari de la natura ni cap nou Calaix d'interior, així com tampoc us proposem cap excursió. El que us volem ensenyar en aquesta ocasió, tal vegada molts ja ho sapigueu. Tanmateix, no està de més recordar-ho, ara que és temps que molta gent, que no ho fa habitualment, isca a la muntanya a fer senderisme.
LES DEU REGLES DEL SENDERISME Ser conscient de les limitacions físiques de cadascú. A la muntanya s'hi va a gaudir i no a tirar el lleu. Per tant, cal que adapteu les excusions a la vostra preparació. No us heu d'adaptar vosaltres a l'exigència d'una ruta per molt entestats que estigueu en fer-la.Fer la sortida en grup. El senderisme, d'entrada, no és un esport per a practicar en solitari. D'acord, hom pot trobar-hi un…

Continueu llegint

Almedíjar - Arc de l'Alfara - Pedres de Cullera - Pic Cullera - Pic de la Reflexió - Coll Torres - Coll d'Aín - Font Mentirola - Font de la Parra - Corral de Juan Vicente - Almedíjar

Aquesta setmana us proposem una excursió per la serra d'Espadà. En ella caminem sobretot pels termes d'Almedíjar i de l'Algimia de Almonacid, tot i que també trepitgem breument el d'Aín. El punt central de la ruta és la pujada al pic Cullera que, amb una altura de 977 msnm, és la segona cota més elevada de tot el recorregut.

Panoràmica des del cim del pic Cullera. En primer terme, al fons de la vall, està Almedíjar. Més enllà veiem els pobles del Palància i al fons queda la Calderona.
La ruta comença a Almedíjar, al peu de la carretera CV-200. Des d'allà eixim en direcció est, cap a la rambla d'Almedíjar. Just abans de travessar-la pel punt on s'uneix amb el barranc de La Foquía, girem cap a l'esquerra en direcció a la partida del Vall. Segons explica Carme Barceló, el topònim del poble deriva de l'àrab al-majasir, "els llogarets". També prové de l'àrab el nom del barranc de La Foquía, concretament del terme fawqiya, que vol dir "…

Continueu llegint

El Masset (Onda)

Aquestes fotografies corresponen al programa de Camins en la Natura que s'emetrà el proper divendres 11 de novembre del 2011 a les 22,15 a OndaTeVe. Es tracta d'un xicotet recorregut (al voltant d'una hora i quart anada i tornada) que ix des de la Partida de la Murtera d'Onda, en la zona del Club de Campo, i que acaba a un indret conegut com El Masset, després d'haver passat pels voltants de tres mines abandonades. Una vegada al Masset es pot continuar el camí a través de la Senda dels Pepes o també podem anar cap als Tossals del Montí, rebatejats en els darrers anys com "Les Piràmides". El programa integre el podran veure en aquest blog a partir del cap de setmana del 12 i 13 de novembre.

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: SOLL

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura. Hui el protagonista és el terme 'soll', en femení, que vol dir "cort de porcs" en paraules del Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). En aquesta línia, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) el defineix com a " corral de porcs" i també, per extensió, com a "lloc brut i pudent". És, però, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) el que ofereix una caractertizació més precisa: "lloc tancat de paret on es tenen tancats els porcs per engreixar-los".
De 'soll' existeixen un bon grapat de geosinònims, tal com fa notar l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC): porcatera, porquera, porcigola, corral, cort, ... . El nostre mot, segons indica aquest ALDC, predomina a les comarques del nord del País Valencià, en la rodalia de Castelló de la Plana, a …

Continueu llegint

El País Valencià en divisió: debat sobre la creació d'una província de Sogorb el 1821

A pesar de la desfeta d'Almansa, la derrota en la Guerra de Successió i la imposició de les lleis castellanes arran del decret de Nova Planta, el Regne de València continuà existint de manera nominal com a província durant tot el segle XVIII. Les antigues governacions foren substituïdes pels corregiments, una divisió territorial pròpia de Castella, i els seus dirigents foren pràcticament sempre militars. L'escenari va canviar en les primeres dècades de la centúria següent, però. La Guerra del Francès i la propagació de les idees del liberalisme a Espanya comportaren, a mitjà termini, la caiguda de la monarquia absoluta de la família Borbó, el naixement del modern Estat liberal espanyol i l'establiment d'una nova organització territorial.

Felip d'Anjou, el primer rei a Espanya de la família Borbó, penjat de cap per avall a Xàtiva. Les seues tropes cremaren la ciutat i ell la rebatejà amb el nom de Nueva Colonia de San Felipe.
Ja l'any 1799, el mallorquí Migue…

Continueu llegint

Una troballa a Tírig: el món descobreix la cova dels Cavalls

Hivern de 1916-1917. Mentre la I Guerra Mundial desagnava gran part d'Europa, Espanya restava al marge de les lluites per l'hegemonia al continent. Ocupava una butaca de la segona fila del teatre on les grans potències prenien les decisions importants. Havien passat vora dues dècades des d'aleshores, però el règim de la Restauració encara estava tocat per la sonada derrota davant dels Estats Units d'Amèrica en la guerra de 1898. Una desfeta que per a Madrid havia suposat perdre pràcticament totes les possessions del seu imperi colonial, quatre segles després de les primeres conquestes: Cuba, Puerto Rico, les Filipines i l'illa de Guam passaven a estar sota la batuta de Washington. Pitjor fou per a l'orgull patri, però, la venda als alemanys de les illes Marianes, de les Carolines i de l'illa de Palau. O lliurar-les per vint-i-cinc milions de pessetes, o arriscar-se a perdre-les en una guerra amb Alemanya, que haguera estat amb tota probabilitat un nou desa…

Continueu llegint

Vallabriga - Monestir de santa Maria d'Ovarra - Calbera - Penya Subit - Tossal Pla - Calbera - Ermita de santa Maria de la Quadra, o de Carrera - Monestir de santa Maria d'Ovarra - Vallabriga

Aquesta setmana us proposem una excursió circular per la banda aragonesa de la comarca de la Ribagorça, en el confí del territori catalanoparlant de la Franja. Comença i acaba al poble de Vallabriga, i en ella visitem el monestir de santa Maria d'Ovarra i l'ermita de la Quadra, passegem per Calbera i pugem a la penya Subit i al tossal Pla. En total, poc més de dèneu quilòmetres de dificultat variable on barregem pistes, carreteres, sendes i corriols amb tres pams de vegetació.

Vista des del camí de Vallabriga a Calbera
Comencem la ruta a l'església de sant Esteve del poble de Vallabriga, un edifici inaugurat l'any 1920 i que substitueix un temple anterior, romànic, ubicat al cementeri i que es va esfondrar al segle XIX. La van restaurar en la dècada del 1980, eliminaren la volta i substituïren el teulat per una coberta d'uralita a dues aigües.

Església de sant Esteve de Vallabriga
Altar major del temple, amb imatges en miniatura de sant Esteve, la Mare de Déu i el Co…

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: PALAFANGA

Aquesta setmana incorporem una nova paraula a la sèrie El vocabulari de la natura. Hui, la protagonista és 'palafanga' que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), vol dir "pala de fangar". Igualment, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) la defineix com a "pala usada per a fangar".
Això no obstant, la caracterització que a nosaltres ens ocupa la trobem al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), on és definida com "sèquia o braçal profund per a escórrer l'aigua d'una terra humida o patamoll". De la mateixa manera, Emili Casanova, al seu article Aproximació a una toponímia d'aigües en català al País Valencià (1987), diu de les palafangues que són "llocs en pendent per on s'escorre l'aigua que va a parar al barranc" o "reguerots naturals per on va a parar l'aigua que després cau al barranc&q…

Continueu llegint

Berga - Cal Ninxo - Font del Bou - Santuari de la Mare de Déu de Queralt - Cal Fumanya - Castell de sant Ferran - Berga

Aquesta setmana us presentem la nostra primera excursió pel Berguedà. Certament no vam ser massa innovadors i optàrem per fer un itinerari clàssic per la rodalia de Berga. Així, des de la capital comarcal, pujàrem al santuari de la Mare de Déu de Queralt, que domina el territori on se situa aquesta antiga ciutat comtal. Un recorregut agradable de poc més de 10 quilòmetres, sense pràcticament cap dificultat i que finalitzàrem en menys de tres hores.
Panoràmica de Berga des del mirador de Garreta
La ruta comença a la plaça de Mossèn Armengou, situada als afores de Berga. Des d'allà eixim en direcció nord-oest pel camí de Berga a Capolat, que es correspon amb el carrer de Climent Peix.
Camí de Berga a Capolat
Amb aquesta via comencem a guanyar altura a poc a poc. Al remat, arribem a la casa Nova de la Guingueta, també anomenada cal Pellecu Nou. Ja l'ha caçada l'expansió urbanística de Berga.

Casa Nova de la Guingueta, o cal Pellecu Nou
En aquest punt, el camí de Berga a Capola…

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: FARNACA

Aquesta setmana incorporem una nova paraula a la sèrie El vocabulari de la natura. El protagonista de la publicació de hui, doncs, és el terme 'farnaca' que, segons el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), vol dir "llebre jove". En la mateixa línea, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) diu d'aquest mot que és sinònim de "llebre petita, molt jove".
Exemple de farnaca Fotògraf: Mario Bregaña
Derivat del llatí lĕpŏre, que ha originat 'llebre' a la nostra llengua, existeixen també les paraules 'llebretó', 'llebrató' o 'llebratí', totes elles sinònimes de 'farnaca'. En canvi, el terme que ara ens ocupa prové de l'àrab ẖarnaqa, amb el mateix significat (DCVB).
Pel que fa a l'àrea de coneixement d'aquest mot, el DCVB assenyala les comarques del Segrià, l'Urgell…

Continueu llegint