El vocabulari de la natura: CREBADA

Aquesta setmana publiquem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura, en la qual la protagonista és la paraula 'crebada'. Segons el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), el seu significat és 'muntó de pedres despreses en què n'hi ha de grans i de xicotetes entremesclades'. Per la seua banda, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) no recull aquest mot, tot i que sí que apareix com a sinònim de tarter al Diccionari de Geologia del mateix IEC.

Crebada de la Lloma del Conill, al terme de Vistabella del Maestrat

L'àrea de coneixement de 'crebada', i de la seua variant crebà, s'estén per les comarques de l'Alcalatén i de l'Alt Maestrat, a l'interior nord del País Valencià. Per exemple, és el cas de les localitats de Llucena, Xodos, Atzeneta o Culla (DCVB; Peraire, 1992: 129; TERRASIT), on apareix repetidament a la toponímia del terme.

Tanmateix, és vertaderament significatiu que 'crebada' estiga també present a les comarques valencianes castellanoparlants i, fins i tot, més enllà de la frontera amb l'Aragó. Martí (2008: 376) assegura que açò és conseqüència de l'existència d'aquesta mateixa paraula a l'aragonés, per la qual cosa és difícil de determinar si indrets de l'Alt Millars on hui dia es parla castellà, com ara Ludiente, el Castillo de Villamalefa o Aranyuel, acolliren el mot a través del valencià o, en canvi, ho feren a través de l'aragonés. 

En qualsevol cas, cal remarcar que a la parla lludientina, com fa constar Alba (1986: 120), 'crebada' vol dir 'costera amb pedres' i, per tant, el seu significat no acaba de ser exactament igual al proposat pel DNV. Per contra, totes les formes deriven del verb 'crebar', del llatí crepare, 'cruixir, espetegar, esclatar, rebentar' (Peraire, 1992: 129). Aquest verb sobreviu a l'aragonés i al valencià, també al català general (DIEC). 

Mas de la Crebada, dit de la Crebà, al terme de Ludiente, comarca de l'Alt Millars

En l'actualitat, la paraula 'crebada' és escrita amb -b-, d'acord amb la seua forma etimològica. Tanmateix, com ho demostren les fonts històriques aportades per Alba (1992: 190), antigament també apareixia grafiada amb -v-, crevada


Dit açò, cal assenyalar que d'acord amb l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, existeix un indret a Catalunya on 'crebada' és emprat a la toponímia. Es tracta del municipi de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça, on se situen els anomenats Feixans de la Crebada.



REFERÈNCIES:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALBA, Isabel (1986). El habla de Ludiente. Castelló de la Plana: Diputació de Castelló.

ALBA, Isabel (1992). Toponímia de Ludiente (Alt Millars). A Actes del XVI Col·loqui General de la Societat d'Onomàstica, n. 48, p. 187-193.

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. http://terrasit.gva.es/val

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

MARTÍ, Joaquim (2008). Afinitats entre el català i l’aragonés en terres valencianes: correspondències entre la toponímia del Camp de Morvedre i de l’Alt Palància. A Actes del XXIII Col·loqui de la Societat d'Onomàstica, n. , p. 339-388.

PERAIRE, Joan (1992). Aproximació a la toponímia històrica de la Tinença de Culla (segles XVI-XVIII). A Actes del XVI Col·loqui General de la Societat d'Onomàstica, n. 48, p. 115-157.

Comentaris

  1. Potser convé no confondre 'crebada' (causa) amb cantalar, solsida, xaragall... (conseqüència) Vos anote alguna consideració apareguda a "El topònim,notari -també- de la geomorfologia" article aparegut dins les actes de la Jornada Terres, pedres i paraules.
    Clapissal. Abundancial de clapissa, roca adherida al
    terra, no solta. De vegades els abundancials s’expressen amb
    el plural, sense sufix afegit, com ara les Clapisses.
    Fiter. Amb significat semblant trobem el fiter, espai
    que no es pot conrear pel fet de tindre fites, pedres fixes. A
    Vistabella, a més de diversos fiters, hi ha un indret conegut
    com el Fiteral.
    Crebada o un crebadal respon a un espai amb les
    roques clevillades, amb badalls. Recordem les crebasses de les
    mans. La crebada de Dalt, anuncia amb el nom, com a fidel
    notari, que no és un bon lloc per a l’edificació. Amb tot, encara
    s’hi han construït dos masets.
    Solsida. Si en crebada trobàvem l’avís, en la solsida,
    com a despreniments, trobem l’efecte. La roca de la Solsida,
    a Atzeneta, ens mostra l’efecte d’una antiga crebada. Solsida
    és també el mot emprat per als trams d’un bancal amb els
    marges caiguts i la terra esllavissada, mentre que les parets
    de les serrades caigudes, sense res al darrere, són portells;
    evidentment el pas que obre ens recorda una porta. A la vora
    del Pico trobem el Portellàs, estret i costerut pas entre les
    enormes roques de Penyagolosa.
    Esmunyida. És un sinònim d’esllavissada i, a Atzeneta,
    un topònim que ens mostra l’esfondrament o esllavissada
    de la falda d’un tossal.
    http://www.avl.gva.es/va/publicacions/Col-lecci---Actes-/Actes-de-la-jornada--Terres--pedres-i-paraules--El-valor-i-l-aprofitament-BR-del-vocabulari-tradicional-en-el-discurs-tecnicocient-fic---Val-ncia--2014

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només volia afegir que el peu de foto que diu clapissal del pou de Gual correspon a la Crebada de Dalt (Xodos)

      Elimina
    2. Molt interessant la teua aportació Jesús. Clapissal i esmunyida són dues paraules que mai havíem escoltat i ens les apuntem!
      Gràcies per enriquir el contingut.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada